Esquí familiar al Pic dels Pedrons (2715m)

 +-850m F/S2 Pot ser S3 depenent de les condicions si es baixa per les pales est enlloc del llom. 

Feia temps que a la família volien provar això de l’esquí de muntanya, així que després de diversos intents fallits la cosina va poder colocar les nenes amb els avis i vam concretar un dissabte per provar de fer una sortida amb la cosina i la seva parella.

Com el nivell de baixada no era el gran problema, vam buscar alguna cosa que no fos per pistes, així que vam decidir pujar als Pedrons, una sortida clàssica fàcil, però ja fora de cap estació d’esquí.

També se’ns va afegir un cotxe des de Vilanova, acompanyant una altra esquiadora que era només la seva segona sortida d’esquí de muntanya, i a Nou Barris s'em va afegir la veïna, que passava per allà el divendres i també va decidir apuntar-se.

Ens vam trobar els set a Puigcerdà, on la cosina i la quasi debutant de Vilanova van llogar material, i vam pujar cap a la corba abans de la frontera andorrana des d’on es surt típicament per anar al Pedrons.

Allà, una mica de pràctica de voltes maria i cap amunt, amb tota la colla tirant prou bé. El dia assolellat i esplèndid. La neu, molt bona, entre la base que hi havia i la nevada de la setmana anterior.

Anem fent amb la calma, pel llom, i els principiants van fent, tot i que la cosina sembla que pateix una mica a la pujada. Una ruta segura.

La resta, sobradíssims, es planten a l’avantcim dels Pedrons sense complicacions. La cosina ara sembla que comença a suar la cansalada, i decideix no pujar al cim, els altres coronen la muntanya.

A destacar que si bé tot el camí fins l’avantcim és molt còmode, la cresta final fins al pic s’ha de fer sense esquís i preferentment amb grampons.

La baixada decidim no fer-la pel llom. Veiem que les pales est tenen força traces i uns quants esquiadors que baixen per allà, i veient l’estabilitat de la neu optem per tirar-nos-hi. La cosina va més justa de pujada que de baixada, i tot i que ja va esgotada per l’ascens, ens arrisquem a fer alguna croqueta, prioritzant una baixada més dreta i divertida. Hi trobem una neu molt bona. A les zones més ombrívoles encara neu pols, a les parts més baixes ja començant a humitejar-se.  

Arribem fins el cotxe sense problemes i gaudint d’un descens divertidíssim. La cosina ha tret el fetge per la boca i la principiant de Vilanova ha patit una mica en el descens, però el balanç és completament satisfactori.

Un gran dia d’esquí de muntanya després del qual ja estem tots pensant en tornar-hi.

Hem estat Nat, Gerard, Maria, Davínia, Carlota, Juanka i Hèctor