22 de gen. 2023

Piulada de les muntanyes de Baztan i Kintoa, 21 i 22/01/2023

Saioa 1.418m i Adi 1.458m


Petit i saborós tast de les valls i muntanyes que hi ha al nord de Pamplona. L'hivern hi és ben viu i tot és blanc des del fons de les valls amb gruixos al voltant del metre per tot. Llàstima que dijous hi va ploure i amb la fredorada de després el mantell ha quedat ben dur. Tant se val, bonic és poc! Són valls amb història, de gran bellesa i sense les estridències turístiques de moltes zones del Pirineu, de turons i muntanyes d'alçada modesta vestides de fagedes i rouredes i pendents ideals per a l'esquí, un lloc per tornar, un lloc per perdre's-hi!

Fem base a l'hostal Gau-Txori de Zubiri, a 5h de Barcelona, i cal destacar també les moltes possibilitats gastronòmiques de la zona. 

Dissabte 21 de gener: Saioa 1.418m en volta circular

+/-700m; 11km; 4h; F, **, S3 (per les pales finals redreçades, i avui ben dures)

Saioa poc abans del pas de Sagardegi

El Saioa és el clàssic de la zona. Potser per això no podem aparcar dalt del Port d'Artesiaga on només hi caben una quinzena de cotxes, i ho hem de fer  4km i 300m de desnivell més a baix. I serà la nostra sort doncs ens permetrà descobrir la muntanya fent una volta circular. 

Al km 18 hem pres un camí ample cap a l'oest que s'ha anat desdibuixant fins que a la cota 1.100m hem enfilat per la fageda seguint traces velles fins al pas de Sagardegi (1.240). 

El temps ha canviat de manera sobtada: s'ha tapat i ha entrat un vendaval amb una nevada lleugera... des d'aquest pas volíem pujar també al Zetume (1.369m) o al Xuriain (1.410m), però decidim assegurar el Saioa ascendit directament pel llom sud-est. 

Descendim pel llom nord-est, per un pendent moderat i un mantell més que dur... 

Després planegem per un camí fins al port d'Artesiaga (984m) i fem una baixada molt divertida pels pendents que hi ha al costat de la carretera.

(ens ha sobtat veure força allaus de fons
al mig del bosc, efectes de la pluja forta
probablement)

Diumenge 22 de gener: Adi 1.458m des del port d'Urkiaga

+/-600m; 8km; 3-4h; PD, **, S2 (S3-S4 si es pot fer la pala)

Dalt de l'Adi, vista del llom que des de la clariana de la dreta de la imatge puja al cim de l'Adi

Adi, el gegant de Quinto Real (Kintoa)! Aquest matí hem estat els primers en aparcar al Coll d'Urkiaga (911m). Fa molt fred i el vent fa córrer les boires deixant una capa de gebre: està tot molt bonic... mentre ens equipen arriba un segon cotxe i ens confirma que anem bé, que l'Adi és allí amagat!

Resseguim un camí ample pel mig del bosc en direcció est fins a una collada (Bordazarretako 1.049m) on girem cap al sud-est, fins a una clariana (1.200m) des d'on ja veiem el cim i un llarg llom que fent mitja lluna hi mena. 

Al voltant dels 1.300m tot es redreça, el llom i el vent, així que posem grampons. 

Superat el tram més dret (50m) la carena es torna amable i arribem al cim en un dia radiant que no esperàvem!

Les vistes de neu pels quatre costats compensen l'esquiada de subsistència sobre un mantell endurit... Hi haurem de tornar!

Bones traces!!!

Manel i Jaume

10 comentaris:

Núria ha dit...

Quina zona més bonica ... fotos espectaculars! Un lloc bastant desconegut per mi. Gràcies per compartir-ho i felicitats per la sortida!

Manel C. ha dit...

Gràcies Jaume per aquest gran cap de setmana quan una opció possible era restar a casa. També saber trobar itineraris adaptant-se a les condicions, no aptes per a qualsevol repte.
Ha estat un repte zen, i també ma fet recordar Fargo en versió Nafarroa, dels germans Coen.

Mercè B. ha dit...

Carai, felicitats!! Quins paisat5ges i quines fotasses!!

Pep ha dit...

Ostres, quins paisatges més wapos!!!

Ricard Martínez ha dit...

Eskerrik asko txioagatik, goazen !!

Carles Perera ha dit...

Genial! Vem estar a l'estiu passant per sota l'Adi seguint el GR11.. Bons records! ganes de tornar amb neu! ;)

Anònim ha dit...

Precioses fotos, magnífica activitat. Enhorabòna

Anònim ha dit...

(Aquesta ultima hai estat Rosa Salas)

Eli ha dit...

Zona preciosa i amb neu és màgica. Super!!!

roser ha dit...

Horitzó i bosc atapeït, un contrast bucòlic!