Trobada anual d'esquí de muntanya amb "la colla". Aquest any serem quatre, tot un èxit ;)
Ens costa escollir, però finalment ens decidim per la zona de Tavascan. Molts record d'altres sortides i del curs de l'ACNA.
Pic de la Coma del Forn + Tuca de la Cima
Sortim del refugi de la Pleta del Prat, enfilem pista amunt i ens desviem cap a l'estany de Mascarida. Abans d'arribar a l'estany agafem una pala que ens queda a mà dreta i que ens portarà fins al coll est de la Coma del Forn. L'última part la fem caminant amb els esquís a l'esquena. Vistes
esplèndides al pic dels Tres Estanys (on veiem baixar l'Edu per la
canal), Ventolau, Pica d'Estats, Monteixo, Aneto i mig pirineu... tot un
luxe!
Pic dels Tres Estanys (si amplieu veureu l'Edu baixant!!!!!)
Baixem directes del cim per anar a buscar, ara sí, l'estany de Mascarida. La neu transformada, cremeta d'aquella per gaudir. Arribem de nou a la pista, ens mirem.... què? massa d'hora, no? posem pells de nou? Tuca de la Cima? I som-hi de nou amunt fins al capdamunt de la pista, d'allí al coll i directes al cim sense més dificultat. Volem baixar per l'altre costat i anar a buscar finalment les pistes d'esquí de fons. Veiem una canal amb traces, però no veiem continuïtat des de dalt i no m'atreveixo a llançar-me (després veurem que era assequible). Decidim seguir per la carena i baixar pel bosc una mica més al nord. Un tram de carena amb molta neu i força exposada i pel bosc la neu es deixa fer. A aquesta orientació nord, la neu no ha transformat i ja no es el mateix que a les cares sud, però ens ho passem bé buscant les traces per sortir del bosc.
Al refugi coincidim amb l'Edu i coneixem en Pitu (tot un mite). També coincidim amb una trobada de splitboard, tot un fenòmen de camises de quadres i gorres!
Campirme + Trencacalders
Diumenge també ens llevem ben d'hora i cap a l'estany de Mascarida, que ja ho coneixem. L'última pala fins al coll la fem amb ganivetes, orientació nord la neu més dura i no ha transformat. Des del cim anem a buscar una canal que havíem vist el dia anterior i des de llavors ens cridava. És una canal que desemboca a l'estany Gran de Campirme, sota el Pic de Tovarres. La neu la trobem en les millors condicions, ha transformat i baixem amb aquell somriure d'orella a orella. Remuntem el coll de tovarres, sense haver de posar pells i encara ens queda un bon descens fins als peus del Trencacalders. Posem pells i enfilem fins al cim (2264m). La baixada la fem pel bosc, l'orientació és nord i la neu aquí és canviant i no ha transformat. Una mica d'esquí de supervivència per alguns fins a trobar les pistes de fons que ens duran directes al cotxe.
Cap de setmana fantàstic!!
Marta, Toni, Berta i Marina
3 comentaris:
Cap de setmana rodó, per descobrir clàssics que encara no havíem explorat alguns.....quantes possibilitats!!!! Amb tanta estabilitat, totes les canals eren fàcils :)
Gràcies per la piulada, Marina! Records inesborrables....
qué beee!!! dies radiants de neus escasses molt molt bones!
Interessant, encara hi ha neu, merci per la info!
Publica un comentari a l'entrada