Pic Oriental de la Portella d’OrluGalba... Galba... ?? de què em sona tant aquest nom?
de l’aparcament de l’Estació de Formiguera 1740m, esquís als peus (i també alguna raqueta), prenem la pista “de raquetes” que puja imperceptiblement abans d’abandonar-la per agafar el camí que zigzagueja, pendent avall, fins el Pont dels Plans de l’Orriet 1625m.
a l’aparcament, mentre ens equipem i queixalem algun entrepà, la boira va fent de les seves, i en aquestes que ens deixa veure que pel seu damunt el dia lluu de forma esplèndida.
però nosaltres anem cap a baix.
la pista que ve d’Esposolla recorre el fons de la vall i és el camí anomenat “Tour del Capcir GR”. però nosaltres no fem el Tour.
en un esforçat exercici d’originalitat i imaginació, per aquesta sortida hem triat el... Puig de Terrers !!!! i això nosaltres solets, sense cap mena d’influència... nooooo...
la Barraca de la Jaceta 1645m treballa de refugi lliure a temps total. la Barraca de la Jaça de la Llosa, en canvi, fa vacances. un rètol i un cadenat et fan saber que és tancada.
ah, sí és clar, la neu. doncs sí, n’hi ha però no per a donar i vendre precisament.
a la pista ja hi ha alguna clariana que treu el nas. les carenes estan ventades i pelades. i la qualitat variable; per lo general a les cotes altes està més aviat dureta.
quan creuem el riu pel pont de fusta, ens aturem a mirar el mapa i una ressenya. hem de seguir pel Còrrec dels Serrats Verds.
aquí ens fem un petit embolic per la presència d’unes traces. les seguim i hem de fer malabars per a sortir d’un tram enclotat amb el riu foradant la neu i esperant pacientment que algú hi rellisqui.
seguim seguint les traces i sense gaire coneixement de causa ens anem enfilant cap al Coll de Terrers 2407m
mentre nosaltres ens hi acostem sobrevolant terreny mixt (neu, herba i pedres), veiem un grup de quatre que baixa eixerit.
a la dreta del coll hi ha dues puntes nevades. la de la dreta sembla més atractiva. aparquem els esquís als seus peus i amb els nostres la pugem.
però això, és clar, no és el Terrers. i el Terrers ens mira des de la seva pelada cara Nord. eh, que sóc aquí !!!! ens crida...
mapa 2249 ET de l’IGN; al Sud de la Portella d’Orlu hi ha dues puntes sense nom. no fem cap festa, però bategem el nostre cim amb el nom de Pic Oriental de la Portella d’Orlu 2456m, amb la seva Dent, que treu el cap enmig del mar de boira, fent-nos de padrina.
donem per bona l’ascensió. ens arrebossem de totes les muntanyes que ens envolten surant per damunt d’aquest mar de núvols, i arrenquem a córrer, flanquejant uns pendents tan rostos com gelats i anant a retrobar les nostres traces, vall avall.
la boira ens acull de nou, humida i freda. ens esperava, sabia que tornaríem.
vall de Galba
Pic Oriental de la Portella d’Orlu 2456m
19 de gener, 2008
Jordi O.
Alfred
i més de la UEC Cornellà
Ramon.
de l’aparcament de l’Estació de Formiguera 1740m, esquís als peus (i també alguna raqueta), prenem la pista “de raquetes” que puja imperceptiblement abans d’abandonar-la per agafar el camí que zigzagueja, pendent avall, fins el Pont dels Plans de l’Orriet 1625m.
a l’aparcament, mentre ens equipem i queixalem algun entrepà, la boira va fent de les seves, i en aquestes que ens deixa veure que pel seu damunt el dia lluu de forma esplèndida.
però nosaltres anem cap a baix.
la pista que ve d’Esposolla recorre el fons de la vall i és el camí anomenat “Tour del Capcir GR”. però nosaltres no fem el Tour.
en un esforçat exercici d’originalitat i imaginació, per aquesta sortida hem triat el... Puig de Terrers !!!! i això nosaltres solets, sense cap mena d’influència... nooooo...
la Barraca de la Jaceta 1645m treballa de refugi lliure a temps total. la Barraca de la Jaça de la Llosa, en canvi, fa vacances. un rètol i un cadenat et fan saber que és tancada.
ah, sí és clar, la neu. doncs sí, n’hi ha però no per a donar i vendre precisament.a la pista ja hi ha alguna clariana que treu el nas. les carenes estan ventades i pelades. i la qualitat variable; per lo general a les cotes altes està més aviat dureta.
quan creuem el riu pel pont de fusta, ens aturem a mirar el mapa i una ressenya. hem de seguir pel Còrrec dels Serrats Verds.
aquí ens fem un petit embolic per la presència d’unes traces. les seguim i hem de fer malabars per a sortir d’un tram enclotat amb el riu foradant la neu i esperant pacientment que algú hi rellisqui.
seguim seguint les traces i sense gaire coneixement de causa ens anem enfilant cap al Coll de Terrers 2407mmentre nosaltres ens hi acostem sobrevolant terreny mixt (neu, herba i pedres), veiem un grup de quatre que baixa eixerit.
a la dreta del coll hi ha dues puntes nevades. la de la dreta sembla més atractiva. aparquem els esquís als seus peus i amb els nostres la pugem.
però això, és clar, no és el Terrers. i el Terrers ens mira des de la seva pelada cara Nord. eh, que sóc aquí !!!! ens crida...
mapa 2249 ET de l’IGN; al Sud de la Portella d’Orlu hi ha dues puntes sense nom. no fem cap festa, però bategem el nostre cim amb el nom de Pic Oriental de la Portella d’Orlu 2456m, amb la seva Dent, que treu el cap enmig del mar de boira, fent-nos de padrina.
donem per bona l’ascensió. ens arrebossem de totes les muntanyes que ens envolten surant per damunt d’aquest mar de núvols, i arrenquem a córrer, flanquejant uns pendents tan rostos com gelats i anant a retrobar les nostres traces, vall avall.la boira ens acull de nou, humida i freda. ens esperava, sabia que tornaríem.
vall de Galba
Pic Oriental de la Portella d’Orlu 2456m
19 de gener, 2008
Jordi O.
Alfred
i més de la UEC Cornellà
Ramon.
2 comentaris:
ostres, que bonic!!!! estàs fet tot un poeta :)))
és veritat que podríem fer un concurs literari......quan arribem a juny-juliol (on segurament la temporada a l'hemisferi nord pren una pausa....) triem la piulada més literària!
A veure si encara en podem fer alguna plegats......i mengem formatge Comte fins a l'empatx!!!
Formatge Comte i poesia... Si no hi ha neu, es una bona ...
Publica un comentari a l'entrada