24 de març 2021

Sortida de Cicle d'esquí de muntanya del CEG Lo Covil i Pic de la Màniga

 

Ho havíem deixat ara fa just un any, la darrera sortida de cicle la vam fer al Puig de Toses. I per reiniciar el cicle hem hagut d'ajustar-nos a les mesures sanitàries, les bombolles, el vent del nord, la manca de neu a segons quines valls i orientacions, les ganes de sortir i l'entrenament per a la cursa de...

Dissabte 20 de març Pic de Lo Covil 2575m +900m S3 (piulada austera del Ricard)

El vent del nord queda afeblit en aquest sector, protegit pels pics del Monteixo i Norís, així que hem pogut fer cim sense vent, tret dels darrers 5 minuts dalt del cim, on hem pogut tastar la broma del ventilador de Tor.

L'accés el fem per la pista que surt d'Alins cap al mirador de Cassos i el bosc de Ribaleres, en prou bon estat tret de les pedres soltes. Podem arribar a la cota 1700m i iniciem l'ascensió a peu, pel bosc en direcció sud seguint la carena, retallant els revolts de la pista. Calcem esquís a la cota 1900m i seguim la tendència per la carena sud-est fins que el bosc perd la seva densitat. La part final és una carena ampla i fàcil.

El descens el fem pel mateix itinerari gaudint de la neu pols entre els arbres i a la cota més baixa seguim la pista nevada fins a 100m dels cotxes.

El repte gastronòmic també ha estat important: Truita de carreretes, Confitat, Civet de senglar, Peus de Porc, Escudella,... entre d'altres gormanderies.

Diumenge 21 de març Pic de la Màniga 2517m +900m S3 des del refugi de Gall Fer (piulada extensa de l'Oriol)

Diumenge ens llevem i el primer que fem és mirar per la finestra i tot just després de comprovar la meteo a les apps del mòbil. Les males perspectives es confirmen, i el vent bufa fort.

Comencen els dubtes, i durant l’esmorzar tot són conjectures de si podrem o no esquiar i, com teníem previst, pujar al pic de la Màniga. En qualsevol cas, ja som allí i com a bons cegesquiadors, decidim com a mínim pujar al punt de sortida, el refugi de Gall Fer, cota 1.700, per avaluar millor la situació.

Prenem la pista que puja al refugi des d’Araós, on recollim dos esquiadors, una dels quals, l’Olga, ha pujat expressament el dia abans tot i saber que hi havia altes probabilitats de cancel·lació. Les ganes d’esquiar que ha generat la pandèmia són incommensurables.

Un cop al refugi, que marca l’entrada a les pistes d’esquí de fons de Virós-Vallferrera, comença el debat. El vent es ben present, tot i que, contràriament al que pensàvem, bufa a ràfegues amb intervals llargs de tranquil·litat. A més, la vessant que hem de pujar queda relativament arrecerada a la zona més inferior.

Es fan dos grups, els dels que, tot i el risc d’haver d’avortar missió a la meitat volen cremar ni que sigui parcialment els 3 plats i postres del sopar i l’ingent esmorzar que s’han jalat, i un altre grup, que sota la influència d’un líder rebel, fa estona que organitzen a l’ombra una deserció en tota regla. Finalment, un grup de 6 decidim si més no intentar-ho i fer mitja volta si en un cert punt el vent ens impedeix pujar en condicions.

Comencem a pujar per la pista de l’esquerra del refugi, esquís a l’esquena, però després d’uns 20 minuts ja ens els podem calçar. 

Anem guanyant altura suaument per pista, ja que el bosc està bastant pelat de neu, fins que arribem a un clar en un revolt a cota 1.900 on, tot i haver-hi clapes sense, es veu possibilitat de neu contínua en el bosc tot bordejant un rierol. Passa el Cesc a obrir traça i com a esquiador experimentat que és ho fa fantàsticament, no ens hem de treure els esquís en cap moment i fem una ascensió plàcida.

