8 de febr. 2023

Punta Senyalada (2.951m) +1500 desnivell, S2-S3. Sortida de cicle 4-5 març 2023

 Dissabte 4 de març

 Buscant no caure en la monotonía ens va sortir aquesta calificada per un dels participants com a "xula, inhóspita, exigent i en bòna companyía sortida". Lo de xula pel ambient alpí i la natura exultant dels boscos nevats i els llacs, inhòspita perque ens va castigar el vent i el fret al cim, de manera tal com anavem arribant al cim tornavem a baixar i la foto de grup ens la vam fer més avall, quan estavem menys apurats; exigent perque el desnivell va ser tirant a gran, amb +1.500m i perque vam pujar pales de neu dura amb una inclinació considerable brodant-les amb ganivetes, i en bòna companyía pel alt llistó de la qualitat humana del grup.





  Vam sortir desd'a prop del balneari de Caldes de Boí, per la carretera que du a la embassada de Cavallers. Al cap de poc trobem un pont a l'esquerra que creuem i d'allí surt a l'esquerra el camí que remunte la vall de Llubriqueto. Una primera part cal fer-la a peu, ja que la neu no tape completament els obstacles del camí, aprox entre la cota 1470 d'on se surt i 1800, quan el camí perd inclinació.












 La idea es aproparse als estanys de Gémena deixant-los a la dreta i guanyant alçada a mija vessant. Aquesta vegada, no obstant, vam seguir un track que ens desviave algo més a l'esquerra, cap a les basses del estany Roi, i que no es la millor opció perque ens fa fer pujades i baixades. Això i tot, el paisatje es molt salvatje i en gaudim. (REVISEU COMENTARIS PIULADA)


 Desd'una d'aquestes basses traspasem una carena en direcció N-NO i fem un flanquig per situans al sud de la Punta Senyalada, on haurem de superar una dreta pala que ens porte a un replà i desd'allí la última pala que porte directament al cim. Aquestes pales ens fan esforçar de valent, ja que es bastant el desnivell que portem al cos i ademés la neu està dura, ens les hem de treballar amb ganivetes mentre bufen fortes ràfagues de vent, pero les nostres ganes son més fortes i assolim el cim. Això sí, anem arribant d'un en un o de dos en dos i segons arribem restem molt poc i baixem.




 








 A la baixada gaudim les pales que tant ens ha costat pujar.








 Mes avall, on ja no ens castigue el vent i el fret ens fem la foto de grup



 Desfem el camí mentres la tarde va caient:











 La baixada pel barranc pero on hem pujat fins al replà de les basses es treballós seguns alguns i divertit segons alguns altres, els participants més joves.

  Al final arribem als cotxes a les 18:15, desde les 9:15 del matí. Val a dir que la cosa s'ha prolongat per que a la pujada ha hagut una estona que s'ens han fet pans a les pells com de portar tres kilos de neu a cada peu; llavors em tingut que parar a netejar pells, passar la pastilla de cera, i així i tot no lliscaven bé, lo qual ens ha fet perdre temps i ens ha desgastat energía. Tot i així hem seguit decididament cap al cim, "Mai enrera", pujant com autómates per les dures pales superiors. També algún company novell va treballar i va apendre en aquesta sortida a fer voltes María de pujada; bé està lo que bé acabe.

Aquí teniu la ruta i el track:



https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/punta-senyalada-21905630

Hi vam ser: Adriana K., Clara V., Borja, Nils, Carles B., Pau L. i Rosa S.


Diumenge 5 de març

 L'endemà diumenge per descansar ens va vindre de gust fer algo més normalet, que de vegades també agrade fer algo "normal". Sortint del parking de les pistes de Boí Taull vam fer el Tuc de Moró (2.770m) i el Cap de les Raspes Roies o Puigfalcó (2.754m), +907m desnivell, el cim de la estació. Ruta fàcil, amb pujada 75% per pistes. La baixada la vam fer per pistes ja que la neu estave inmillorable.




El track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/tuc-de-moro-i-puigfalco-30279344

 Diumenge hi vam ser: Adriana K., Borja, Nils, Clara V. i Rosa S.

 Molt bònes traces a tothom i que els deus de la neu ens siguin favorables lo que quede de temporada.



15 comentaris:

Mercè B. ha dit...

Carai tu! Tota una odissea! felicitats!

Rosa Salas ha dit...

Gràcies Merçé! Va estar gens avorrit, je, je...

Berta ha dit...

Atrau, aquest cim!!! Enhorabona pel cap de setmana:)

Rosa Salas ha dit...

Gràcies Berta. Va haver bòna activitat i molt bòn ambient de companys

Carles Lluch ha dit...

Hola Rosa.

Veig que el track que seguíeu a la Punta Senyalada era el de la nostra sortida del 2018. Em sembla important incidir per a qui vulgui repetir aquesta sortida que la volta per les Basses d'Estany Roi sí és (al meu parer) la millor ruta per accedir a la cubeta dels Estanys de Gémena en els mesos d'hivern. És cert que hi ha algun puja i baixa, però el recorregut es fa íntegrament amb esquís i és el més segur. L'única alternativa que veig és seguir el camí d'estiu que puja per la Solana de la Carma. És un itinerari molt solà ii abrupte, on és fàcil que faltin neu, i caldria portejar esquís. Però sobretot, és una camí que s'obre pas entre barres rocoses amb trampa, i que travessa canals amb llarg recorregut.

