8 d’abr. 2024

Silvretta - 2024 en travessa

Es una clàssica... i alguns no hi hem anat mai. La meteo es presenta incerta, amb núvols i alguns ruixats. La borrasca Nelson, farà que tot sigui diferent de la previsió inicial.

Ens desplacem amb cotxe particular des de Barcelona fins a Feldkirch, un bonic poble medieval a Austria, a tocar de la frontera amb Liechtenstein i ens allotgem a l'hotel Baren, amb habitacions espaioses i un molt bon esmorzar.

Diumenge 23 - Galtur - Ref JamtalHutte (2.160m) - 10 km,  +500m 

Arribem a Galtur, punt de inici de la travessa al migdia, neva i segons la previsió, de 12h a 14h, hi ha d'haver una finestra de per arribar al refugi sense neu. 

Deixem el cotxe a un pàrquing de llarga estada per 5€/dia, ens preparem i sortim sota una lleu nevada i una mica de vent.

Jamtal, ben senyalitzada 

El recorregut el fem per tota la Vall del Jam, no mostra cap dificultat tècnica. Es segueix un camí d'estiu que a l'hivern està marcat per banderes vermelles, que en moments de boira, ajuden a arribar a la Hutte. Arribem sota una nevada intensa.

JamtalHutte, i el se característic rocòdrom gelat (el que es veia)

La Jamtalhutte, es un fantàstic hotelet, on es pot gaudir d'habitacions per a dues persones i cobertura. El menjar més que correcte. Disposen de dutxes d'aigua calenta per 4€ els tres minuts en lavabos calefactats. No tenen però sabatilles/crocks.

Dilluns 24: JamtalHutte - Fasalba (3.048m) - JamtalHutte. F, 

Dia assolellat, segons indicava la previsió. 

El 99% dels que hem dormit a la Jamtal, marxen en direcció sud-oest, cap a la Weisbadenerhutte. Nosaltres, en sortir, girem cap a l'est, i ben sols, resseguim el torrent Futscholbach, guanyant alçada progressivament. A cota 2.370, en una zona d'aiguamolls, comencem a traçar més cap a una direcció sud-est, fins a col·locar-nos als peus del nostre objectiu. El vent, es converteix en el nostre company de travessa a partir d'aquest dia.

  
Obrint traça i el vent

Arribem al cim, després d'una senzilla grimpada, amb una creu similar a la del Aneto, i gaudim d'una fantàstica baixada en neu pols.

Pala cimera
Fasalba (3.048m)















Amb la Jamalhutte al fons.


Dimarts 25: JamtalHutte - Obere Ochsensecharte (2.955m) - Vermuntjoch (2.798m) - Chamona Tuoi (2.250m) 

Dia ennuvolat però amb visibilitat. Comença a bufar el vent del sud (fohem).

Avui, seguim a la majoria d'esquiadors, cap a la capçalera del riu Jam, cap al sud. Aprofitem la gran traça oberta pels diferents grups que porten un "Guide" i ens enfilem a la glacera Jamtal fins al Obere Ochsensecharte (2.955m).

Cordada travessant la glacera

Guanyant alçada

Arribant al Ochsensecharte

Part superior de la glacera, amb el Vordere Jamspitze.


Al coll, ens separem de tots els grups. Nosaltres saltem a Suíssa. Abans però descartem el Dreilanspitze per mal temps: el vent va incrementant-se i els núvols es comencen a concentrar.

Del mateix coll, busquem una pala ubicada a la seva esquerra i a la dreta de l'esperó de roca que dona accés al cim. Baixem amb una neu encostrada fins a cota 2.800m, on tornem a calçar pells per girar decididament cap al sud, en direcció el Vermuntjoch. 

Al Vermuntjoch

Al Vermuntjoch, el vent ja comença a mostrar la seva força, amb cops que ens tumben... hi ha un petit refugi lliure, que descartem per tornar a treure pells donat el vent que feia. Amb pells, perdem una mica d'alçada i trobem un racó, on el vent ja no bufa amb tanta força. Treiem pells i ràpidament fem la baixada directa cap a la Chamana Tuoi.

