TESO DE SON 2.701 m (foto 1)
Diumenge 27/1/08
Jordi G. i Joan B.
Itinerari: punt de partida a cota 1.710 m (a prop de Prats del Coro, a la pista que va del poble de Son a la Pleta de les Cabanyeres), Borda de les Cabanyeres 1790 m, Teso de Son 2.701 m. Descens al llarg de la gran pala que baixa del cim (aprox. 600 m de pala) i finalment descens pel bosc per on s’ha pogut, fins trobar la pista.
Diumenge 27/1/08
Jordi G. i Joan B.
Itinerari: punt de partida a cota 1.710 m (a prop de Prats del Coro, a la pista que va del poble de Son a la Pleta de les Cabanyeres), Borda de les Cabanyeres 1790 m, Teso de Son 2.701 m. Descens al llarg de la gran pala que baixa del cim (aprox. 600 m de pala) i finalment descens pel bosc per on s’ha pogut, fins trobar la pista.
Neu: sovint dura a la pujada i durant el descens només al terç superior de la pala, els dos terços inferiors durant la baixada presentaven neu primavera sovint encrostada, un autèntic “mal son”.
Desnivell:990 m.
Durada: 3:15 h d’ascens i 1:45 h de descens.
Dia molt bo, molt assoleiat (per alguna cosa ha de servir aquest anticicló, a part de fon fondre la neu!), caloreta al sol.
Sortim foquejant del punt de la pista d’on es podem arribar amb cotxe, aproximadament a cota 1710 m a prop d’un indret anomenat Prats del Coro. La pista està ben coberta de neu i es pot pujar foquejant perfectament (només té una clapa de 20 o 30 m on mancava neu). Alguna llaçada de la pista es pot retallar. Arribats a la Borda de Cabanyeres (1790 m) abandonem la pista i per dins del bosc anem pujant en direcció sw-w per un llom per anar a buscar un collet al peu d’una ampla pala situada a l’esquerra (est) de la gran pala que baixa del cim. Des dels 2100 m fins al cim la pendent serà bastant sostinguda. Primer pugem per la pala esquerra i a cota 2350-2400 m, flanquegem cap a la dreta per anar a buscar la pala que mena el cim. Durant tota la pujada en alguns trams la neu està molt dura, a la part superior hem utilitzat les ganivetes.
El cim té una magnifica vista dels cims del Pallars! Fa sol i gens de vent, ideal per gaudir de les vistes. Mirant cap el N, s’observa que a la solana el nivell de la neu esta molt alt, a vista diria que per sobre els 2000 m (foto 2). Cap l'W una vista magnifica del Montsaliente (foto 3) a l'altre banda de la vall de Cabanes.
La baixada la fem seguint la llarga pala que baixa directament del cim, a la part inferior per la dreta i ha un estrenyiment/canal d’uns 70 m just abans d’arribar al replà, l’estrenyiment es pot evitar decantant-se cap a la part esquerra de la pala (w). Desprès d’una menta de replà el descens segueix per pendents més suaus i per dins del bosquet (esquí de supervivència ateses les condicions de la neu) fins arribar a la pista.
Joan Bartoll
Sortim foquejant del punt de la pista d’on es podem arribar amb cotxe, aproximadament a cota 1710 m a prop d’un indret anomenat Prats del Coro. La pista està ben coberta de neu i es pot pujar foquejant perfectament (només té una clapa de 20 o 30 m on mancava neu). Alguna llaçada de la pista es pot retallar. Arribats a la Borda de Cabanyeres (1790 m) abandonem la pista i per dins del bosc anem pujant en direcció sw-w per un llom per anar a buscar un collet al peu d’una ampla pala situada a l’esquerra (est) de la gran pala que baixa del cim. Des dels 2100 m fins al cim la pendent serà bastant sostinguda. Primer pugem per la pala esquerra i a cota 2350-2400 m, flanquegem cap a la dreta per anar a buscar la pala que mena el cim. Durant tota la pujada en alguns trams la neu està molt dura, a la part superior hem utilitzat les ganivetes.
El cim té una magnifica vista dels cims del Pallars! Fa sol i gens de vent, ideal per gaudir de les vistes. Mirant cap el N, s’observa que a la solana el nivell de la neu esta molt alt, a vista diria que per sobre els 2000 m (foto 2). Cap l'W una vista magnifica del Montsaliente (foto 3) a l'altre banda de la vall de Cabanes.
La baixada la fem seguint la llarga pala que baixa directament del cim, a la part inferior per la dreta i ha un estrenyiment/canal d’uns 70 m just abans d’arribar al replà, l’estrenyiment es pot evitar decantant-se cap a la part esquerra de la pala (w). Desprès d’una menta de replà el descens segueix per pendents més suaus i per dins del bosquet (esquí de supervivència ateses les condicions de la neu) fins arribar a la pista.
Joan Bartoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada