7 de febr. 2023

Pic de la Coma de Varilles i Pic de Pedrons

Pic de la Coma de Varilles (2758m)

4 de febrer de 2023

Destí Andorra. Escollim la preciosa vall de Ransol com a punt de sortida i el Pic de la Coma de Varilles com a objectiu. Ja fa molt de temps havíem fet el pic oest de la Coma de Varilles (quins rescords!!) i teniem pendent el seu cim principal. 

Podem calçar els esquís al mateix cotxe. De seguida ens desviem cap a les bordes per anar a creuar el riu pel pont i ens enfilem pel bosc. Agafem el barranc del riu dels Planells de Caraup. S'enfila dret, però la neu està prou bé i progressem sense massa dificultat fins a sortir del bosc als Planells de Caraup. Des d'aquí les vistes ja engresquen: Serrera, Mil Menut, Pala del Jan.. Força neu però ventada a les parts altes.
 
 
Continuem amb tendència a l'esquerra per anar a buscar una coma en direcció al nostre objectiu. La pujada aquí és més suau que al barranc. Desemboquem a un pla on localitzem el cim que ens queda una mica a la dreta enfilem les últimes voltes maries ja més dretes fins al coll on deixem els esquís. Fem els últims metres a peu fins al cim.

 

La baixada la fem anant a buscar la pala del pic oest de la coma de varilles on la neu està més transformada. Llevat d'això, desfem el camí de pujada. La neu de tots colors, pols, pols dura compactada, crosta, canviant.. però en general ens va deixar fer prou bé.

Pic de Pedrons (2715m)

5 de febrer de 2023

Escollim el Pedrons per anar sortint d'Andorra i no trobar tanta cua. És un cim que mai decepciona per més vegades que hi vagis. Deixem el cotxe al pàrquing al costat de la frontera franco-andorrana. Enfilem per la carena i ja gairebé no la deixem fins al peu del cim. Traiem esquís i fem la cresta final sense necessitat de grampons, la neu està fantàstica!


 

A la baixada ens confonem (si, si.. al Pedrons que l'hem fet incomptables vegades!) i agafem les pales d'orientació est. La neu està prou bé i gaudim des del primer gir. Arriba un moment però, que la pala es va tancant i empinant i desemboca en tres "canals". Des de dalt impressiona una mica, però per sort ens trobem a tres persones estupendes que ens donen suport moral (gràcies!!!) i ens atrevim a baixar per la canal del mig, neu dura, però sortim prou dignes. Un cop passat el tros més dificil la pala torna a ser ampla i la neu ha transformat, tornem a gaudir! Agafem la vall fins al final. Haurem de remuntar un tros curt pel costat de la carretera per a trobar el cotxe.

 


Acabem un cap de setmana fantàstic amb bones sensacions i amb ganes de més.

Bones traces

Montse i Marina

5 comentaris:

Jaume J ha dit...

Booona! i benvingudes les ensigalades en forma de canal estreta que es tornen a fer amples :)

jordi laparra ha dit...

Fantàstic!!!

Anònim ha dit...

Quin bon equip!!!! Enhorabona pel cap de setmana:)

PepL ha dit...

Fantàstic!!
Ai la canal, sempre hi han sorpreses!!

Ricard Martínez ha dit...

Una mica de salsa ja està bé !!