Bisaurin 2.668m i Ruabe del Bozo 2.419m - un cap de setmana per la Jacetània

Hi ha sortides que són com petits projectes que s'inicien un temps abans, quan trobes la complicitat d'algú que també hi vol anar, quan una colla s'hi engresquen, quan busques al blog de Cegesqui piulades de la zona, quan fas la reserva al refugi, quan vas mirant la webcam per veure que hi ha prou neu, quan mires al wikiloc rutes per la cara nord i per la cara sud per veure per on pot ser més assequible, quan mires fotos del cim, dubtant de si serà massa complicat ... 

... i quan arriba el cap de setmana i els astres s'alineen (mai millor dit) i el temps és molt bo, tot el grup fem el cim, ningú pren mal i tot va bé, la satisfació és màxima.

Així ha estat aquest Bisaurín, un 8cims proposat per la Marisa Carreño (dit sigui de pas - l'única dona presindenta del centenari), un petit projecte que aquest cap de setmana ha vist la llum.

Dissabte 11/02/2023: Bisaurin 2.668m +/- 1200  14kms PD S3

El divendres pugem a dormir al refugi de Lizara (1.540m) a la vall d'Aragüés-Jasa. La carretera està ben neta però davant del refugi hi ha força neu - encara que gelada.

Hi ha molta gent: grups que fan formació, gent que després dorm a la furgo, grups que fan sortida, com comentem al grup, "aquest cim deu ser el Bastiments de l'Aragó". 

Encara no tenim clar com farem l'ascenció i les noies del refugi ens recomanen pujar per la cara nord (est) i baixar per la sud. Seguim les seves recomanacions que, vist després, trobem molt encertades i fan una ruta molt bonica: variada, estètica, alpina i molt esquiable.

Sortim per darrera el refugi. El primer tram està just de neu en algún punt i ens cal fer algun exercici d'equilibris entre branques/roques. Quan comença a pujar direcció al Paul de Vernera posem ganivetes. La neu està una mica gelada però amb ganivetes es puja molt bé.

Un cop a Paul de Vernera 1984m, ens desviem a l'esquerra per Plana Mistresa direcció al Collau de Secús però sense arribar-hi ja que girem a l'esquera pujant per un tub en direcció al collado de Baste (tampoc hi acabem d'arribar). No és especialment difícil però algun pendent és dret i amb la neu dura surt algun gir una mica tècnic que es pot fer més còmodament amb grampons.  

Després d'unes bones pendents finalment girem a la dreta per agafar la pala final que ens durà al coll. 

Des d'aquí tenim les primeres vistes de l'imponent cim i és en aquest punt que ens posem tots grampons per iniciar la cresta que ens durà al cim. Si la neu està en bones condicions - com és el cas  - i ha passat una munió de gent marcant la traça, el pas és prou ample per arribar al cim, amb compte, però sense grans problemes.

Satisfacció i excel.lents vistes. Només el propi cim ja ens ofereix imatges per recordar i alhora és un balcó de la zona.

La baixada la fem pel Collado de la Foratón. Una baixada llarga i amb un tram pendent (35º) fins al coll. La neu no ha acabat de transformar i, a més, està molt remenada pel que no és la baixada que disfrutem més del cap de setmana. Un cop al coll, aprofitem per fer un mos per després acabar de tancar la circular arribant al refugi.

Finalitzem la jornada ben satisfets: hem fet una circular clàssica a tot un "cimarro"!

Diumenge 12/02/2023: Ruabe del Bozo 2.419m  +/- 1000  12kms F-S2

Torna a haver-hi un formigueig de gent pels voltants del refugi: esquiadors, alpinistes, escaladors, caminaires amb raquetes.... molta gent.

Opten per una ruta una mica menys freqüentada, que ens permetrà gaudir de la solitud i conèixer racons amagats del masis de Berneda.

Aprofitant les pistes d'esquí de fons, deixem el refugi en direcció est, travessant el Llano de Lizara fins a situar-nos a cota 1600, on trobarem una petita casa i el barranc de Articuso, que el reseguirem, tot encara en direcció Est. 

Al barranc, amb neu molt ben conservada ens trobarem amb un seguit d’embuts que van guanyant alçada progressivament fins a cota 1750, on ens trobem amb la pala que divisàvem des de el Refugi i que ens menarà, direcció nord, cap al collado del Bozo (1.995m).

El Collado del Bozo és un balcó cap a la Vall d’Aisa on observem els seus cims: Lecherines, Llana del Bozo, etc... poqueta neu: s’aprecia el barranc de Igüer...

Ara ens afrontem al pas més complicat de la jornada: un flanqueig llarg i una mica exposat per la pala SE del massís de Bernera. Nosaltres hem trobat uns primers metres amb una estreta fila de neu, poca neu, que ens ha permès superar la part més exposada (ganivetes i casc) i després una pala còmoda i ample que ens ha portat a un sortint uns 130 metres per sobre. Allí, dalt de la Punta Alta de Napazal, uns isards ens observen.

Girem decididament en direcció Nord, per descobrir una vall penjada, Foya de Aragues (2.200m). Amb un munt de cims per fer: Pico del Olibón, Llena del Bozo... seguim avançant per unes comes ben innivades (pols) fins al final del circ, on a l’est trobarem el nostre objectiu Ruabe del Bozo (2.419m).

Dalt de Ruabe del Bozo,  observem cap al Sud, en primer terme a vall de Canfranc i el recorregut de la cara Nord del Aspe, i també es pot observar l’omnipresent Midi d’Ossau i més lluny: el grup del Perdut, Balaitus i els seus companys, la pala de Ip, Peña Collarada... i també el recorregut Nord del Bisaurin... no és que semblés dret ahir, es que és dret.

Retornem sobre les nostres traces, això sí, buscant la millor neu i gaudint de valent de tot el recorregut fins als cotxes.

Una jornada més solitària i ben aprofitada.

PD: A la tornada fem parada a Siétamo al forn de pa "Ferrando" que fan unes coques boníssimes per reposar forces. Molt recomanables!

Vam ser-hi:  Eli C, Alex M, Roger G, Mikel C, Xavi K, Imma A, Roser R, Fina R, Mercè B, Miriam M, Berta A, Lorena T i Núria P.

Piulada: Eli i Núria