Sortida de descoberta a aquest itinerari insòlit!
JoanManuel C., Rosa S., Manel B. i Jaume J.
+/-950m; 4h ascens, 2h descens; PD+, S3; Orientació O, N; mapa IGN2248 ET Axat Quérigut; GPS wikiloc
Meteo: boira fins 1800m. Sol. Neu a partir de 1400m, amb més de 60cm per sobre 1800m (dura a les parts obagues per sobre aquesta cota, i xopa per sota).
Aquest és un d'aquells pocs cims que queden al Pirineu dels que no n'havíem sentit a parlar mai. De fet no sabíem ni si seria esquiable, però en les darreres sortides al Tarbésou li havíem posat l'ullet... i després sobre el mapa n'hem acabat d'imaginar l'itinerari!
Es tracta d'un recorregut variat, llarg i solitari, amb racons molt bonics i arribada a un cim amb grans vistes. Tot i que la part alta té forts pendents i tubs molt divertits pel descens, és només pels amants de la "muntanya amb esquís".
A 700m de la sortida de Mijanès, en el primer revolt tancat neix una pista (indicació de piscifactoria). Són uns 6 km de pista fins a l'esplanada de la Restanque, a 1632m, i avui n'hem pogut fer 2 en cotxe, fins als 1400m. En 20min a peu ja ens hem calçat els esquís (1500m). A la Restanque també s'hi pot arribar per altres pistes forestals i per un circuit d'esquí de fons que surt des de l'Estació de Mijanès.
Solcs de la pluja al Pic de Llauses 2208m
Arribats a la Restanque, s'ha de remuntar per la solana (marques grogues) pel bosc de l'Agrébou, en direcció oest, fins a un pont a 1700m on es creua el riu per agafar la part obaga del barranc. Se segueix en direcció Oest fins uns plans a 1800m on hi ha un petit estany, i ja s'agafa orientació N cap a l'Estagnet, a 1900m. Aquest tram és molt bonic i encaixonat, amb algun pas dretot on s'hauria de vigilar amb neus inestables (avui està molt dura en aquesta cota).Dent d'Orlú des del Pic de Balbonne
Seguim direcció N amb el Pic des Llauses (2208m) davant, i a mitja alçada de camí al Col de l'Egue entrem a una vall suspesa en direcció E cap a un collet de l'aresta N del Pic de Balbonne. La pala final és dreta i d'aquí al cim queden pocs metres, millor amb grampons.Cap al Sud veiem el Roc Blanc, el Pic de la Tribuna i la pala penjada del Pic de Baxquillade. Al Nord el Tarbésou, i cap a l'Arièja destaca la Dent d'Orlú i el massís de St.Barthelemi i Soularac.
A la baixada hem trobat neu dura fins els 1800m i totalment xopa per sota, però ha valgut molt la pena!Bones traces!!!
4 comentaris:
Jaume & cia,
Quin cap de setmana, veritat?
Curioses les formacions a la neu que va fer l'aigua després de la pluja.
De fet, aquest cap de setmana, la foto es la de la dent d'Orlu, que contrasta amb la boira. Recordes el que costava de veure-la?
Nosaltres varem estar al pic oriental del coll d'Orlu i la vista era de "concurs".
Jordi O
Si, la Dent d'Orlu estava molt temptadora: la teniem molt a prop i li veiem una cara esquiable. Respecte al Balbonne, encara es podrà fer unes setmanes en condicions aprofitant que es podrà pujar per la pista practicament fins la Restanque. Des d'allí, només hi haurà uns 15' a peu en el tram que va per la solana, però des del pont serà esquiable (orientació N i passos encaixonats)...
Nosaltres el vàrem fer el 2 de gener. Vàrem tenir un dia i una neu pols extraordinaris. És una ruta ben solitària i salvatge.
Una precisió per en Jaume. El llac que surt en el vídeo no és el de Vallbone. És el Laquet. El Llac de Vallbone és a l'altre costat (sud-est), a l'altra vall. És força més gran i des del coll i el pic et queda als peus. S'hi accedeix des del Pla de la Restanca prenent direcció sud. S'hi arriba després de superar "l'escaleta de Vallbona", lloc molt dret i amb força neu fins a final de temporada, malgrat la seva poca alçada.
PS:
Des dels comentaris no sé com "penjar" fotos. Es pot fer?
Miquel gràcies! Tens tota la rao... a la piulada ho dic bé (estany de l'Estagnet o Laquet a uns 1900) però al fer el vídeo em vaig despistar i un cop editat em va fer mandra canviar-ho. Miraré lo de les fotos als comentaris, però ho veig difícil.
Publica un comentari a l'entrada