24/12/2011, Val d’Aran
6h, +/-1225m, S2, **
El Tuc de Gurièr és d’aquells “petits” cims a l’ombra de dos “grans” veïns: el Tuc d’Òrla i el Tuc de Milh. Després de les nevades importants seguides per pluja abundant i calorada fins a cotes altes, el mantell de neu ha quedat molt dur, encrostat per gel que en les orientacions més obagues és ben viu. Per sort, durant la matinada de dissabte, passa un front que rasca les muntanyes més septentrionals de l’Aran i Pallars, deixant-nos una mica de polseta molt agraïda en l’ascens i prou disfrutona en el descens.
Des del Pla de Beret (1.850m), sortim esquiant cap a Montgarri per la pista de la solana. Els darrers 500m fins al Santuari (1.650m) els fem caminant. Continuem a peu pel camí d’estiu cap a l’entrada de la vall de l’arriu Porquèr. Posem pells, tornem a calçar els esquís i comencem a pujar pels prats a la dreta del riu. De seguida trobem el barranc que baixa del nord del Tuc de Bandolèrs, el qual travessem sense dificultats. Remuntem una zona boscosa de pins amb terreny més pendent i continuem flanquejant per vires de prats prou còmodes. Entrem a la valleta de l’arriu de Bandolèrs encapçalada pel Tuc d’Òrla i el Tuc de Gurièr (deixem enrere els barrancs de Lèsca, Barlonguèra i Milh). Seguim guanyant metres, buscant el terreny més suau i les clapes de neu ventada que ens salven d’haver de posar ganivetes. El vent cada vegada bufa amb més força i la sensació de fred és més intensa però continuem avançant ja que el cim no queda massa lluny. Arribem sota la carena sud del cim: és un llom ample de terreny dret. Vistes les condicions, deixem els esquís ben clavats a la neu, guanyem el llom amb grampons i assolim el Tuc de Gurièr (2.536m), amb relativa facilitat però amb força compte pels cops de vent. Per sort, just a dalt del cim, és on fa menys vent i podem gaudir de les vistes al Couserans (nord), Pallars (est i sud) i Aran (oest). Retornem al punt on hem deixat els esquís i fem el descens seguint el rastre de la traça de pujada. Arribem esquiant fins prop de l’aiguabarreig de l’arriu Porquèr amb l’arriu Noguera Pallaresa, que creuem pel pont deth Porquèr (1.625m) a l'alçada del Pòble de Montgarri. Ara prenem la pista de l’obaga, amb força millors condicions, per retornar al Pla de Beret.
L'impressionant Tuc de Milh. Apareix el Tuc de Gurièr. Mantell glaçat.
Darrers metres, Tuc d'Òrla i Malh de Bolard a darrera. El veí Tuc de Milh. Descens per la vall de l'arriu de Bandolèrs, amb el Tuc de Gurièr al fons.
Bones traces i BON NADAL a tots!!
Carles i Montse
2 comentaris:
bon nadal parella!!! Quin cim més suggerent... aquesta part del darrera de la val té mooooltes sorpreses amagades. Ja explicarem que trobem a la Lauziere. Molt bona entrada d'any!!!
I tant, per aquí hi ha molt per terreny per explorar! Però baixar i pujar del Pla de Beret el mateix dia és una mica pal... Per la propera ocasió, la millor opció és fer nit al refugi de Montgarri.
Bones traces per Lauziere, esperem la vostra crònica. Records a tothom!
Carles i Montse
Publica un comentari a l'entrada