Pic de Gallinàs 2624m, Coll Mitjà 2367m i Pic Rodó 2677m |
La muntanya està complicada per la quantitat de neu caiguda i per la calorada que ens amenaça, però la fem en el bon horari per trobar encara la neu al punt, i evitem els llocs més exposats traçant amb compte. I la Vall de Riberola i el cim han estat avui per nosaltres sols, un gran dia!
Detalls: +/- 1400m (des de Prats de Balaguer, a 1309m, tot i que després hem vist que hauríem pogut escurçar uns metres en cotxe, per la pista); F, S2, **; 5 h de pujada i 2 de baixada. En l'ascens hem posat pells a 1400m, en el barranc que surt de la granja de l'Escané. En el descens, hem descalçat a 1600m per no ratllar i la neu que encara hi havia al voltant del poble pel matí, a migdia havia fos. La neu l'hem trobat dura a la pujada fins els 1900, després pols podrida i fonda i pols en els darrers 400m (ah! i molt gebre en les obagues!).
En el descens gaudi màxim fins sota el coll, i després primavera passant ràpidament a podrida. Tot i el risc 4 de meteofrance, no hem observat cap purga ni placa. Les allaus de fusió si que s'hauran produït més tard en la nostra orientació, abans a cares sud.
En el descens gaudi màxim fins sota el coll, i després primavera passant ràpidament a podrida. Tot i el risc 4 de meteofrance, no hem observat cap purga ni placa. Les allaus de fusió si que s'hauran produït més tard en la nostra orientació, abans a cares sud.
Itinerari: nosaltres hem sortit del mateix poble, però en altres situacions es pot escurçar recorregut i desnivell seguint la pista. Del poble hem pujat pel carrer del Rellotge fins agafar el GR que s'enfila al castell. De pujada hem continuat pet la pista fins la Granja de l'Escané, amb un tros que encara fa sumar metres en baixada (de tornada hem agafat a peu un sender que surt de la bassa dels Prats d'Aixeques i porta a prop del castell, més directament). Des de la Granja d'Escané (1440m), abans de creuar el pont hem remuntat el barranc fins la bassa dels Prats d'Aixeques. En marcada direcció est i per un terreny dret i marrano, enmig del bosc, fins els Collets d'Avall (1966m). La quantitat de neu nova en aquest punt feia respecte però el terreny fins al Coll Mitjà (2367m) és fàcil i agraït de pujar (atenció a les canals que baixen directes de la cara N del Pic Rodó).
Des del coll, queda per un altre dia baixar a Carançà, o pujar al Pic de Gallinàs (2624m), més al nord. i prenem el suau llom NE en direcció al cim, més redreçat en el darrer tram. Vistes immenses en els 360º. Tot fa goig: el Canigó, Madres (menys innivat), la Cerdanya, el Bastiments, el Puigmal, la cara N del Pic de l'Infern...
Tots els mals i el cansament els hem deixat a les basses de Fontpedrosa (accés a peu, 15', 1km per sota Prats de Balaguer en un gir molt marcat). Quin plaer!
(Mapa: IGN 2250ET; Bibliografia: "El Massís del Canigó (Excursions amb Esquís)" de M.Broch i F.X.Gregori; Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
Bones traces de primavera, també!
3 comentaris:
Gran sortida. Precissament el divendres compartia ascensió al Pedrons amb un colega nascut a Prats de Balaguer i em recomanaba aquesta sortida, inèdita per mi. Ara caldra esperar que el proper novembre sigui generós.
El cim fa molt bona pinta... però les fonts termals segur que us han ajudat a decidir l'itinerari!! ;-)
M'encanten les activitats sortint i acabant al mateix poble. Enhorabona!!
Xavi, Montse, grácies. Amb la poca neu a la part baixa era un pel forçat anar-hi, però compensa. Igual d'interessant i un pel més llarg és anar cap a la Torre d'Eina. 10 anys enrera hi vam ser, llàstima no coneixíem les fonts sinó hi hagués tornat abans...
Publica un comentari a l'entrada