2 de febrer de 2014
Vall Fosca, Pallars Jussà +1.250 m.//S2-S3**// 6h.
Vall Fosca, Pallars Jussà +1.250 m.//S2-S3**// 6h.
Orientació: N
Roser i Pep
El Tossal d'Astell, també anomenat de Calma o de les Pessons,
es troba situat al NW de la Vall Fosca. Ben visible des de Pobleta, durant els mesos d'hivern és la tarja de presentació
de la Vall juntament amb el tossal de la Costa i el Monsent de Pallars. Tot un
repte esquiar la cara sud del tossal de la Costa, allà on neix el barranc del
Solà que en fort pendent davalla prop del poble d'Astell, potser algun dia?
Al fons el pic de Llena i el port de Filià//Estany de Filià//Pic de la Costa, Lo Portarró i Tossal d'Astell//Obaga de la Coma de l'Estany
Lo Portarró i el pic de la Costa(2)//Davallant Lo Portarró//Al fons el tossal d'Astell
Baixant cap al Plan des Bous, enfront la coma de Fuses i el cim de Fitero//Al fons el Montsent de Pallars//Baixant prop del Plan d'en Broquer//D'esquerra a dreta: Cervi, vall de Manyanet, Llena, Tres Muntanyes, Astell i Costa, des del llac de Montcortès
Agafem el cotxe diumenge al matí amb la intenció de fer una
volta per Mainera i Montorroio però ben aviat veiem que el vent del nord arrossega
el mal temps més al sud del que pensàvem.
Informació: la carretera que puja fins a Sallente es troba
tallada a partir del Pla de Toveria degut al risc d'allaus, un cartell
municipal així ho indica. Tanmateix, dissabte al vespre era factible arribar
amb cotxe fins a l'embassament.
Vist el panorama canviem d'objectiu. Després de la Central de
Capdella enfilem la pista que puja cap a Filià, anem fent revolts fins que la neu aconsella no
continuar. Deixem el cotxe poc abans d'arribar a la cota 1.500 m. i calcem
esquís. Després d'una hora arribem al Pla d'en Broquer, el paisatge és
fantàstic amb uns 10 cm. de neu nova. Al N. el pìc de Paiassos no escapa a la
borrufa, nosaltres busquem el "bo" del sud. Aviat arribem a l'estany
de Filià, l'entorn avui preciós recorda terres
més septentrionals, allà s'ha arrecerat la neu pols que manca a les carenes
dibuixant un paisatge ben singular.
Comencem a remuntar la coma que puja a Lo Portarró, a la
part superior el terreny es redreça i les ganivetes treballen de valent. Arribats
al coll (2.465 m.) gaudim, entre núvols, de boniques vistes del sud de la Vall Fosca i
de l'imponent cara sud del pic de la Costa. Calcem grampons i fem els darrers 150
metres que resten fins al nostre objectiu, el terreny puja fort. Poc abans del
cim una petita placa de vent dificulta l'accés. Dalt bones panoràmiques amb un
nord avui ben rúfol.
Retornem a Lo Portarró i calcem esquís. Neu dura a la part
superior i després bons tous de neu pols que ens fan gaudir de valent, costa
llegir el relleu a la baixada. Salvem amb una curta remada la Coma de l'Estany,
el paisatge convida a badar una estona i així ho fem. Després continuem buscant
la neu pols que encara que no ho sembli, hi és.
Acabem amb unes llums de tarda precioses, el Montsent, ara
sí, treu el cap.
Bones traces!!
6 comentaris:
ostres....xulíssim! enhorabona!!!
això es mereix un tuit! ;)
Quines i quines fotos més boniques!!
Bona elecció per a un dia que més al nord pintaven bastos.
Fotos esplèndides i paratges solitaris. Dia rodó!
Molt bona descripció de la zona que prou a pamada tens i bona elecció per la meteo. Per uns moments m'hi he trobat.
Salut
Genial! L'itinerari, la descripció, les fotos... diumenge em vaig entussodir de quedar-nos al vessant nord i els núvols ens van empipar tot el matí.
Bones traces!
Publica un comentari a l'entrada