Feixan o Tuc de la Tallada (2954 m)

Val d'Aran
11 de Maig de 2013
+/-1350m, 6h45, S4, ***

Quantes vegades ens hem quedat badant amb el Feixan, muntanya imponent de la Val de Molières, però injustament desconeguda o oblidada per tants muntanyencs, i és que no arriba als 3000 m. Sí que atreu al col·lectiu alpinista, tant a l'hivern com a l'estiu, per fer corredors, vies d'escalada o la cresta Feixan - Molières.

Amb esquís no és l'ascensió progressiva i còmode del Tuc de Molières. L'itinerari és directe, dret i exposat, amb una canal N de 150 m i una pala SE de 300 m de pendent dret sostingut com a ingredients a destacar. Però si les condicions de temps i neu són adequades... és una delícia!!

L'entrada d'aire més fred de nord fa que avui, altre cop, ens llevem amb el cel ben tapat a la Val d'Aran. Creuem el túnel de Vielha i al vessant sud el dia es lleva amb el cel ben serè. Deixem el cotxe a l'aparcament al costat del Refugi de Sant Nicolau (tancat) i caminem per la Pleta de Molières fins damunt la primera cascada. Encara seguim a peu fins al fons del pla, abans de la segona cascada, però entretinguts per cal trobar el millor pas per creuar el barranc. Calcem esquís i comencem a guanyar metres seguint el mateix itinerari del Molières (pel vessant NE). Passem per damunt d'uns quants dipòsits de grans allaus.

A cota 2125 m, sota el ressalt més dret abans del refugi el Molières, deixem la traça a la dreta i prenem una canal que ens permet superar la característica barra rocosa. La canal cada cop esdevé més dreta i menys còmode de foquejar per la duresa de la neu i la presència de dipòsits d'allaus de fusió. Posem grampons, deixem la canal a la dreta i remuntem a peu per una pala convexa. Quan el pendent es suavitza, tornem a calçar esquís i progressem fàcilment cap a la morrena frontal i de seguida som als peus de la canal N. Amb la sensació d'estar a dins d'un congelador (per això aquesta canal es manté amb neu tot l'estiu!), posem grampons i enfilem pel centre de la canal per anar a sortir al Coret de la Tallada (2624 m). Tornem a posar esquís i ganivetes per remuntar la característica pala SE fins al cim. Vistes inèdites pels nostres ulls de la val de Molières i vall de Salenques. L'Aran encara sota un mar de núvols, només es deixen veure les puntes dels cims més alts. Ganyipada per recuperar forces mentre gaudim de l'escenari pirinenc que ens envolta.

El descens el fem seguint el mateix itinerari de pujada. La pala SE amb neu primavera de la bona. El nostre dubte és la canal N: afortunadament, en aquestes alçades de temporada, ja hi toca el sol, no directament però suficient per estovar una mica la neu. Així que hi entrem amb esquís i fem viratges curts buscant el costat esquerre amb neu més tova i homogènia. Sortim de la canal i la morrena i continuem per pales menys dretes fins trobar la canal de baix. Esquiem la canal amb neu primavera encara prou bona i saltant alguna que altra esquerda oberta. Fem els darrers viratges ja a la val de Molières i treiem esquís al mateix punt on els hem calçat el matí. El retorn el cotxe amb la fageda llucant i la cascada baixant amb molta força.

 

 

 

Bones traces de primavera!!
Carles i Montse