Les nevades, pluges, temperatures altes, gelades a les nits, el soli potser la lluna quasi plena, han deixat una capa de neu primavera (endurida o no segons cotes i orientació), de prou gruix com per fer esquí de muntanya sense problemes.
Participants: Manel C, Glòria V i Ricard M. (I la Nina, que sembla que es conegui tots els camins)
Dificultat: **/S2, PD+ Horari: 3'30h ascens, 1h descens Desnivell: 983m
Itinerari:Sortim del refugi de la Pleta del Prat seguint l'itinerari de la vall de Mascarida (comú per fer el Campirme, Coma del Forn i el Ventolau pel coll est de la Coma del Forn). Ja a la vall de Mascarida, arribats al pal indicador nivològic, deixem l'itinerari que puja a l'estany del Diable i trenquem direcció N, enfilant-nos pels pendents drets que menen directament al coll est de la Coma del Forn (2500), les pales finals abans del coll són força dretes (atenció allaus laterals a la vall).
Des del Coll, es pot baixar cap a la Coma del Forn des d'on podem
atacar el Ventolau, la manca de prou neu a la vessant nord i la més que probable neu dura a la pala del Ventolau (molt dreta) ens fa decidir per atacar al Coma del Forn. Des d'aquí seguim la carena calçats amb grampons el primer tram i de nou amb esquís pels suaus pendents fins el cim.
El descens el fem per l'itinerari clàssic de pujada. Neu dura primavera, gelada al tram intermig i tova al tram inferior. Tot i això podem gaudir d'un bon descens.Queda molta neu a la zona !!
Bones traces !!
5 comentaris:
Ostres, sembla que hi havia força neu: si el Ventolau estava bé, suposo que per darrera al Montroig encara millor... Per cert, la dificultat del Coma del Forn la recordo més d'una estrella * o ** que de tres, oi? què et sembla?
(segons l'escala de valoració global de la dificultat de l'itinerari, utilitzada a les antigues "fitxes" d'esquí de muntanya o del llibre d'en Faura i Llongàs o en el calendari del Cicle)
Molt Xules les fotos i el pelut!!
Manel la foto amb el tallat de neu ha quedat bé ehhhhh!!
Bones traces
Quin solet i quina neu! Quins desitjos de tornar sentir sonar la neu sota els esquís...
SergiB
vaja, vaja......veig que m'heu canviat per aquesta tal Nina.......jejeje
i d'on a sortit??? és una companya teva, Manel????????
muAAAAAA
Hola!
Molt guapes les fotos ..... Sembla que us a impressionat la Nina .... la "goseta zen de les neus", callada, mirada eterna, caminar armonic, presencia infinita e inmutable, companyia silenciosa i constant, tot-ú, .... "la goseta de les neus" ..... Ricard ....ja parlarem de la foto, molt guapa !!!
Salut i Bones Traces
Manel
Publica un comentari a l'entrada