Menys freqüentat que els seus veïns, el Cordier ofereix una molt bona esquiada de final de temporada i unes vistes des del cim que no et deixen indiferent. Ens retrobem amb la Nuria després de molt temps, sempre fan il·lusió aquests retrobaments per fer esqui de muntanya. Nosaltres i uns quants "pardillos" més, hem fet cas de les indicacions i hem deixat el cotxe al pàrquing de Llanos. Quan arribem a la Besurta veiem que hi ha una munió de cotxes i furgos aparcades. Calcem esquis uns 100 m per sota de la Renclusa i tracem primer en direcció al barranc d'Alba i després virem a sud paral·lels a la ruta que va als portillons sempre per la dreta del barranc de la Maladeta. Ens plantem davant d'un mur de roca que sembla infranquejable, però que es pot superar per dos punts clau. Ambdós força justos de neu, descartem el de sota i provem per sobre. El primer tram és pedra descomposta i el segon neu tova. El pas és exposat i incòmode, especialment a la baixada. Suposo que amb més neu es fa millor. Després queden uns 100 m de pala dreta però que es deixa fer bé amb grampons.
+1600 m
20 Km
BEA/S3
Nuria i Marc
21/4/2024
2 comentaris:
Una sortida ben complerta entre la "patejada" inicial, l'ascenció i l'últim tram més alpinístic del que pensava. Un plaer retrobar-se a la muntanya ... gràcies per tot Marc!!!
En Louis Cordier estaria content !! Ben trobat
Publica un comentari a l'entrada