A cota 2.150 abandonem el bosc. És el moment del conclave per decidir si fem cim. El vent ens ha perdonat i ha estat força suau, no hem patit en cap moment. Al cim, des de sota, es veu vent a ràfegues de tant en tant, però no es veu una intensitat extrema ni perill. Mentre estem debatent i com que hi ha cobertura, algú ja s’ha donat pressa per enviar una foto de grup al xat de whatsapp del mòbil per fer dentetes als grup de repetidors d’esmorzars. Finalment, no només hi ha consens sinó que clara unanimitat: pugem.

Traces més llargues i alguna ràfega espontània però poc emprenyadora fins arribar a la carena.

Un cop allí, cota 2.400, decisió final. El vent bufa fort quan li fot, però suportable, res comparable amb el petit torb patit el dia abans. Ens ajudael veure que hi ha estones llargues de més calma. Ens posem el Gore, farem el cim,

Anem avançant, neu dura en alguns punts exposats, on el vent l’ha gelat. Ascensió fàcil, per la pala de la dreta, que té neu contínua.

En arribar dalt, boniques vistes de dia clar, veient cims com el Montsent de Pallars, el Salòria, lo Covil, o el Monteixo. Més enrere menys visibilitat, es veu ben ventat i companys del CEG gens ho confirmen, ha fet força vent i fred a la zona més a nord. Ben triats els cims del cap de setmana donades les condicions.

Comencem el descens i, després d’uns metres de neu canviant, arribem a pales amb bosc poc frondós amb una neu espectacular, que ens permet esquiar amb gaudi, i més tenint en compte que és la primera sortida oficial del club des de la pandèmia. El Carles treu la seva irrefrenable vena cinematogràfica i ens grava força vídeos del descens, que és espectacular.

Com que la neu contínua era limitada, la duració de la baixada també. A cota 2.050 trobem la pista, decidim no seguir pel bosc perquè no hi ha prou gruix ni continuïtat, i tirem pista avall, cap a l’esquerra per anar direcció refugi el més possible. A 1.800 trobem una pista de raquetes que porta al refugi, excepte un aventurat que segueix per la pista confiant en que no s’haurà de treure els esquís, la resta ens els posem a l’esquena i baixem. Finalment, el dissident agosarat ha tingut sort i no ha hagut de caminar, tot i que hem arribat al mateix temps.

Pugem als cotxes i emprenem el camí de tornada cap a Llavorsí on ens esperen els companys, llàstima que no haguem pujat tots perquè al final el vent s’ha comportat i hem xalat de valent.

 

Hi hem estat: Oriol S, Carles P, Manel C, Rosa S, Anna M, Francesc D, Francisco P, Hodei D, Hèctor A i Ricard M

 Bones Traces !!

6 comentaris:

Manel C. ha dit...

Molt xulo i ben triat l'indret amb condicions. No és senzill. Arrasserat i protegit del vent. Amb neu suficient i accés per pista apta per a tot tipus de vehicles.
Molt xulo el video i la musica. Sister Golden Air - America, tot i que la del video penso que és una versió... ja tinc feina...
També molt ben triat l'allotjament, ambient frikirrustic, transversal i un punt inclusiu.

Gràcies per compartir un finde snowhoping...
Salut i bones traces...

Mercè B. ha dit...

Quines bones piulades i vídeo! Com es fa pregar aquest any la neu, i el vent com castiga!.. Potser sí, com deia el Manel que això és cosa de secta! Gràcies... Nous cims per descobrir!

Núria ha dit...

Satisfacció de veure que tornen les sortides de cicle i una tria de cims ben desconeguda per mi però veig que molt encertada. Enhorabona! Esperem que poguem allargar una mica ara que hi podem tornar a anar.

Montse S. ha dit...

Molt bé valents!!! Primera sortida CEGESQUÍ amb tots els ingredients. Enhorabona.

Hèctor Alonso ha dit...

Bestial el vídeo novament Carles i gran sortida i piulada, cordis, vam sobreviure a la muntanya de Tor, al torb, 🥶, als virus, al canvi climàtic, al vi de taula, als ritmes llatins de la tele que feien festa major 😳, a les gambes radioactives...

Berta ha dit...

quina ensigalada més bonica!!!!! quines ganes de compartir aquests moments....música molt xula, quin bon rotllo!!!