Per terres de cangurs... 20 a 24/04/2011

Esquí de muntanya en família a les valls de l'Haute Ubaye, l'Alta Val Stura i el Mercantour

Amb moltes ganes d’esquí de muntanya enredem els meus pares perquè ens acompanyin als alps i així ells puguin gaudir dels néts...

Busquem bones condicions de primavera amb punts de sortida alts, i relativa proximitat, i això ens porta al tros de l’Ubaye que no coneixíem. Ens allotgem al poble de Larche, a 1670m, en un còmode apartament. Aquests dies no hi ha cap turista (ni cap botiga ni bar obert on veure el futbol). Els itineraris escollits són ben a la vora i matinem per ser cada dia a l’hora de dinar a casa (horari infantil) i així, després de les migdiades, fer una mica de turisme a Barcelonette, Jausiers, St Paul....

Dijous 21 d’abril de 2011 – L’Enclause 2712m, des del Col de Larche

+/- 750m; 3h; F,*/**, S2 (tret de darrera pala S3 de 200m); orientació N-E (mapa IGN3538ET; itinerari G1 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

Força neu al punt de sortida a 1990m, al llac de la Maddalena, en el costat italià del Col de Larche a la capçalera de la Val Stura. El cim és d’aquells ideals per a una matinal, tant per l’horari com perquè és molt directe i amb pendents perfectes per a una bona baixada, avui amb un parell de cm sobre neu dura a la part alta i primavera al punt a la resta (bon regel nocturn i dia fresc, amb sol i núvols). L’itinerari s’enfila en direcció sud pel costat est de la serra de Ventassus. En poca estona el cim es fa visible amb una pala molt ampla de diferents inclinacions que a l’est tanca l’estètic Bric del Pui (2508m). Dalt del cim ja fem els plans pels propers dies i veiem que no ens ho acabarem.

Baixada boníssima i a quarts d’onze al cotxe.

Divendres 22 d’abril de 2011 – Tête de Fer 2883m des de Malboisset (Larche)

+/-1250m; 4-5h; F,**/***, S2-S3 (pala de 350m a 30º i algun tub dret a la Combe de Courrouit); orientació N (mapa IGN 3538ET; itinerari G6 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

El punt de sortida és a Larche mateix però fem un parell de km de pista en cotxe just fins a creuar el pont sobre l’Ubayette, a 1650m.

Toca carregar esquís a l’esquena tres quart d’hora. No es fa gens pesat perquè pugem directes per un bosc de mélèzes esclarissat, per la riba dreta (E) del torrent de Courrouit. Arribem a un punt on el torrent s’encaixona, a 1900m i on ja és possible seguir amb esquís.

El dia s’ha llevat tapat i amb fort vent però en aquesta part del recorregut anem a resguard. Les clarianes també guanyen terreny i el sol s’acabarà imposant. Per sobre dels 2000m el terreny s’obre i cal anar a buscar un altre barranc que queda a l’esquerra del cimet rocós Château Lombard, tot esquivant restes de grans allaus de dies més calorosos que avui. El recorregut és de gran bellesa i a 2400m, la sorpresa final, amb els prop de 400m de pala sostinguda del cim. La remuntem per la dreta (O) i fem una baixada memorable pel bell mig on el pendent és més dret. Neu compactada que s’acaba convertint en primavera perfecta a mesura que perdem alçada. Cim per posar a la llista si visiteu la zona!

Dissabte 23 d’abril de 2011 – Mourre Haut 2872m des de l'accés al Col de la Bonette (cota 1900m)

+/-900m; 4h; F, **, S2-S3;orientació O (mapa IGN 3639OT; itinerari H7 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

Matinem però plou i tornem al llit. A quarts de vuit ja ha parat i decidim provar-ho, aquest cop en una altra vall: desfem el coll de Larche i a Jausiers enfilem el coll de la Bonette, de 2802m (el més alt d’Europa?). Evidentment no hi arribem, una congesta ens barra el pas a 1900m. En total 27km des de Larche.

La pluja ha transformat el mantell, deixant-lo podrit per sota els 2000m i endurit per sobre, amb un polsim nou de fins a 4 dits per sobre els 2200m, mmmm!

Superem la congesta, esquís a l’esquena i caminem mig km per la carretera fins just abans de la cabana de Clapousse i un pont que creua el torrent a 2072m. Ho deixem a la dreta i comencem a pujar per un tarteram, descalçant-nos els esquís un parell de vegades per superar grans blocs i neu podrida. Anem en marcada direcció SE, per espais cada cop més amples, cap al Col de Vallonnet. El dia s’ha aclarit sorprenentment i el paisatge i la solitud del recorregut és d’allò més gratificant. A 2500m ja veiem el coll i el nostre objectiu (les fotos de Toponeige ajuden molt, especialment en identificar una enforcadura molt estètica a mig camí del cim).

Prenem el llom NO deixant al sud les casernes de Restefond (mig en runes) i la carretera colgada que s’enfila per sobre els 2500m. El paisatge és grandiós, amb moltes pales i blocs immensos de roca. L’accés al cim el fem passant per un laberint de gendarmes, pel vesant SO, fent els darrers 25m a peu, sense cap dificultat i sense que ens atrapin els núvols que tornaran a enfarinar la tarda. Baixada molt bona i ràpida.

Diumenge 24 d’abril de 2011 – Tête de Parassac 2777m en travesa Lauzanier-Parassac, des de Pontet (Col de Larche)

+/- 1100m; 5-6h; F,** (però llarg), S2; orientacions N-E-N (mapa IGN3538ET i 3639OT; itinerari G5 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

Amb base a Larche era casi obligat visitar la vall de Lauzanier que s'enfila ben orientada a N des del coll. La vall és casi plana en 5km (que fem a peu) però al final les possibilitats d'itineraris i travesses i la bellesa dels cims fan que compensi la xoriçada. A la cabana de Donnadieu (2149m) girem a la dreta per pujar per la cara E del pic, sota un sol de justícia, amb vistes a grans muntanyes: l'Enchastraye, la Tête Carrée, la Tête de Pelouse, el Lauzanier... Rere nostre, al nord, el Brec i l'Aiguille de Chambeyron, la Meyna, el Sautron... i no gaire més enllà, Val Mairo... Arribem al cim agraint que es comenci a ennuvolar i tenim clar que baixarem per la vall de Parassac, paralel·la a la de Lauzanier, perquè sembla que arribarem més avall i prop del cotxe amb esquís al peus. La calorada ha posat pesada la neu nova caiguda al vespre i arribem a destí més satisfets per la volta que per l'esquiada.

Després de dinar, tornem cap a casa tots contents. Avis, gràcies!

Berta i Jaume