Cap de setmana per Aigüestortes, molt tortes

Sortim de Can Fanga el dijous una mica tard i ens mengem una caravana de la muerte a la sortida de BCN. Afamats, ens aturem al motel del Resplandor de la Panadella a fer un entrepà ràpid. Quan entres a la Panadella el temps s’atura. Els cambrers fan olor de naftalina, vestits estil Vacaciones en el Mar, a la televisió tenen sintonitzada TVE permanentment, i esperes veure-hi el No-do o un discurs de Franco en qualsevol moment.

Fem un entrepà de llom ressec que no entrarà a Cegesquigourmand i tornem a fer via per arribar a Espot a les 1h30 de la matinada.

L’apartament que hem trobat és pitjor que el refugi de La Molina. Les flaçades tacades, hem d’espantar mosques i aranyes, però caiem rebentats i ens adormim de seguida.

Pic del Portarró d’Espot 2.734m +-800 m

Al matí esmorzem un entrepà a un bar a tocar i deixem una víctima refredada dormint al llit. Els que estem robustos i sans ens animem a fer una sortida tot i que no hem matinat molt.

Ens fa un dia assoleiat fantàstic per pujar al parc Natural i fer alguna cosa des de l’estany de Sant Maurici. Hem preguntat al poble i ens diuen que la neu comença precisament cap als 1900 de l’estany, així que fem taxi fins allà per no haver de carregar esquís a l’esquena des del poble d’Espot. La neu, més aviat dura i escassa al primer tram de bosc, es deixa fer. Quan arribem al coll del Portarró, neu més transformada per a fer la pala del Pic del Portarró. Hi ha força pedra destapada però pugem bé sense ganivetes i ens plantem a dalt.

El camí fins al coll, fàcil i còmode, S1/S2, la pala final S3 per la quantitat de pedres que s’han d’esquivar a aquesta època, però la gaudim amb un ditet de neu caiguda de la llevantada i una bona baixada molt entretinguda fins que comença el bosc, que no té prou neu i ens obliga a resseguir el camí de pujada si no volem menjar-nos una pedra o un arbre.

Per sopar, ens trobem amb Lord of the Rings, chuky surgeon i la bella griposa durmiente per fer una pizza, que triga 1h30 des que hem entrat al restaurant. Ens pugem per les parets de gana i comencem a privar vi com bojos.

La surgeon a última hora treu el bisturí i per poc no degolla la propietària del local.

Després del sopar també han arribat amb retard les ladys, Financial Times i Cable girl.

Amb el vi i la pizza la majoria coincideix que no dormim gens bé, així que l’endemà optem per anar cap a pistes, per pràcticar una mica de descens, aquest inici de temporada, i desentumir articulacions.

A la nit, aquest cop si que l’encertem, anem a cal Joquim d’Espot, incorporació indispensable a cegesquigourmand, recomanat per locals, on la majoria prenem una olla pallaresa deliciosa. S’ens afegeixen la drug dealer de la secció i el seu fogueró per sopar.

Volta a la vall de Gerber +-700

Dormim molt millor i trobem novament dia assoleiat, tot i que anuncien canvi de temps al vespre. Ens animem a investigar la vall del Gerber, una vall fantàstica de paisatge, plena de llacs, però justa de neu encara a aquesta època, que acaba amb encigalada de grau I. 

S’inicia amb un flanqueig llarg des del pàrquing de la Peülla de Baquèira, per anar progressant pels diversos estanys de Gerber, Llong i Redó. Mirem d’acostar-nos cap al Bassiero, però anem força tard. Don Pelayo s’ha entretingut arreglant el cotxe al matí i hem començat tard, i a sobre el camí és just de neu, boscós i pedragós i no fa la progressió gens còmoda.

La baixada encara és més pesada. Caiem, dobleguem un pal, traiem pells, posem pells, traiem esquís, posem esquís...

Una baixada embolicada gens franca que podem considerar una encigalada en tota regla.

Malgrat això, sobrevivim. Fem un beure a un bar de Sort on la cambrera ens esbronca per no demanar les begudes en ordre i arribem a casa baldats però contents d’haver sortit a fer una mica el senglar.

Hem estat al Portarró Oriol, Sancho, Hèctor i els tennistes Gio i Albert, al Gerber Oriol, Sancho, Míriam, Albert i Hèctor, i als sopars i fent pista ens han acompanyat Angie, Warren, Raquel, Laia, Elena i Quim.