El dia de 2018 en que vam fer aquesta sortida no hi havia gaire neu, amb un temps anticiclònic típic de gener. De baixada, ens vam aturar un moment al Planell de Llubriqueto i vam veure una familia amb nanos pujant per la neu seguint el camí d'estiu. Era la setmana de reis i voltava molta gent per la Vall de Boi. Va ser veure'ls a ells i tot seguit veure caure una allau per la canal que atravessaven. Vam començar a cridar com bojos per advertir-los del perill que venia de dalt. Crec que va arriba a arrossegar algú del grup de 6. Va ser esgarrifós. Per sort no va passar res.

https://geoserveis.icgc.cat/siapc/submitAllauListFormQCUD.do?reportA=NTR265201701

Aquest és el link a l'informe d'observació que va passa la Montse a l'ICGC. Malauradament la fitxa no inclou les fotografies que en vam fer, i en aquest comentari no les puc adjuntar.

A tenir-ho en compte.

Carles Lluch ha dit...

La localització de l'allau es pot veure al mapa de Geoindex allaus.
Cal seleccionar la capa d'observacions d'allaus.

https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Allaus/Geoindex-Allaus

Recordar la existència d'aquesta eina molt útil en la planificació de les sortides, no tant per les allaus dibuixades com sobretot per la coloració del pendent del terreny, que ajuda i molt a traçar la ruta més segura.

Bones traces.

Berta ha dit...

Gran aportació, Carles! Rosa, si et sembla bé, podríem afegir aquesta informació en el cos de la piulada....pels que llegim en diagonal :)

Hèctor Alonso ha dit...

+1 Berta. Millor si s'explica al cos de la piulada. Rosa, si ho he entès bé, el track que vau seguir i vau fer passa pel trajecte més segur que comenta el Carles, per les Basses d'Estany Roi, mentre la ressenya del llibre que has copiat passa per Llubriqueto més directe i seria per una zona amb més risc d'allaus. És a dir que vau fer l'itinerari més segur, però el ressenyat al llibre no ho és tant.

Anònim ha dit...

Fantástica aportación Carles!!

Manel C. ha dit...

Felicitats per la sortida, i un bon cap de setmana, dels que creen afició.
Gràcies Carles pels apunts de seguretat.
Bones traces.

Carles Lluch ha dit...

Hola de nou. Disculpeu si he llegit la ressenya en diagonal i el meu comentari a creat confusió. Miro de resumir i esclarir-ho.

La ruta que indica el Paco Román a la seva ressenya i que la Rosa indica com a més directa és la que nosaltres vam fer servir de baixada (veure track de wikiloc). De pujada vam anar una mica més a l'oest. És cert que es fa més volta, però no recordo i no em quadra que hi hagués cap baixada. Les dues opcions son segures.

On sí que hi ha alguna pujada i baixada és a l'hora de vorejar la conca dels Estanhs de Gémena per les terrasses a mig vessant (2.350 m). Aquest tram de ruta s'ha de fer sí o sí, i la única manera d'estalviar-se'l és passant pel camí d'estiu que puja als Estanhs de Gémena des del Planell de Llubriqueto. Aquesta és la ruta per la Solana de la Carma que en cap cas s'ha de seguir a l'hivern.

Anònim ha dit...

Jo al any 2011 la vaig fer anant mes a prop de l’estany de Gemenaamb amics que es coneixeien la zòna , ii cap problema ni risc d’allau, mes ràpida i menys dura

Hèctor Alonso ha dit...

Ah, entesos Carles, a evitar passar per la Solana de la Carma

Rosa Salas ha dit...

El camí d’estiu que nombre el Carles, mirant el plànol, veig que passe per devall del Bony de la Carma, amb un tram de fortes pendents, pero hi ha un altra branca del camí que va més al oest per una zòna mes planera i que no passe per devall d’aquelles pendents, i per tant mes segura, sense arribar a les basses de l’estany Roi. Penso que es per on passe la ruta del llibre del Román. Al 2011 vam fer mes o menys aquesta ruta amb uns amics i la recordo mes còmoda i breu que la que vam fer el passat 4 de febrer. L’altre día a la tornada vam baixar pel mateix llòc, ja que ere tard i no ens la volíam jugar, i va haber un tram que va caldre descalçarse o possar pells per remuntar. Això va ser per passar de la conca dels estanys de Gémena a la conca de les Basses de l’estany Roi. També ens va passar, quan pujavem cap a les basses, que un tram del track passe entre dos rierols, amb lo qual la neu estave molt humitejada i vam pillar una pans de neu enormes a les pells, lo que va ser pessat i ens va fer perdre temps. De totes maneres s’agraeix Carles la compartició de tracks, que jo vaig agafar del Wikiloc

Rosa Salas ha dit...

Un altre punt on cal vigilar amb les allaus es a les dos empinades pales que hi han pujant al cim propiament dit; s’ha de tindre en compte les condicions de la neu, tal com ja indique en Román al seu llibre de rutes d’esquí de muntanya per Boí, ja que als ser pales llises amb un grau fort de pendent cal que la neu estigui en bònes condicions d’estabilitat