3 cims a Tavascan

28/12 Pic de l'Orri 2438m
12,4 km 780m+ F/S1

La nostra intenció era arribar-nos a la pleta del Prat i fer un primer itinerari a l'entorn de l'estació. Ens assabentem de que la C-13 esta tallada just per sobre de la cruïlla de Port Ainè. Improvisem una excursió a l'entorn de l'estació per veure si al vespre ja obren la carretera per arribar fins a la vall de Cardós. Sortim del primer telecadira i acabem fent una circular pujant per la pista de la dreta, la Bellavista, i baixant pel torrent de la pista negra sense trepitjar. a la solana del Bony de la socarrada, abans d'entrar al torrent fem pràctiques d'arva. En aquest vessant la neu esta transformant i valorem la possibilitat de baixar fins al refugi de Comes de Rubio per fer una curta travessa.(finalment ho deixem per una altra ocasió)

29/12 Pic de la Coma del Forn 2685m
10 km 950m+ F/S2

Sortim del refugi de la Pleta del Prat, fins al Pla de Meli pugem per les pistes doncs a la part baixa no hi ha neu al camí d'estiu. Seguim la ruta clàssica que volta fins a l'estany de Mascarida o del Diable i desprès ja girant en direcció N remuntem cap als estanys superiors i agafant els pendents mes suas de la dreta per guanyar la carena i el cim de la Coma del Forn. Vistes espectaculars. El Ventolau, a tocar, es veu en molt bones condicions a la part alta. mes enllà el Mont Roig, Montarenyo, Certascán, el massis de la Pica.. i la resta de cims de l'Alt Pirineu i Andorra. Al sud el llom del Campirme es veu molt ventat tot hi que la pala que puja dels estanys esta en optimes condicions. pel descens anem a buscar la pala sud. Bona neu primavera fins quasi arribar als estanys, una mica mes endurida entre cota 2300 i 2100 i amb algunes congestes de pols als vessants obacs. part final per la ista des de el Pla de Meli.

30/12 Pic de Ventolau 2863m
12 km 1240m+ PD/S3

Sortim de la Pleta del Prat seguint el mateix itinerari de la Coma del Forn per Pla de Meli i fins a la pleta de Gavàs (una mica mes enllà del pal de colors deixem la ruta a l'esquerra de Campirme i Coma del Forn per Mascarida i remuntem decididament en direcció NO cap el coll de la Coma del Forn. Fa molta calor i la orientació de la pala final, S,  fa que la trobem amb neu primavera. Ens costen els últims girs pel fort pendent, guanyem el coll (2538m) i traiem pells i ens descalcem esquis per fer uns pocs metres a peu fins a trobar neu per fer el descens per la cara N amb neu dura però de fàcil esqui fins a la base del Pic de 3 estanys (aprox 2380m). Pells i cap amunt, remuntem la coma que volta aquest pic seguint en direcció NO fins arribar al collet de Ventolau 2675m, en aquest tram amb neu canviant, al peu de la pala S del Ventolau. La remuntem fent còmodes llaçades amb neu primavera fins a pocs metres del cim. 4 passes i ja hi som. Fantàstic. Hem gaudit molt de la pujada però encara ens falta el descens. La pala del Ventolau la trobem al punt de primavera enllacem còmodes girs i ja a l'ombra de la Coma del Forn i amb neu dura anem enllaçant pales i trams de flanqueig pel marge dret del barranc fins arribar a la cubeta, que superem amb un llarg i ràpid flanqueig. Un cop al collet i a la vista de l'aparcament de l'estació deixem la ruta del barranc de la coma del Forn (no hi ha neu a la part final del barranc) i anem a buscar la carena a la dreta que ens permetrà enllaçar amb la vall principal de l'estació. Bon enllaç. Saltant a la dreta i a l'esquerra dels diferents canals trobem neu continua fins arribar al camí d'estiu i al riu, el creuem, per anar a buscar les pistes per un còmode caminet pel marge esquerra del riu. desde la carena al riu neu primavera de bon fer tot i que ja som a l'ombra en orientació S.

31/12 Tuc de la Cima 2453m
10,6 km 900+ PD/S3
(ens hem embolicat pujant i hem reculat per recuperar l'itinerari correcte)

Sortim de la Pleta del Prat per les pistes de nòrdic fins al mirador de la Corbiu, a l'itinerari de raquetes i esquí de muntanya hi manca neu) una mica mes enllà del mirador seguim unes traces que, confiats, pensem que porten cap a la carena del Tuc...No es així i desfem el camí per recuperar de nou l'itinerari. Molt entretingut el tram pel bosc i lenta i feixuga la continuació obrint traça amb neu pols. Avui pugem pel vessant NE on s'ha acumulat la neu ventada dels temporals de les setmanes anteriors.
Un cop a la carena de la Pala Gallinera fem un tram mes obert i fàcil per una ample llom. Una última pala altre cop entre arbres ens desemboca a un pas delicat força penjat on cal anar alerta, nosaltres ens descalcem i pugem uns metres a peu, encarem el llom final amb una pendent molt suau però amb neu molt dura, regelada que superem amb les ganivetes. Som al cim. Baixem per la cara O còmodament per l'ample llom fins al coll de l'estació, que ja tenim a la vista, on saltem a la cara N amb neu pols/dura fins a la caseta del telecadira. Descens per la pista fins a la base de l'estació. Pensavem que era la sortida mes assequible i ha esta la més complexa.

Un bon comiat del 2019 i un bon inici de temporada!
Hem estat a un hotel de Ribera de Cardós, Hotel La Ribera, molt confortable i amb bon sopar i excel·lent esmorzar. Bon tracte i molt tranquil. Concert d'acordió, percussió i veu a la sala polivalent de Tavascan. Bons els macarrons del refugi després de fer la Coma del Forn. Bona cervesa artesana al bar de Hotel dels Llacs, a Tavascan, per celebrar l'itinerari al Ventolau. A Ainet de Cardós hi ha una botiga amb bona bodega i on varem trobar delicatessen i raïm per celebrar el cap d'any, al costat del Hotel Puitavaca on fan uns entrepans de llesca de pagès molt bons.
Repte 8 cims: el Montarenyo queda per un altre dia. La part final es veu en òptimes condicions però no hi ha neu fins a la cota 1800 i continua potser fins mes amunt....la pista de Quanca està pelada i obliga a fer 500m de desnivell a peu.

A veure si neva i podem compartir bones traces!
Carmela i Jordi