Pic Gran del Pessó (2.892 M), de la vall de Sant Martí a la vall de Mussoles

26 de març de 2016

Vall de Sant Martí (1.692 m.) - estanys del Pessó - colladó del Pessó (2.700 m.) - pic Gran del Pessó (2.892 m.) - vall de Mussoles - planell del Sant Esperit (1.750 m.)

+1.250 m. aprox., S3***
Roser i Pep

Veient que pot ser un bon dia per fer travessa, comencem la ruta al Pont de la Ribera, per la pista que ressegueix la banda esquerra del riu, que ja té neu aquí mateix, fins a deixar el camí que segueix cap al Port de Rus, per travessar el riu per una palanca de fusta. Fins aquí hem intentat seguir un sender força perdedor que travessa el bosc, en tot cas es tracta d'avançar cap a l'E fins a trobar algunes clarianes al voltant dels 2.000 m. Ja a l'altra banda del riu hem de pujar uns 200 m. amb els esquís a l'esquena per un camí que puja de valent dins un bosc força ombrívol. Per sort quan sortim del bosc tornem a trobar neu i calcem esquís. Ja per terreny obert i amb pendent més suau arribem a l'estany del Pessó de Baix i poc després a l'estany Gran del Pessó. Ja es veuen senyals de desglaç, amb alguna esquerda. Seguim SE cap al Colladó del Pessó 2.689 m, des d'on baixarem esquiant poc més de 100 m. per voltar un esperó cap al N i així encarar la pala del Pessó. 

Arribem al cim amb esquís tot fent un llarg flanqueig final fins a situar-nos prop de l'aresta NE. Ganyipem una mica, els núvols avancen ràpid i ja tapen els cims més alts. 

Provem de baixar amb esquís la pala NE que es redreça progressivament, S4, i que desemboca al collet que hi ha entre el pic Gran del Pessó i el pic de les Mussoles. Fem baixar una bona colada de neu i desistim, fa calor i bona part de la pala està molt inestable. Esquís a l'esquena, toca davallar amb precaució pel fil de l'aresta. 

Buff, ja som al coll, ara toca gaudir de la magnífica i llarga vall de Mussoles. És tard i la neu està molt pesada i crostada a la part alta, millor a mesura que baixem metres. Gaudim de un paisatge fantàstic, sense traça humana fins a trobar ja ben avall unes traces que venen del tuc de Carants. Bons tous de neu, un parell de perdius blanques, un paisatge intens que permet traçar sense masses preocupacions. Travessem el riu com podem i anem a parar al planell del Sant Esperit. Ara només queda aturar un taxi dels que van amunt i avall portant turistes per que ens porti al punt d'inici de la travessa. En tot el dia només hem vist una persona, genial!

Bones traces mooolt primaverals!