Petit Peric 2690m - 16/03/2013

Dificultat: +1400 S2 PD (pel desnivell acumulat)

Horari: 7h 

Carles P. i David C.

 Ja feia temps que em rondava pel cap fer una visita a la zona de Camporells, al Capcir. Anar a fer el Petit Peric ha estat una bona excusa.

Arribant amb el cotxe per la Cerdanya francesa i el Capcir, ja constatem que no hi haurà “problemes de neu”.

L’excursió la comencem a l’estació d’esquí de Formigueres (1700m) amb temperatures negatives. Tan aviat com comencem a remuntar les pistes de l’estació cap a la Serra de Maurí, veiem que ha caigut un bon tou de neu aquesta passada setmana (dos pams ben bons).

Tot i que la meteo ens està respectant (mig núvol/mig sol), un cop a dalt la Serra de Maurí (2400m) fa acte de presència el fort vent d’Oest que no ens deixarà fins que no tornem a passar per aquí a la tornada. Aquí la neu canvia radicalment: neu regelada i zones molt pelades però cal dir-ho, suficient com per no treure esquís. Des de la Serra de Maurí podem gaudir ja d’un espectacle de vent i neu volant per tot arreu, vista espectacular del circ de Camporells amb els dos Perics. Ja preveiem una dura jornada de vent.

Baixada amb neu pols a dojo fins al refugi de Camporrelles (2240m). Ens trobem el refugi sepultat per la neu. Al llac del mig tornem a posar pells i comencem l’aproximació fins als peus de la pala sud del Petit Peric (2250m), on la neu ventada i transportada és la tònica general. Decidim perdre alçada endinsant-nos en l’anomenat Pla de les Carboneres (que per cert, de pla no en té res!) en comptes de flanquejar per les pales Est del Petit Peric, que és el camí més directe, fàcil i còmode però creiem que no és l’itinerari més segur.

Un cop als peus de la pala sud, ja veiem que l’ultima pujada al cim no es deixarà fer tan fàcilment com ho deu ser normalment: fortes ràfegues de vent i la pala està força gelada.

Ens abriguem i cap a munt. A mitja pala, el tema sembla que es complica i per seguretat posem ganivetes. Avançar es fa difícil amb les ràfegues de vent que ens desequilibren, amb una pujada feta una pista de gel i neu volant per tot arreu. Quan falten uns 70m de desnivell per fer cim, decidim fer mitja volta abans de que sigui massa tard.

Llarga aproximació una vegada més cap al refugi de Camporrells pels boscos poc atapeïts del pla de les carboneres, remuntada cap a la Serra de Maurí, i descens de 700m cap al parking de l’estació per les pistes que acaben de tancar i per tant, baixem sols.

Bona sortida on hem gaudit de bons paisatges i amb la bona companyia del Carles.

I el video del Carles:

Molt bones traces