Estant tan escasa la neu, hem tingut que escarrasar-nos per trobar un llòc adient. Sempre havíem fet el Mulleres segons la costum més estesa, pujant desde la boca Sud del túnel de Viella i baixant per la Nord. En aquesta ocasió, segons el butlletí d'allaus del icgc.cat, a la zòna Arán-Pallaresa la cota de neu esquiable estave sobre els 1900m a les vessants Nord i a 2.300 vessants Sud, per lo que malgrat que desde la boca Sud del túnel se surt de mes alçada, fent un sencills calculs matemàtics es deuíe que surtíe a compte fer el cim desde la banda Nord. I això ens va proporcionar una grata sorpresa; quan es canvíen els costums sempre hi han descobriments. Quan fem la vall del riu Nere de baixada, no podem apreciar tota la bellesa d'aquesta vall, perque anem més depresa pero sobre tot pel punt de vista que tenim, d'esquena al senyorial cim de la Forcanada.
Els plàcids llàcs de la vall, amb la elegància de la gran Forcanada al fons, fa que disfrutem de cada moment d'aquesta llarga ascensió
La entrada a la vall del riu Nere la trobem 2 km. després de la boca nord del túnel de Viella, després de pasar uns sostres paraallaus a la carretera. Allí surt una pista cap a l'esquerra i enradere. Avui farem tota la pista en cotxe fins al mateix final d'aquesta, a cota aprox 1510. Calcem els esquís aprox a cota 1.850, uns 50-55 minuts a peu.
Seguim la vall amunt fins al llac deth Horo, que deixem a la dreta. Llavors girarem a l'esquerra, per pujar una pala per la seva part esquerra o central, i més amunt seguirem avançant en direcció sudoest fins al coll Alfred (2.875 m)
Una vegada al coll Alfred, passem al altra banda i anem a l'esquerra, pasant al costat del pic de cap deth Horo, i flanquejem per la vessant oest d'aquesta carena fins al coll de Mulleres (2.935), punt en comú amb la ruta per la vall de Mulleres, la de la boca sud.
Al coll Alfred, vessant oest.
Desde el coll de Mulleres pujem un grapat de mètres amb els esquís fins que les pedres ens ho impedeixen, i acabem d'arrivar al cim a peu.
Desde el cim gran vista al Aneto i la seva glacera.
El descens lo fem per la mateixa ruta de pujada. La neu estave tova per la calor d'aquestos díes, pero no vam trobar costra i tot va ser questió d'apoyan's bé als bastons i saltar una mica al girar per surar sobre la neu, mentre disfrutavem de gran escenaris paisajístics.
Així dons, dintre de la situació restringida que patim, de quan en quan encara podem gaudir d'alguns díes daurats. Que distruteu molt del que quede de setmana santa.
Hi vam ser: Jordi I. i Rosa S.
4 comentaris:
Molt bona, Rosa! Estic d'acord en tooot! Una abraçada ben forta i records al Jordi, quant de temps!!!
Una abraçada i petons Berta. Ja li diré al Jordi
Bon opció Rosa! Sempre l'he fet per la boca sud (i sense esquís).
Records al Jordi!!!
Gràcies, ja li diré al Jordi.
La travessa del Mulleres en esquís es una excursió esplèndida, que mai decebeix, pero la ascensió per la boca nord també val la pena fer-la, i no té res a veure el punt estètic que hi trobarem amb el que tenim quan la fem de baixada. Petonets
Publica un comentari a l'entrada