Tancant la temporada a les Maladetes, 1 i 2 de juny de 2024

La previsió meterològica de fa unes setmanes no ens va deixar fer una darrera sortida i no podia donar la temporada per acabada ... aquest cap de setmana hi vam posar solució.

Per sort encara es pot trobar algun esquiador que es resisteix a guardar els esquís i fem un grupet d'incondicionals que pugem el divendres a dormir a la Besurta, fent camp base allí, i sense un objectiu gaire definit.

L'Aneto vist des del cim de la Maladeta

Dissabte 1/06/2024:  Maladeta Occidental 3.308m  +/-1.450

Ens llevem amb molts núvols i un temps bastant incert pel que ens decidim per un dels objectius més propers i optem per la Maladeta. 

Carreguem esquís i anem cap a la Renclusa, com podeu imaginar amb altra gent que tira amunt. La neu comença uns 150m per sobre del refugi (aprox 2.300m) però en alçada és molt abundant encara.

Fem la sortida en circular i un cop passat el refugi, ens obrim cap a l'Ibon de Paderna. La neu està una mica dura però podem pujar sense ganivetes. Anem guanyant metres i entrem en la zona dels núvols perdent tota la visibilitat.  Haurem de tirar de GPS per arribar al punt de la rimaia.

Un cop allà, posem granpons mentre esperem baixi tot un grup que està a la canal. Després passem nosaltres i una vegada d'alt s'obre el dia mentre acabem d'arribar al cim, amb bones vistes de tot l'entorn: Aneto, Cordier ... quin regal!

Desfem el camí de pujada fins on hem deixat els esquís i tonem a entrar en la zona "white-out" així que iniciem la baixada ben junts i seguint les traces que hi ha al terreny per què no s'hi veu gens. Ja més avall sortim de la boira i recuperem la visibilitat per acabar de fer els darrers girs, que apurem al màxim. Uns nou-cents metres de baixada amb neu en prou bones condicions en un mes de juny!!!

Novament a la Besurta i satisfets pel que hem pogut fer - vist com apuntava el dia -, m'acomiado dels companys. Compromisos musicals no em permeten quedar-me el diumenge.

Diumenge 2/06/2024:  Aneto 3.404m  +/-1.600

Dissabte fem nit a les furgonetes aparcades a la Besurta. Al vespre, abans d’anar a dormir, aparca una furgoneta al nostre costat, de la qual baixa un xinès. Ens explica que avui ha fet l’Aneto a peu. S’ha llevat a les quatre de la matinada  i ha trigat vuit hores i mitja, demà hi torna. Ja fa quatre anys que ho fa: “Yo Aneto dos veces, quatro años” La manera que té d’explicar-ho i la determinació amb la que s’expressa  ens fa riure.

Diumenge ens llevem a quarts  de sis del matí, esmorzar, preparar la motxilla i començar a caminar. Avui amb les sabatilles als peus ja que ahir, per fer la Maladeta,  ens vam calçar les botes i vam acabar baldats d'esquena i de peus.  

Arribem al refugi de la Renclusa i seguim caminant en direcció sud oest. A cota 2.300 ens calcem els esquís. Anem pujant en direcció sud pel pendent costerut al mig del qual han fet un llarguíssim  culen bagen que cal sortejar.  Al cap d’una estona trobem a l’esquerra la cresta dels Portillons. Decidim passar pel Portillon superior. Davant nostre un free rider baixa la rampa amb els esquís posats. Nosaltres ens els traiem i anem baixant, piolet en mà, per l’escaleta que han anat creant les petjades. La neu aguanta bé i el descens és fàcil. 

El dia és clar i podem veure tota la glacera ben innivada. Avancem tranquilament per la glacera, ens creuem amb el xinès que ja torna, i seguim  fins al coll de Corones, on parem una estona per fer un mos. Ens posem ganivetes per precaució i avancem tot rodejant el cim que ens queda a mà dreta fins arribar a l’avantcim. 

Descalcem esquís,  passem el pas de Mahoma, saludem la verge, fotografiem el moment i observem el mar de boira blanca que tenim als peus. Per sobre el cel és clar i el sol radiant.

Poc després desfem el pas de Mahoma, calcem esquís i decidim baixar per la vall de Barrancs. En baixar, entrem dins el mar de boira que ens priva força la visibilitat, cal seguir el track. Poc després s'obre una mica i podem enregistrar algun tram de la baixada. Alhora divisem una esquerda al final de la glacera (cota 2900 aprox.) que, afortunadament, hem deixat a la nostra esquerra. 

L’últim tram de la  baixada el fem per un tub força innivat que ens mena cap al pla d’aigualluts. Quan s’acaba la neu, descalcem esquís i botes, les netegem al riu, calcem sabatilles i caminem ben bé una hora i mitja fins arribar de nou a Besurta. 

Acabem sabent que probablement serà la cloenda d’una temporada que hem aprofitat i gaudit molt. 

Mai se sap, ... en tot cas, bon estiu a tot@s!

Mikel, Roger, Clara i Núria