Gestièrs, neu a cotes baixes a l'Occitània, Arièja

Poques vegades durant l'any es pot esquiar a cotes tan baixes al nostre Pirineu i quan passa els dubtes d'escollir destí s'eixamplen. En tot cas, s'hi ha d'anar ràpid que la neu marxa! Ja feia un any que volia anar a Gestièrs i mai trobava el moment... Finalment va poder ser el cap de setmana passat i just vam arribar que es podia fer...

Solitud, amplis horitzons, cabana, boscos,... són paraules que defineixen aquest cap de setmana. Amplis horitzons vol dir tornar amb un munt d'idees sota el braç: i aquella pala, i aquell cim, i aquella vall d'allà darrera,... i... tot el que hem deixat de fer del circuit previst. Que no us enganyin les fotos que la neu hi és a molts llocs del Pirineu, molta més del que pugui semblar!

Dissabte, 9 de febrer de 2019

Gestièrs (958 m.) - coll de Gamel (1.389 m.) - Pla de Montcamp (1.905 m.) - pic de Coll Tallat (1.959 m.) - coll de Sasc (1.798 m.) - cabana de Ballédreyt (1.559 m.)

**, S2, 9 km. +1.100 m./-400 m.

Sortim ben carregats des del poble de Gestièrs. Ha plogut a cotes baixes i la neu ha abandonat el poble. Enfilem a peu el GR 10 fins prop de la cota 1.200 m. Deixem el camí i calcem esquís pujant directament pel bosc E. cap al coll de Gamel, ens acompanya la música d'un picot distret. Passat el coll el panorama s'eixampla. A l'altra banda de la vall W. veiem llaminer el pic d'Endron que potser es podria fer des de Lercoul. 

Sortim del bosc i resseguim un llom molt ample amb vistes arreu i olor a socarrim, just arribem després d'un incendi, ens va passar el mateix en la nostra visita al port de l'Hers.

Resseguint unes traces de raquetes arribem al Pla de Montcamp i el Pic de Coll Tallat. Poca neu a les carenes, el vent ha fet feina. Tanmateix, tenim vistes immillorables, terreny suau...i molta calor. Pel camí valorem el possible descens de l'endemà des de La Calbe, baixada complexa, finalment no la podrem fer...

Cap a l'E. veiem ja el Pla du Four, zona àmplia de pastures on arriba una pista. Passem pel costat d'un refugi tancat situat just abans del coll de Sasc (al mapa consta com a pas de l'Escalier). Des del coll la baixada "disfrutona" se'ns fa curta fins a la cabana de Ballèdreyt,

La cabana està en un indret preciós envoltat d'uns grèvols ufanosos. Dividida en dues parts, una d'elles amb una llar de foc que funciona molt bé. Austera i alhora acollidora, té tot el necessari per passar una nit inoblidable. En Jaume s'encarrega d'afegir aquell punt de "glamour" que tothom desitjaria en la seva primera cita... Engrescats acabem descobrint les bondats de la "fondue" de xocolata. Dormim entre matalassos i mantes amb la panxa ben feliç!

Diumenge, 10 de febrer de 2019

Cabana de Ballédreyt (1.559 m.) - estany de Larnoum (1.789 m.) - Cap de la Serra de l'Escalier (2.072 m.) - Cap de la Serra des Afumats (2.090 m.) - La Font Cendrasse - coll de Sasc (1.798 m.) - pic de Coll Tallat (1.959 m.) - pista (1.217 m.) - Gestièrs (958 m.)

**, S3, 19,5 km. +980 m./-1.700 m.

Mirem de deixar la cabana tan bé com l'hem trobada i encetem en baixada un dia amb un paisatge absolutament meravellós i diferent del dia anterior. La neu una mica dura no ha acabat de fer un bon regel bosc endins. Des de la cabana baixem cap al SE fins a la jaça de Sirbal per on el riu homònim tot just surt d'un petit congost cap al qual ens dirigim. Amb una mica d'incertesa passem de la riba esquerra a la dreta.

El lloc és ben bonic, tenim la sensació que entre el silenci molts ulls ens mirem, petjades arreu així ho constaten. En general resseguim la riba esquerra fins a l'estany de Larnoum, un altre lloc que a l'hivern es torna especial. Des de l'estany davallem fins a una àmplia vall que desemboca en una mena de circ on neix el rierol de Larnoum. A partir d'aquí decidim recular i abandonem la idea d'anar als pics de Béze i de Baljésou: l'itinerari és llarg, el vent del NW ha format grans cornises a E...i han anunciat un canvi de temps a primeres hores de la tarda. Ens inventem un altre itinerari que no desmereix de l'inicial. Hi ha una bona coma per pujar directament al cim de La Calbe però avui la descartem per les cornises que l'encerclen.

Voltem el Cap de la Serra dels Afumats per l'E, trobem una coma que puja suaument fins a una mena de "plateau" alçat.

Les cornises ens fan voltar ben al N. fins arribar al cap de la Serra de l'Escalier i des d'allà en quatre passes arribem al Cap de la Serra dels Afumats. La Calbe no queda lluny però els núvols negres són cada vegada més a prop.

Després de dubtar una mica decidim baixar per la coma que queda més a l'W de la Font Cendrasse.

Bon descens amb neu que no ha acabat de transformar però que és deixa fer. Arribats sota el coll de Sasc, per on vam passar el dia anterior, mirem de baixar directament fins a la pista que ve de Gestièrs però el terreny no sembla tenir una sortida fàcil...

Tenim el front a sobre, remuntem fins al coll i entre boires i mars de cendra arribem al Pic de Coll Tallat alies Etna. La boira que ja ens envolta ens fa escollir la baixada més propera, en aquest cas el torrent de Boulimborde. Gaudim força tota la part alta, dalt entre matolls, més avall més neu i prou transformada per gaudir. Aiguaneu i pluja, vegetació atapeïda,... un safari sortir d'allà, respirem quan trobem la pista. 

Pujant dissabte vam veure una baixada molt bona abans del Pla de Montcamp però l'arribada del front no ens va permetre escollir. Arribats a la pista la resseguim inicialment amb neu i després 2,5 km. a peu. Arribem al poble de Gestièrs contents, sabent que poques vegades es té la sort de poder circular per aquestes terres amb esquís.

Bones traces!

Anna, Jaume, Marta, Pep i Ricard