5h45min, +/-900m, S3/S4, ***
Tuc des Crabes (esquerre) i Tuc de Maubèrme, sentinelles de l'estanh de Montoliu.
Enguany la tardor sembla que vol esgotar els dies que li pertoquen segons calendari astronòmic. Així, des de la nevada d'inicis de novembre, hem anat esquiant pràcticament amb la mateixa neu d'aquella nevada i amb temps força anticiclònic.
Dilluns però es va "colar" un front càlid fent incrementar la temperatura bruscament (per primer cop!) i pujar la cota de neu fins a cotes ben altes durant unes hores. A partir de dimarts, l'aire fred ens ha tornat a abraçar amb un parell de fronts atlàntics rascant les muntanyes del límit nord de l'Aran però també amb vent de nord bufant moderat (també per primer cop!)
Avui dijous, després de tot aquest desgavell meteorològic, hem aprofitat la disponibilitat d'un vehicle tot-terreny, per endinsar-nos per la vall de l'arriu Unhòla fins el trencall de la pista a l'estanh de Montoliu, on hem aparcat (2.050 m).
Després de 15 minuts a peu, calcem esquís i seguim la pista tot fent alguna drecera fins l'estanh de Montoliu (2.373 m), avui ja mig glaçat. El nostre primer objectiu del dia és el Tuc des Crabes, una muntanya que viu eclipsada pel superb Maubèrme però que ens atreu per la seva preciosa pala pendent i sostinguda orientada a l'est. Per això cal anar-hi a primera hora, ja que és sempre acariciada pels primers rajos de sol. Avui però sembla que no és un factor tant important, ja que la neu a totes les orientacions (fins a la cota 2.450 m aprox) es troba encrostada amb una capa de vidre i obrir traça s'assembla més a una feina de vaixell trencagel. Però per sort, podem anar esquivant aquesta crosta de vidre per neu fresca ventada acumulada en les concavitats i anem progressant i remuntant la pala, que cada cop es posa més dreta. A uns 30 m de l'aresta, posem grampons per guanyar l'aresta i caminar els darrers metres fins el cim (2.620 m). El dia és sensacional i les vistes cap al Maubèrme són realment impressionants.
Tornem caminant al punt on hem guanyat l'aresta i ens animem a fer tot el descens de la pala esquiant amb condicions prou bones, sobretot en la seva part més dreta (~40º). Davallem fins l'estanh de Montoliu i creuem el barranc de l'arriu des Calhaus. En aquest punt, posem pells de nou per afrontar el segon repte del dia: el Tuc de Montoliu. Per guanyar aquest cim, cal fer-ho bé per la seva alpina aresta nord des de la Colhada Nera o bé per la seva cara est per la vall d'Horcalh. Vistes les condicions d'avui, el més adequat és intentar-ho pel sud buscant la neu més transformada possible. Voregem l'estanh i reprenem el rumb de la pista fins el Còth de Montoliu (2.491 m). Aquí deixem els esquís, posem grampons i guanyem metres cap al cim per una canal orientada a l'oest. Assolim l'aresta que només ens permet atansar fins a un avant-cim (2.642 m), ja que per aquest itinerari caldria superar una bretxa i un ressalt rocós. Bé, no ha estat una sorpresa i ja ens fèiem a la idea que haurem de tornar-hi per assolir ben bé el cim.
Desfem el camí fins el coll amb molt de compte ja que les condicions no permeten ni una relliscada. Posem esquís i fem el descens encaixonant-nos voluntàriament per un barranc secundari a l'arriu des Calhaus on hi trobem la neu més bona del dia per encadenar uns quants viratges sense haver de sentir trencar vidre. Al pla de la conflucència dels barrancs treiem esquís per fer una curta remuntada fins a la pista que ens torna a l'indret on tenim el cotxe.
Paisatge durant l'ascens al Tuc des Crabes. Som al cim. L'herba coberta de caramels de vidre
Descens cap a l'estanh de Montoliu. Mirada enrera al Crabes. Progressant cap al Tuc de Montoliu
Aresta del Tuc de Montoliu. Vistes al Tuc de Parros. Ei! La "polseta" és allà!!
Amb condicions de neu rares... sortides encara més particulars.
Bones traces!!
