Un solstici més, cada any és diferent. Som un grup nombrós i la neu escasseja, la feina serà poder arribar al refugi amb una mica de dignitat. Bandegem altres possibles objectius. Totes les nostres forces les aboquem a gaudir d'un vespre-nit inoblidable al refugi d'Airoto. Manca de neu a part, el paisatge convenç, la companyia magnífica (molts de nosaltres no ens tornarem a retrobar en molt de temps) i la cirereta del pastís una lluna ben rodona.
Dissabte, 22 de desembre
Port de La Bonaigua(2.060 m.)-collada de Muntanyó(2.429 m.)-coll del Serrat de Garrabea(2.343 m.)-Plans d'Isavarre-collada del Serrat dels Plans(2.362 m.)-refugi d'Airoto(2.194 m.)
+830, 11 km, F+**, S2-S3
Pujant a la collada de Muntayó // Cara E. del tuc de La Cigalera
Poca gent es veu aquest matí a La Bonaigua. Un tel de núvols cobreix el cel, no fa fred. Enfilem ben carregats de queviures les pistes de Baqueira camí de la collada de Muntanyó, ens precedeixen 3 esquiadors que pugen al Tuc de La Cigalera situat a la dreta de la collada. Des d'allà baixem cap a l'estany Pudo, neu més aviat pesada. Aquests 2 dies trobarem tota mena de neu...i algunes pedres, aquí l'habilitat de cadascú de passar sense tocar-les!!
Des de l'estany Pudo amb alguna marrada evitable ens dirigim cap a un collet situat al Serrat de Garrabea. Més pedres que neu a les orientacions S. fan patir, sort que anem de pujada... Flanquegem el coll i en diagonal anem a buscar unes clotades molt boniques que ens fan arribar a la sortida d'aigües de l'estany de Garrabea. Seguim el curs de l'aigua i en un precari descens arribem als plans d'Isavarre. Des d'aquí una pujada prolongada fins a la collada del Serrat dels Plans. A la part inicial costava dur els esquís als peus... Baixem la collada amb neu, cal treballar. Posem pells i arribem al refugi, s'ha fet llarg!!
El refugi està genial, costa encabir 13 persones però amb una mica de paciència ho aconseguim. El que va passar aquella nit al refugi queda entre els que vam ser-hi però només us diré que ha estat uns dels millors solsticis...i no precisament per la neu. Gaudir de la lluna plena en un racó com aquest no té preu: cabana, esquís, pells, foc, lluna, solitud a fora/caliu a dins,...
Diumenge, 23 de desembre
Refugi d'Airoto(2.194 m.)-collada del Serrat dels Plans(2.362 m.)-plans d'Isavarre-estany de Garrabea-coll del Serrat de Garrabea(2.389 m.)-collada de Muntanyó(2.429 m.)-tuc de La Gigalera (2.496 m.)-collada de Muntanyó(2.429 m.)-Port de La Bonaigua(2.060 m.)
+700 m, 10 km, F+**, S2-S3
Sortim de bon matí del refugi amb la incertesa d'una tornada complicada però no serà així, excepte mitja hora de caminar amb els esquís a l'esquena baixant als plans d'Isavarre la resta ho fem amb esquís als peus sense masses complicacions.
A la collada del Serrat dels Plans gaudim de l'espectacle de 4 globus aerostàtics que competeixen esquivant carenes i arbres fins a situar-se ben a prop del refugi d'Airoto. Baixem la collada, bona neu a zones arrecerades i crosta de la bona a les zones més obertes treballades pel vent. Caminem una estona amb els esquís a l'esquena travessant els Plans d'Isavarre i des d'allà ja no caldrà descalçar més. Passem a tocar de l'estany de Garrabea i enfilem un coll que queda una mica més al NW del que vam passar el dia anterior.
Estany de Garrabea // collada de Muntanyó
Vista esplèndida de totes les comes que desemboquen a l'estany Pudo, Aquí hi ha més neu i escollint bé es pot gaudir d'algunes bones baixades. Més ràpid del que pensàvem arribem a la collada de Muntanyó. Un parell dels nostres s'animen a pujar al tuc de La Cigalera que és a tocar. S'ha de descalçar en un tram però es possible baixar amb els esquís als peus la seva cara E. Des del coll només resta baixar fins retrobar les pistes de Baqueira que ens retornen al port de La Bonaigua.
Un cap de setmana per recordar per molts i diversos motius....nous solsticis vindran i més neu ens portaran, bones traces!
Hi vam ser: Anna, 2 Oriols, Jaume, Gemma, Roser, Dani, Gil, Enric, Manolo, Jesús, Miquel i Pep
5 comentaris:
Malgrat la neu minsa, van gaudir d'una bona sortida i una millor bona companyia.
I com va dir algú, una sortida que havia de ser minimalista en referència al pes, l'únic que va ser minimalista va ser la neu perquè la resta... queda a Airoto.
Un nou solstici d'hivern celebrat i un nou solstici a recordar...
Costava creure que seria una sortida de solstici hivernal donç la visió era de Pirineu primaverenc finalment un cop mes s'ha demostrat que el voler es poder.
No quedarà com una gran experiencia d'esquí sino com referent culinàri i divertit.
mmm, Airoto! traces conegudes i em puc imaginar el caliu del refugi... Bon solsctici!
És una tradició molt bonica!
Espectacular Airoto! No havia estat mai però m'ha agradat anar-hi amb aquestes grans persones.
Publica un comentari a l'entrada