30 de gen. 2024

Pujoalbo i Tuca Blanca de Pomèro 27 i 28 de gener

Pujoalbo, 2503 m, 27/1/2024

Cap de setmana a l'Aran, fent nit a Casau com ja és costum.

Durant la setmana parlo amb el Carles, a qui rebatejo com el meu prescriptor de felicitat. Ens recepta el Pujoalbo, un cim que li tenia moltes ganes perquè sempre recordaré el dia que ell el va poder esquiar des de Casarilh, brutal!

Nosaltres no comencem pas, a Casarilh....hahaha....ni de bon tros! Pugem amb cotxe la pista d'Escunhau fins passat el revolt  que ja entra a la vall de Bargadèra, a 1650 m. Allà comença la neu i calcem esquís pràcticament des del cotxe. Seguim fins a la Cabana d'Estanho, on fem el segon esmorzar més tranquil del món. Reengeguem remuntant ja unes pales per damunt de l'Estanho d'Escunhau, que seran delicioses de baixar després. El cim és una meravella, el dia és clar i les vistes són boniques a totes bandes. Destaca el Montardo molt a prop, el Bessiberri Nord i el Poi d'Estanho (itinerari 36, que algun dia estaria molt bé!). Gaudim molt de la baixada amb una neu cremeta de la bona. Ràpidament arribem al cotxe. La pista forestal es baixaria més ràpid esquiant que no as amb cotxe, però què hi farem :)

Tuca Blanca de Pomèro, cota 2650 m (no fem cim, que fa 2697 m), 28/1/2024

Diumenge decidim anar a l'Artiga de Lin. Ja s'arriba en cotxe pràcticament al refugi (un revolt amb una mica de neu al final, que segur que ja s'ha fos). Amb esquís a l'esquena remuntem fins pràcticament a la cabana de Pomèro. Fem el típic segon esmorzar gaudint de les parets rocoses del Malh dera Artiga. Impressiona aquest escenari! A mesura que anem pujant amb esquís als peus, es va obrint una vall molt solitària que ens porta al Lac de Pomèro. Sembla complicat el coll que hem de remuntar, però poc a poc es va fent. Calcem grampons l'últim tram per assegurar l'accés al coll. De fet, ens plantem directament a la cota 2650m, amb el cim a tocar. Però no el tocarem, que sembla força difícil. 


Les vistes a tot el massís de l'Aneto mereixen la visita. Descens molt xulo amb neu de tot tipus. Per sota la cabana ja ens tocarà caminar, però no n'hi ha per tant! M'agraden les sortides amb una mica de patejada...

Cap de setmana per sentir i gaudir el silenci més que mai, perquè he estat sense veu. L'experiència ha estat curiosa i la recordaré....la de coses que hauria dit!!! Una de les coses que pensava és....fins a quant estàs disposada a caminar per poder fer una excursió amb esquís? Jo ni m'ho plantejo!

Els dos itineraris els trobareu ben ressenyats a la guia del Carles, una guia imprescindible per descobrir l'Aran amb esquís. Pujoalbo (it. 37) i Tuca Blanca de Pomèro (it. 9). 

Relieve Pujoalbo i Tuca Blanca de Pomèro

Bones traces!

Oriol i Berta

9 comentaris:

Pep ha dit...

Ostres, molt bones les dues propostes!
Quin ambient més xulo, tenieu el millor assessor possible! ;-)

Eli ha dit...

Berta i Oriol, heu trobat la neu ;) Enhorabona per les rutes.

Jaume J ha dit...

Molt bona sortida, felicitats! El Pujoalbo és fantàstic i poc concorregut… era un dels ressenyats a les antigues ‘fitxes’ d’esquí de muntanya (una joia aquelles fitxes!), i fa uns anys li vam posar de banda sonora el Magic moment de Lou Reed, que sempre sona bé amb aquesta muntanya 😉

Núria ha dit...

Genial Berta i Oriol!. Alegra veure que encara queda neu i es poden fer sortides. Molt bona activitat. Felicitats!!!

roser ha dit...

Quin bon pla!!!!

Anònim ha dit...

Felicitats per les sortides! Em podries indicar com està la pista forestal d'Escunhau? Es pot fer en un turisme o és necessari un 4x4?? Gràcies

Berta ha dit...

La pista és una mica rotllet, però es fa bé amb un cotxe normal, ara per ara. Nosaltres hi vam passar un dia de temperatures sobre zero, si gela potser hi ha algun lloc amb gel, de l'aigua que trevessa la pista en algun punt.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies. Tinc ganes de pujar a aquest cim. Potser ens hi arribem aquest cap de setmana. Gràcies per la info

Carles Lluch ha dit...

Berta, ara veig amb retard la piulada, he estat fora i desconnectat (que bé senta!). Gràcies per la falca publicitària, no calia '-) I si realment soc prescriptor de felicitat, em fa molt feliç, és la millor floreta en molt de temps...
Genial que aprofitéssiu tant bé el cap de setmana. A mi cada cop em fa menys mandra sortir a peu amb vambes. No és el que voldria, però l'esforç sovint té premi i la recompensa s'ho val. Ens hem d'adaptar. La mandra és el pitjor enemic, cal combatre-la sempre.
Una abraçada!