26 de des. 2018

lo Pinetó 2648m, des del Pla de la Font, 26/12/2018


Les ganes de sortir ens poden i veient la piulada del Ricard de fa un parell de dies ens engresquem fàcilment (l'afegit del repte dels #8cims , aquesta és la proposta del Carles! i el bon temps compensa la poca neu que hi ha). També remenem el bloc i trobo que hi vam pujar al 2007, per la Vall de Cabanes, amb tenda i memorable banda sonora del Tim Hardin, quins records!

Avui però ens arrisquem a prendre en cotxe la pista forestal que en 8km puja al Refugi del Pla de la Font (es pren entre els pobles de Son i Jou): està prou bé i només ens cal posar cadenes al darrer km per la presència de gel i roderes de 4x4. Arribem a l'aparcament a 1980m on ja podem calçar esquís i arribar-nos al Refugi on retrobem les traces de fa dos dies i les seguim.


Des d'aquí, copypaste de l'itinerari: Coll de Fogueruix, travessa ascendent a l'obaga de la Serra de Pago (tram marrano per la neu dura i traces gelades), plana d'Airés, tram a la solana només amb neu al camí per pujar, entre 2300 i 2400m, lo Planell i les successives puntes de lo Pinetó, de 2631m i 2648m.
En el descens, per evitar el tram de la Serra de Pago, hem baixat per la Canal Llarga (NE) fins a la Palomera (cota 1800) per tornar a posar pells i pujar al refugi i aparcament pels Cóms de Jou.

Condicions: dia preciós, amb alguna pincellada de núvols, caloreta però sol baix que no transforma gaire la neu (i es que és tan vellota que ja només li resta subliminar-se). Esquí només acceptable en trams de neu dura o cremeta a la part alta, després al bosc neu més exigent.

Des de l'aparcament del Refugi són 700m de desnivell, però val la pena baixar a la Palomera per allargar l'esquiada com hem fet avui, i surten entre 900 i 1000m i 10km d'activitat, F, S2, */**

Com a Airoto en la piulada anterior, i com tantes altres vegades, l'esquiada i la neu només han estat una peça més del trencaclosques que conforma l'experiència del moment viscut... i hi ha tantes peces! l'ombra del voltor sobrevolant-nos, els isards fugitius, cims que et criden, els Encantats, pendents clapats de prats i pobles impossibles, el soroll del vent, la llum de l'hivern... i el cim, sempre especial.

Ah! i això ens han dit a twitter, hi haurem de tornar: "Torneu-hi altre dia amb neu generosa, hi ha una baixada franca i directa per una canal fins al peu Tessol"

Bones traces de Sant Esteve, Marta i Jaume

2 comentaris:

PepL ha dit...

Poca neu a les muntanyes però moltes ganes de traçar, felicitats que ja en porteu 3!!!!!

Berta ha dit...

Molt bé.....mare meva....no hi ha qui us atrapi!!!