Dissabte 1 de febrer
La Carbassa 2.738 m; Desnivell: +- 1.075 m; Dificultat: Fàcil/S2; Horari: 4.30-5 h.
Deixem els cotxes al pla de Campllong i amb esquís als peus sortim per la pista del Pla de Matons. Un cop creuat el riu i a uns 500m. ens enfilem pel bosc per un camí a la dreta força pendent i senyalitzat amb marques grogues. A la cota 1.900 tornem a travessar la pista i i seguim guanyant alçada pel bosc ja més esclarissat fins a assolir la carena que ens portarà fins al cim.
Fem la baixada per la pala central gaudint d'una neu molt bona, passem pel refugi de Fontberenella y amb tècniques d'esquí senglar travessem novament el bosc i arribem al punt de sortida.
Mapa de l'itinerari
Encigalats pel bosc
Pujant la Carbassa amb el Cadí al fons
Arribant a la Carbassa
Refugi de Fontberenella
Dimenge 2 de febrer
El Bony Manyer 2.801m; Desnivell: +- 1.150m; Dificultat: Fàcil/S2; Horari: +- 6h.
Novament sortim del Pla de Campllong i prenem el camí que remunta la Valltoba seguint el curs del riu Duran. Anem guanyant alçada amb més o menys dificultats fins que s'acaba el bosc i pel fons del torrent ben cobert de neu, arribem al cercle d'Engorgs i al refugi Joaquim Folch (2.370m.)
Girant decididament cap a ponent remuntem pels petits estanys fins a la carena i finalment arribem al cim.
La baixada torna a ser per grans pales orientades al sud ben cobertes per un bon mantell de neu. Arribem al fons de la valleta del Torer on el bosc ens obliga a una nova dosi d'esquí senglar fins al cotxe.
Pujant per la carena cap el Bony Manyé
Els isards també s'nfilen
Arribant al cercle d'Engorgs
Baixant del Bony Manyer
Posta de sol desde la casa-refugi de Prat tancat
No ha faltat un bon sopar de carns i verdures a la brasa
Hem participat a la sortida. Anna, Berta, Cesc, Dani, Manel, Mercè, Pili, Raquel i Roger
(Fotos de Berta, Cesc, Dani i Roger)
4 comentaris:
No cal que busqueu el refugi al Google....és tot un misteri misteriós! Quin cap de setmana més xulo que ens has organitzat!!! Moltes gràcies per tooot :)
Fa goig i bo d'aprofitar aquestes muntanyes 'properes'. La brasa, un plus!
La casa, la brasa, els amics, les muntanyes... Això és mel!
Moments zen, que son eterns, només per un instant, que ja no seràn, però que continuaràn sent... si tu no m'entens, tampoc cal...Gràcies per tant.
Publica un comentari a l'entrada