Tuca de Bargues (2640m)
dissabte 26 de gener de 2008
Montse, Manel, Kike i Carles
Desnivell: +/- 1200m
Horari: 3h30 l'ascens, 1h 30 el descens
(desnivells i horaris dependran sempre de l'estat de la pista)
Reprodueixo la piulada de la Montse.
"Deixem el cotxe a uns 500 m del refugi de l'Artiga de Lin. Els prats estan innivats amb neu regelada dura però de seguida que ens enfilem pel camí de Pomèro entre la fageda ja no trobem neu i carreguem esquís a l'esquena fins ben bé sortir del bosc. Un grup de més de 25 isards ens saluda. A 1800 m aprox. ens posem els esquís, passem pel costat de la cabana de Pomèro i seguim en direcció l'estanh de Pomèro. Però no hi arribem, a 2000m aprox. prenem cap a la dreta una coma ampla entre la Tuqueta de Bargues i la Tuca de Bargues. La neu és dura i també presenta els reguerots de la pluja de fa uns quants dies. A menys de 100 m del coll, la coma es fa més pendent i la neu encara més dura. Per tant, posem grampons, treiem el piolet i esquís novament a l'esquena fins al coll (2500 m aprox.). Deixem esquís al coll i fem la darrera aresta, força aèria, fins al cim (2640 m segons el GPS) de Tuca de Bargues, un mirador excel·lent de l'Aneto, Maladetes i de tots els Pirineus Centrals. Ens quedem amb la imatge general de la neu brillant i dura que el sol de gener no és capaç de transformar. Mengem al coll i i fem un primer intent de baixar amb esquís als peus. Però el sol se n'ha anat i la neu és massa dura com per fallar en el primer gir i caure coma avall. Així que baixem amb grampons fins novament allà on els havíem posat en l'ascens. Ara sí, calcem esquís per fer un descens força dur, i intentant agafar les pales que més els ha tocat el sol. Ja al bosc treiem esquís i baixem a peu pel camí (PR) fins als prats de l'Artiga a on tornem a calçar esquís fins al cotxe.
Tot i que d'esquiar no ho hem pogut fer gaire, ens queda el bon gust d'haver assolit un cim desconegut i molt bonic."
Bones traces!
"Deixem el cotxe a uns 500 m del refugi de l'Artiga de Lin. Els prats estan innivats amb neu regelada dura però de seguida que ens enfilem pel camí de Pomèro entre la fageda ja no trobem neu i carreguem esquís a l'esquena fins ben bé sortir del bosc. Un grup de més de 25 isards ens saluda. A 1800 m aprox. ens posem els esquís, passem pel costat de la cabana de Pomèro i seguim en direcció l'estanh de Pomèro. Però no hi arribem, a 2000m aprox. prenem cap a la dreta una coma ampla entre la Tuqueta de Bargues i la Tuca de Bargues. La neu és dura i també presenta els reguerots de la pluja de fa uns quants dies. A menys de 100 m del coll, la coma es fa més pendent i la neu encara més dura. Per tant, posem grampons, treiem el piolet i esquís novament a l'esquena fins al coll (2500 m aprox.). Deixem esquís al coll i fem la darrera aresta, força aèria, fins al cim (2640 m segons el GPS) de Tuca de Bargues, un mirador excel·lent de l'Aneto, Maladetes i de tots els Pirineus Centrals. Ens quedem amb la imatge general de la neu brillant i dura que el sol de gener no és capaç de transformar. Mengem al coll i i fem un primer intent de baixar amb esquís als peus. Però el sol se n'ha anat i la neu és massa dura com per fallar en el primer gir i caure coma avall. Així que baixem amb grampons fins novament allà on els havíem posat en l'ascens. Ara sí, calcem esquís per fer un descens força dur, i intentant agafar les pales que més els ha tocat el sol. Ja al bosc treiem esquís i baixem a peu pel camí (PR) fins als prats de l'Artiga a on tornem a calçar esquís fins al cotxe.Tot i que d'esquiar no ho hem pogut fer gaire, ens queda el bon gust d'haver assolit un cim desconegut i molt bonic."
Bones traces!
pujant per la coma entre Tuqueta (esquerra) i Tuca (dreta) ------ Forcanada, Tuca Blanca de Pomèro, Molières
Salvaguarda i Pic de la Mina
1 comentari:
Carles, Montse, gràcies per la piulada! Les fotos fan goig!
Publica un comentari a l'entrada