Jordi, Patxi, Xavi, Lluís, Carles i Montse
Dilluns però es va "colar" un front càlid fent incrementar la temperatura bruscament (per primer cop!) i pujar la cota de neu fins a cotes ben altes durant unes hores. A partir de dimarts, l'aire fred ens ha tornat a abraçar amb un parell de fronts atlàntics rascant les muntanyes del límit nord de l'Aran però també amb vent de nord bufant moderat (també per primer cop!)
Avui dijous, després de tot aquest desgavell meteorològic, hem aprofitat la disponibilitat d'un vehicle tot-terreny, per endinsar-nos per la vall de l'arriu Unhòla fins el trencall de la pista a l'estanh de Montoliu, on hem aparcat (2.050 m).
Després de 15 minuts a peu, calcem esquís i seguim la pista tot fent alguna drecera fins l'estanh de Montoliu (2.373 m), avui ja mig glaçat. El nostre primer objectiu del dia és el Tuc des Crabes, una muntanya que viu eclipsada pel superb Maubèrme però que ens atreu per la seva preciosa pala pendent i sostinguda orientada a l'est. Per això cal anar-hi a primera hora, ja que és sempre acariciada pels primers rajos de sol. Avui però sembla que no és un factor tant important, ja que la neu a totes les orientacions (fins a la cota 2.450 m aprox) es troba encrostada amb una capa de vidre i obrir traça s'assembla més a una feina de vaixell trencagel. Però per sort, podem anar esquivant aquesta crosta de vidre per neu fresca ventada acumulada en les concavitats i anem progressant i remuntant la pala, que cada cop es posa més dreta. A uns 30 m de l'aresta, posem grampons per guanyar l'aresta i caminar els darrers metres fins el cim (2.620 m). El dia és sensacional i les vistes cap al Maubèrme són realment impressionants.
Tornem caminant al punt on hem guanyat l'aresta i ens animem a fer tot el descens de la pala esquiant amb condicions prou bones, sobretot en la seva part més dreta (~40º). Davallem fins l'estanh de Montoliu i creuem el barranc de l'arriu des Calhaus. En aquest punt, posem pells de nou per afrontar el segon repte del dia: el Tuc de Montoliu. Per guanyar aquest cim, cal fer-ho bé per la seva alpina aresta nord des de la Colhada Nera o bé per la seva cara est per la vall d'Horcalh. Vistes les condicions d'avui, el més adequat és intentar-ho pel sud buscant la neu més transformada possible. Voregem l'estanh i reprenem el rumb de la pista fins el Còth de Montoliu (2.491 m). Aquí deixem els esquís, posem grampons i guanyem metres cap al cim per una canal orientada a l'oest. Assolim l'aresta que només ens permet atansar fins a un avant-cim (2.642 m), ja que per aquest itinerari caldria superar una bretxa i un ressalt rocós. Bé, no ha estat una sorpresa i ja ens fèiem a la idea que haurem de tornar-hi per assolir ben bé el cim.
Desfem el camí fins el coll amb molt de compte ja que les condicions no permeten ni una relliscada. Posem esquís i fem el descens encaixonant-nos voluntàriament per un barranc secundari a l'arriu des Calhaus on hi trobem la neu més bona del dia per encadenar uns quants viratges sense haver de sentir trencar vidre. Al pla de la conflucència dels barrancs treiem esquís per fer una curta remuntada fins a la pista que ens torna a l'indret on tenim el cotxe.
Paisatge durant l'ascens al Tuc des Crabes. Som al cim. L'herba coberta de caramels de vidre
Descens cap a l'estanh de Montoliu. Mirada enrera al Crabes. Progressant cap al Tuc de Montoliu
Aresta del Tuc de Montoliu. Vistes al Tuc de Parros. Ei! La "polseta" és allà!!
Amb condicions de neu rares... sortides encara més particulars.
Bones traces!!
Jordi, Patxi, Xavi, Lluís, Carles i Montse
2 comentaris:
felicitats quines fotos mes maques
Gràcies Ferran, la majoria són del Carles, és un artista. I el dia va ser espectacular!
Per sort, el vidre del dijous s'ha anat degradant i la qualitat de l'esquí (allà on hi ha neu...) ha millorat força.
Però certament, la neu s'està fent esperar més del compte...brrrrrrr!!
Publica un comentari a l'entrada