Final de temporada peculiar de la secció d'esquí, una temporada amb emergència sanitària, i no causada per la pudor de peus desprès d'una esquiada tots concentrats al refugi, sinó pel Covid.
Ens vam reunir per rememorar anècdotes d'arrossos i atipades vàries durant el confinament, perquè quasi no recordàvem les darreres sortides, tot i que un parell de grillats van fer un Aneto la setmana anterior, que encara duien la marca dels esquís a l'esquena.
Per saludar-nos a l'aire lliure mirant de mantenir al màxim les mesures d'higiene i seguretat, vam anar a la piscina de salts de Montjuic, amb unes vistes bestials de Barcelona, on ens van posar tot de tapes ben separades en platets, per tal que no intercambiessim saliva, malgrat a alguns se'ls veien les ganes de fer tot el contrari, desprès de tants dies tancats a casa jugant al solitari.
Els ulls treien guspires, o més aviat vèiem a l'horitzó els llamps de la tempesta que s'acostava, tot molt bucòlic, mentre ja especulàvem amb les bogeries a fer el curs vinent, si no ens tornen a tancar a casa.
Després d'alguna foto rotllo portada del Vogue, i d'alguna copa, vam marxar tots cap a casa, tot i que ens va semblar beure algú que s'havia passat amb l'alcohol surant a la piscina de salts, suposo que seria una il·lusió òptica...
4 comentaris:
Moltes gràcies als organitzadors del sopar i dinamitzadors del grup de CEGesqui. Ha estat el primer sopar que he assistit i espero que en vinguin molts més! i per descomptat encara més esquiades! Com diria un...sou molt bona gent!!
gràcies pel sopar de btt ;)
Preocupant veure com part del grup envia missatges subliminals pro-telemark!
Quin lloc més bonic! Ens veiem aviat, esquiaaaaaaant!!!
Gràcies per muntar-ho. No es posia triar un lloc millor, tot i que no només es feia necessari l'us de mascaretes, també casc... les escales per anar al wc recordaven a les piramides mayes d'Apocalypto, de lo dretes que eren, no se si té a veure més amb l'escalada...
Publica un comentari a l'entrada