De Lenk som repetidors, i no costa gaire enredar als meus fills per que m'hi acompanyin: El poble i el seu entorn encapsulen l'essència alpina i l'esquí (i l'après ski) que més ens agrada, amb una neu que sempre s'hi posa bé.
Per l'esquí "de pista", amb la muntanya de Betelberg en tenim prou: un telecabina i prop de 900m oberts a la part superior i de bosc després fins al poble que no et canses de pujar i baixar, i per a l'esquí de muntanya hi ha itinerarirs de tots els colors.
Hi hem estat quatre dies, de rigorós fred i nevades intermitents que a pistes no els hi donava temps de trepitjar i feien el nostre gaudi. Un dels dies, després d'esquiar vam tastar els trineus i vull pensar que és el més perillós que farem aquest any, quines arrebossades!
Sens dubte, el millor va ser el segon dia, amb esquís de muntanya fins al cim de Pörisgrat.
El punt de sortida és a Hubelmatte, a uns 1.200m al sud de Lenk. És la sortida ideal per fer en família doncs el recorregut és amable per una successió de prats entre el bosc i un llom final molt escènic. Surten 700m de desnivell i pel descens hem fet volta anant a buscar unes clarianes més dretes que ens han fet xalar de valent!
Bones traces!
3 comentaris:
Et faran fill honorific de Lenk...!!
Molt bé, també hi haurem de tornar.
Gràcies per fer-nos recordar... en especial l'apres-esqui...
Molt friki el soundtrack, cal submergir-se en el passat per sanar traumes que han deixat petjada...
Bones traces.
Manel C.
Quina neu! Hi tornarem :)
Publica un comentari a l'entrada