Divendres 9 de febrer quatre alumnes ben heterogenis amb ganes de millorar els nostres coneixements de rescat, planificació de sortides, interpretació del terreny i nivologia ens trobem al pàrquing de Collbató per fer el viatge cap a Tavascan, on farem el curs STA1 de l'ACNA amb en Pere Oller. És la primera vegada que ens trobem presencialment (dijous dia 9 a la tarda vam fer la primera sessió del curs de manera telemàtica) i el llarg trajecte dóna per conversar i anar-nos coneixent. Dissabte al matí arriba en Pere, l'instructor, i després de les presentacions i explicació del curs, ens calcem els esquís i ens dirigim cap al Mirador del Corbiu, a solana, amb un vessant amb força neu i vistes esplèndides al pic de Certascan. Allí farem les pràctiques de rescat consistents en enterrar dispositius DVA i localitzar-los tot emprant correctament els nostres, també simularem un accident on hi ha vàries víctimes colgades de neu per un allau i on cada un de nosaltres assumim un roll per tal de ser eficients en rescatar-les.
En acabat tornem al refugi la Pleta del Prat, on ens allotgem; dinem i a la tarda fem una sessió intensiva on en Pere ens transmet de manera clara i metòdica els continguts del curs, tot afegint vivències, anècdotes i experiències de la seva llarga trajectòria com a muntanyenc i geòleg professional. Al final de la llarga sessió planifiquem l'itinerari per l'endemà. Decidim anar pel torrent de Mascarida, pujar al Coll de l'Ós i baixar per pistes.
Diumenge el dia és clar i assolellat, mentre pugem pel torrent, el sol il·lumina amb una llum càlida les cares est de les parets rocoses de la nostra dreta.
Abans de la pujada al coll, parem a l'obaga en un terreny complexe per a fer l'estudi nivològic in situ. Palegem fins a trobar terra, i realitzem diverses observacions i mesures: Temperatura, duresa, estabilitat, etc. Els coneixements científics d'alguns dels participants ajuda a assimilar i entendre la diversitat de factors que entren en joc i com interactuen. La paciència i ordre de les pràctiques i explicacions d'en Pere col·lapsen al final amb el fred que se'ns ha anat calant als ossos. No ho fa així l'estructura de capes de neu, que, malgrat els nostres intents per a demostrar la presència de capes febles persistents a zones obagues que esmentava el butlletí d'allaus (BPA), es mostra força estable i cohesionada. Acabades les pràctiques pugem cap al coll i baixem esquiant (quines ganes!) fins al refugi. La baixada ens plau tant que paguem els 5€ que costa fer una sola pujada, per a tornar a baixar.
El balanç de la formació és valorat de manera positiva per tos els que ens hi hem apuntat. Ens dóna eines com l'ATES maps, els avaluadors dels vessants i del perill que esdevenen molt útils a l'hora de planificar una ruta segura i de prendre decisions sobre el terreny que minimitzin els riscos. En Pere ens aconsella anar sortint molt, observar i seguir les pautes que ens ha donat per tal de valorar els riscos.
Text: Clara Vilaseca
Fotos: Clara, Ignasi
Particiapnts al curs: Ignasi, Elisa, Sandra i Clara
Instructor: Pere Oller
2 comentaris:
Clau fer aquesta formació… i pràcticar! Que la poguem fer molts anys!
Fantàstic!!! Com més gent fa el curs, més experiència col·lectiva! Hi guanyem tots :) gràcies per fer-lo.
Publica un comentari a l'entrada