Sortida de cicle a la Vall de Cardós

26 de gener de 2018. Serra Plana, Pic de la Cauba 2273 m.

+/- 928 m, 8.59 km, F, *, S2, 4:45 h

Que hi hagi prou neu, però que puguem arribar en cotxe a una cota en el que no haguem de carregar gaire els esquís, que no hi hagi perill d’allaus, si pot ser que la neu no estigui ventada i que sigui pols, que no faci molt vent, que no ens trobem milers d’esquiadors a la carretera i evidentment que faci bon temps i ens escapem de possibles fronts, ja vinguin del nord com de llevantades... buff... no és senzill planificar sortides en caps de setmana com aquest.

Després de consultar amb un amic de la vall de Cardós, el veredicte és cap a la Serra Plana, pic de la Cauba, cim de 2273 m que separa la vall de Cardós i la de Soliguera.

Arribem a Lleret, a 1350 metres; després d’haver de posar cadenes en la última corba abans d’arribar al poble per culpa del gel. Sortim amb els esquis als peus, sobre una capa d’uns 25 cm de neu, per una pista GR, que va en direcció al Coll de Jou.

Després de fer una llaçada deixem la pista a l’esquerra i ens dirigim en direcció oest cap el Cortal de Blasi, per una bona traça ja feta. A l’arribar al cortal, ens atrapa en Migue amb el seu gos Neu, que és qui havia obert la traça en dies anteriors i s’apunta amb nosaltres. Des d’aquest planell a 1640 m, girem en direcció nord, per l’esquerra del torrent, enfonsant-nos al passar per sobre de la ginesta.

A l’arribar a la cota 1900, tornem a girar cap a oest en direcció al Serrat de Gallauba. D’aquí anem resseguint el llom, sobre neu ventada, que de mica en mica es va obrint i aplanant fins arribar a la punta de la Cauba, que sobresurt lleugerament, en una extensa planícia, que conclou en direcció nord amb el pic de Tovarres.

Decidim baixar directament des del cim, i en Migue, gran coneixedor de la zona, ens guia per una sèrie de pales i canaletes, direcció sud, vigilant en tot moment el risc d’allau. La neu es troba ventada, força estable, i es deixa esquiar bé. A mida que baixem, la neu esdevé més pesada.

Del Cortal de Blasi cap avall, la neu comença a crostejar, i apliquem el conegut esquí de supervivència fins arribar a Lleret.

27 de gener de 2018. Estany de Marcarida, 2.330 metres.

+/- 655 m, 6.15 km, F, *, S2, 2:25 h

Les previsions en general no són bones, però Meteoblue i el cel serè, ens donen un bri d’esperança.

Sortim de l’Estació de Tavascan, 1.704 m, que just aquest cap de setmana han obert. Abans de posar-nos els esquis, comencen a caure unes primeres volves de neu, arrossegades pel vent de nord, però de tant en tant, el sol fa acte de presència. L’objectiu és el pic de la Coma del Forn. La traça va seguint el Torrent de Mascarida.

El temps mica en mica va empitjorant; i no sembla que hagi de millorar; així que mitja volta i cap avall. Una bona capeta de neu pols,... llàstima quepràcticament, ja no es vegi el relleu. Acabem d’esquiar els últims metres per la pista.

Deixem Tavascan amb una intensa nevada, “skiing is coming”.

Per cert, el balanç calòric del cap de setmana, pot haver-se saldat en positiu per culpa dels àpats del restaurant del càmping de la Borda de Pubill, un ampli menú a un preu raonable.

Anna, Cristian, Hèctor, John, Jordi A., Jordi I., Miquel, Miriam, Rosa, Sancho i Carles