Arribant a la Tuoi

Aquest refugi és més auster, però amb sabatilles. El sopar molt bó. L'esmorzar, una mica escàs. Com a curiositat, el refugi va estar tancat fins l'estiu de l'any 2023, per uns forts despreniments de les parets del Piz Buin. 

Segons la previsió que ens diu la guarda, a l'endemà comença a nevar cap a les 10h, a les 12h la nevada s'intensifica i el vent, en teoria, havia de ser més fluix que avui. 

Dimecres 26: Chamona Tuoi (2.250m) - Silvrettapass (2.897m) - Silvrettahutte (2.335m)

Ens llevem per sortir a les 6h del matí, i avançar el màxim abans que comenci a nevar i poder gaudir veure, ni que sigui una mica, la glacera de la Silvretta.

L'accés a la glacera, és molt directe des de la Chamona Tuoi. Sortint del refugi, cal anar a buscar, la paret al costat oest del refugi. Es molt evident. 

accés a la glacera.

Fem l'ascensió, còmodament, per una traça antiga i molt cómode... però a cota 2.800m ja veiem que la previsió s'ha equivocat: estem dins d'un nuvol i amb vent. La glacera, la travessem tota en white-out amb el suport dels GPS, que ens porten per camí segur: sempre a la dreta, en el sentit de la nostra direcció. 

Esquerda 

Al arribar a la zona més alta de la glacera, el núvol queda als nostres peus i podem observar alguns cims i colls, però les ràfegues de vent, son francament fortes i no estem per fer fotos... hem de vigilar que els pals no ens tiri a i s'emporti els pals. Comencem a perdre alçada amb les pells posades fins a trobar un racó, on el vent comença a perdre força i la visibilitat millora, seguim sense veure relleu, però hi ha més llum. 

Ens perdem, la gran baixada de la glacera amb neu fantàstica: optem per una baixa més que prudent per evitar ensurts. 

A les 12h, quan comenca a nevar amb força, arribem al Silvrettahutte, on per recuperar forces demanem un rösti i unes cerveses.


El refugi, és super acollidor: no gaire gran, amb uns menjadors tots de fusta i una estufa que manté el calor tota la tarda. Els menjars, força bons. I també tenen sabatilles i cobertura.

Dijous 27: Silvrettahutte (2.335m) - Rote Furka (2.688m) - Wirl

Vist que la situació meteorològica no millora i va a pitjor, decidim tornar a la civilització.

El camí més ràpid es a través de la Rote Furka i baixar tota la vall del Klostertaler.

A primera hora, gaudim de visibilitat, poc vent i podem intuir la panxa de la glacera per on vam baixar ahir. 



Sortint de la SilvrettaHutte

Intuïm per on varem baixar... amb imaginació ;)

En una hora ens situem al peu del coll Rote Furka, una pendent de 30º amb neu nova, que ens fa ser prudent. Veiem un grup de 5 persones més guia, que ja s'estan col·locant els grampons i pugen per la zona entre roques, un punt exposat però és la zona més segura pels allaus. Nosaltres hem de obrir de nou la traça, ja que el vent, quan bufa, tapa qualsevol senyal, arribem al coll, sense problemes, seguint la mateixa variant.

Rote Furka

En arribar al coll, tornen els núvols, la neu i el vent. La baixada per la vall, la tornem a fer amb molt poca visibilitat, mantenint-nos sempre a la dreta del riu. 

Tornant a Austria

Arribem a Wirl, sota una intensa nevada.

Llàstima de la meteo, aquestes valls amples i molt ben innivades, han de ser un plaer... hi tormarem!!


Hi hem estat: Imma A, Xavi K, Alex M i Eli C.

3 comentaris:

roser ha dit...

Doncs tocarà tornar-hi 😉!

Núria ha dit...

Aquesta setmana santa el temps no ha acompanyat ... llàstima per què es veu molt bé de neu ... malgrat tot, bona activitat! Gràcies per compartir-ho.

Berta ha dit...

Ostres, tota una aventura! Millor renunciar, que ja s'hi tornarà quan es pugui gaudir:) Enhorabona!!!