Saanenland, Berner Oberland

Crònica dels primers dies d’una setmana de vacances pels Alps a finals de gener de 2018. Vistes les colossals nevades i els gruixos rècord al Nord de Suïssa enguany (no vistos des del 1999), fem el viatge cap a la Suisse el divendres a la tarda. Primera nit a Lausanne, i les 2 següents a Saanen, sempre als albergs de juventud estatals. Excel·lents instal·lacions, molt confortables i acollidores, a un preu del tot assequible. Poca gent (tret del cap de setmana) i molts globus al cel.

 

 

Dissabte 27 de gener

 

Col du Pillon (1.546 m) – Col de Voré - La Palette (2.170 m) – Seeberg (1.712 m) - Blattistand (2.019 m) – Underi Schupferweid (1.511 m) – Ussere Witteberg - Arnätschistand (2.097 m) – Feutersoey (1.131 m)

 

+1.550 m / -1.975 m, S2, ***, 6h30

La idea inicial era fer una travessa del Pillon fins a Saanen fent 4 cims, passant pel Witteberghorn i acabant per pistes, però no ha pogut ser així. El vessant Sud del Witterberghorn tenia esquerdes de lliscament i amenaçava ruïna. Vam desestimar el vessant, i vam fer bé, perquè l’endemà veuríem des de la distància que més tard a la tarda cauria. Varem fer l’Arnätschistand en el seu lloc per concloure la sortida abans d’anar a parar a la carretera al poble de Feutersoey. Bus de tornada cap a Pillon.

Tot i el canvi de plans gaudim del bon temps (massa càlid fins i tot), de polseta i bons girs per sobre 1700/1800m. Per sota dels 1600m, tenim el privilegi d’esquiar les rigoles de pluja més criminals que recordo haver esquiat mai. És el primer dia i ja podem treure conclusions: cal anar més alt, i malgrat ser un any de rècord de neu a Suïssa, el pluja ha fet impracticables la majoria de les rutes que hauríem de poder fer per aquesta zona un mes de gener.

 

Sortint del bosc sobre el Col du Pillon

La Pallete amb les traces a la dreta, i l'Stuedelistand des del Blattistand

Saanenland

algú sap com esquiar això?

 Arribant a l'Arnätschistand

Diumenge 28 de gener

 

Gsteig (Heiti)(1.218 m) – Topfel – Verlornenberg – Gstellihorn (2.820 m)

 

+/- 1.600 m, S3, canal 45º a peu, ***, 6h15

Obac i més alt, l’endemà vam triomfar al Gstellishorn! Més tard ens assabentariem que és un cim de heliski (casumtot). La bona notícia va ser que el borinot no va volar aquell dia, la dolenta que no ho va fer perquè ja no hi quedava neu pols (sí, obac, però exposat i poc protegit). No deixa de ser un senyor itinerari, sostingut, amb un bon desnivell, varietat de paisatges, i bones vistes al cim. Son 2 sortides en una. Primer es comença per les pistes d’una petita estació d’esquí i segueix un camí dins del bosc fins arribar a un prat. El lloc desconcerta una mica, hem vingut a esquiar i no a escalar...  a més, ha caigut un tros d’allau de por. Cal superar el pas clau de l’ascensió, una canal obligada (piolet i grampons, tram alpí però fàcil amb bones condicions) per arribar a un zona bucòlica de làrixs dispersos molt bonica. La segona part, per sobre els 2000m, és molt més relaxada, per una vall ampla suau que es remunta còmodament sempre amb el cim ben visible destacant. Una sola persona tot i ser diumenge, i poques traces.

Topfel (1478m), canaleta ja visible

A l'ombra del Mittaghorn

Finalment el sol, i el cim de l'Gstellihorn ja a la vista

Saanenland

4000s del Valais

La canaleta, de baixada

Dilluns 29 de gener

 

Gruebe (1.434 m) – Farmelberg – Furggeli – Albristhorn (2.728 m)

 

+/- 1.300 m, S3, **, 4h

Doncs va ser aquest esquiador solitari del Gstellishorn que ens va fer saber que l’Albristhorn estava en condicions, que dissabte hi havia la neu pols que buscàvem. Ja el teníem a la llista a més. Doncs cap allí. Ens desplacem desde Saanen cap a la vall de Lenk i a Matten entre a la bonica vall que s’obre a la obaga del cim que volem fer. És un cim alt per la zona, popular i concorregut. També un must, com diuen els anglesos. El cim s’ho val, l’esquiada és de categoria. No és difícil, però son 1000m sostinguts i obacs, una nevera que no veu el sol. A desestimar si hi ha inestabilitat, hi trobem plaques antigues força impressionants. La traça està feta, i ha uns quants grups, però baixem pràcticament sols. Descens de luxe, que dura i dura. Per la propera visita quedarà el descens S des del cim S (2.728 m), per on baixarà un guia local amb la seva clienta amb qui xerrem al cim. Bona travessa, directa fins a Lenk, ideal pels dies de cremeta a la solana.

A l'ombra del Albristhorn, 1000m sota el cim.

Breithorn, Balmhorn, Altels i Rinderhorn

Lenk sota el Wildstrubel

Aprofitem la tarda per canviar de zona i anar cap al Valais, en busca de més cota.

Mapes Swisstopo:  Rochers de Naye (262 S) – Wildstrubel (263 S)