Curs de descens en neus no tractades

Aquest cap de setmana s'ha dut a terme una nova edició del curs de descens en neus no tractades a Port Ainé amb l'Escola d'Esquí del Pallars, organitzat per la secció d'esquí de muntanya del Club Excursionista de Gracia.

Tot ha començat amb un primer triatge per valorar el nivell d'esquí dels participants, alguns semblava que els hi anava la vida, es palpava el nerviosisme. Malgrat alguna frustrant caiguda quan ho estaven donant tot, sembla que tothom ha quedat prou satisfet en el grup assignat.

L'objectiu era millorar la tècnica de descens, els recursos tècnics, entre altres el viratge fonamental, viratge paral·lel, control, estabilitat, flexió, coordinació, derrapatge, salt de cues, etc... però pels comentaris sembla que hem fet un pas més enllà, i hem aprés tècniques molt innovadores:

A banda de repassar "la caseta però per girar", també conegut com a "cunya", i altres tècniques bàsiques, segons els cursetistes, els nostres professors han insistit en el fet que "la cunya de la muerte no val per frenar, només per trencar-se els malucs". Ho sento molt, ho haureu de superar...


També s'ha insistit en la postura de tronc i maluc, fent el "sandwich o entrepà amb els bastons, per fer l'avió", mantenir la perpendicularitat del cos amb esquís, tot i que quan trobes la posició no trobes el moment o a l'inversa, quan trobes el moment no trobes la posició, que ve a ser el principi d'incertesa de Heisenberg. Adjuntem la fórmula i croquis: "S" és snow, "E" és esquiador. Molt senzill, quan van perpendiculars és 0, sinó la lies...

"La guirnalda" - això no és seriós- o girar sense girar clavant sempre el mateix pal. Com l'escala que vas baixant clavant sempre el bastó oposat al lògic... un gir interruptus...

El tip tap o "chip chap" depenent de l'estat de la neu, o pre-salt de cues, acostant un esquí a altre en paral·lel, per utilitzar en neu costra, o altra merda de neu. Ara bé, personalment no confiaria massa: "baixa tu primer, que jo miro com et va..."

El curs ha estat tan profitós, que es farà necessari més de vàries sortides - alguns menys - per a recuperar els meus vicis de sempre, amb els que em sento tant a gust en situacions compromeses, i que tant patiment, i tant esforç m'ha costat adquirir, després d'arrossegar-me per tota mena de neus penoses... costra, podrida, transformada, ventada, etc...

Això és un petit resum de què ha estat, en clau d'humor i bon rotllo. Gràcies als profes per la seva paciència en ensenyar-nos algunes tècniques, que en situacions compromeses i en el meu cas, NI DE CONYA penso utilitzar... Escaleta!!
Gràcies a tots per compartit un bon cap de setmana. Potser aviat ens retrobarem per compartir tot el que hem aprés, junt amb els nostres vicis adquirits de sempre, en neus penoses.

Gràcies Elena per organitzar-ho tan bé, espero que no hi hagi cap reclamació ni dels profes instructors, ni de l'hotel, etc...

Hem estat: 
Elisabet C., Pep Lluís M., Cristina M., Ester C., Imanol E., Pili V., Marina G., Jordi Andreu P., Janine S., Rosa S., Mikel A., Joan Pau H. Judit V., Natàlia A., Mireia R., Sancho M., Mª del Mar B., Laia Mercadé, Laia Montero, Oriol S., Leticia P., Juanma A., Olga T., Raquel N. i Manel C.