Diada de Sant Jordi
Lluís, Kike, Ivan i Montse
Desnivell: +/- 1050m
Horari: 9:00h sortida – 13.30h arribada
El cap de setmana es presentava ... inestable, per variar. Ja fa massa dies que calor primaveral apreta i ni tan sols arriba a gelar a les cotes altes. Per tant, trobar neu bona seria el somni utòpic de tots d’aquella nit.
Veient el cel ben serè amb el que ens vam llevar a Val d’Aran el dia de sant Jordi, decidim sortir cap al Bargadèra: un cim que té una aproximació llarga a través d’una vall força estreta i obaga, pensant poder trobar neu força baixa que ens permetés no haver de caminar amb els esquís a l’esquena.
Quedem a l’incinerador de la boca Nord del túnel de Vielha i amb els cotxes seguim la pista un bon tros, travessant el camí del Port i diversos barrancs fins a trobar una borda rehabilitada a la dreta de la pista. Allà deixem cotxes (1500m aprox.) , esquís a l’esquena i a través del bosc i després per un prat amb alguns pins i avellaners més isolats, pugem uns 150m de desnivell, fins a la cabanha de Sarrahèra de Baish (1645m).
Comencem l’ascensió amb els esquís als peus, seguint la vall en direcció SE. A la dreta ens queda la Pala de Sarrahèra i uns pendents força drets per on han baixat múltiples allaus i purgues de neu, deixant-nos clar que la primavera, pel què fa la neu, està molt, molt avançada. A l’esquerra ens queda el Malh Blanc (Tuc de Roca Blanca al mapa de l’Alpina), i la veritat en aquests moments de blanc no n’està gens ...
Fa una temperatura molt agradable que ens permet pujar còmodament amb màniga curta.
Passem la cabanha deth Plan deth Miei i allà el pendent més suau al principi es fa un xic més dret, la vall es fa cada vegada més estreta i en superar un petit coll, el vent fort, de component SO ens comença a bufar.
Seguim amunt i tracem un camí que a mesura que ens aprofundint per la vall, anem girant cap a la dreta. El cada vegada més fort i un núvol s’ha entossudit en amagar-nos l’esplèndid sol de bon matí.
Hi ha un pas on el barranc és força estret i dret, entre roca, el passem i cap al còth de Bargadèra (2458m). Ben ventats, ens abriguem, fem una mirada ràpida a la vall de Rius i de seguida encarem el cim flanquejant una mica cap a la dreta i tot seguit fent una ziga-ziga per una pala força dreta orientada al NE, darrers metres i ja som dalt! (2584m)
Ens felicitem, estem contents però el millor és afanyar-se a treure pells davant les condicions de vent i núvols amenaçadores. El primer pendent, aquell més dret, el baixem un a un, a poc a poc, i al pas de cada persona, fem baixar petites allaus. És evident que la neu és ben molla i pesada i la gravetat fa la seva feina.
Som novament al còth de Bargadèra, ja amb menys vent, i fem el descens a través de la vall, amb la nostra millor tècnica de supervivència davant la neu pastosa i podrida i rient, moltíssim!! amb les còmiques caigudes de cadascú. Ningú se’n salva.
Arribem de nou a la cabanha de Sarrahèra de Baish, ens desabriguem, bebem aigua i mengem una mica, i tornem cap el cotxe, altra vegada amb el cel serè i la càlida temperatura primaveral.
I anem pensant què podem anar a fer l’endemà ...
Bones traces, salut!
Lluís, Kike, Ivan i Montse
Desnivell: +/- 1050m
Horari: 9:00h sortida – 13.30h arribada
El cap de setmana es presentava ... inestable, per variar. Ja fa massa dies que calor primaveral apreta i ni tan sols arriba a gelar a les cotes altes. Per tant, trobar neu bona seria el somni utòpic de tots d’aquella nit.
Veient el cel ben serè amb el que ens vam llevar a Val d’Aran el dia de sant Jordi, decidim sortir cap al Bargadèra: un cim que té una aproximació llarga a través d’una vall força estreta i obaga, pensant poder trobar neu força baixa que ens permetés no haver de caminar amb els esquís a l’esquena.
Quedem a l’incinerador de la boca Nord del túnel de Vielha i amb els cotxes seguim la pista un bon tros, travessant el camí del Port i diversos barrancs fins a trobar una borda rehabilitada a la dreta de la pista. Allà deixem cotxes (1500m aprox.) , esquís a l’esquena i a través del bosc i després per un prat amb alguns pins i avellaners més isolats, pugem uns 150m de desnivell, fins a la cabanha de Sarrahèra de Baish (1645m).
Comencem l’ascensió amb els esquís als peus, seguint la vall en direcció SE. A la dreta ens queda la Pala de Sarrahèra i uns pendents força drets per on han baixat múltiples allaus i purgues de neu, deixant-nos clar que la primavera, pel què fa la neu, està molt, molt avançada. A l’esquerra ens queda el Malh Blanc (Tuc de Roca Blanca al mapa de l’Alpina), i la veritat en aquests moments de blanc no n’està gens ...
Fa una temperatura molt agradable que ens permet pujar còmodament amb màniga curta.
Passem la cabanha deth Plan deth Miei i allà el pendent més suau al principi es fa un xic més dret, la vall es fa cada vegada més estreta i en superar un petit coll, el vent fort, de component SO ens comença a bufar.
Seguim amunt i tracem un camí que a mesura que ens aprofundint per la vall, anem girant cap a la dreta. El cada vegada més fort i un núvol s’ha entossudit en amagar-nos l’esplèndid sol de bon matí.
Hi ha un pas on el barranc és força estret i dret, entre roca, el passem i cap al còth de Bargadèra (2458m). Ben ventats, ens abriguem, fem una mirada ràpida a la vall de Rius i de seguida encarem el cim flanquejant una mica cap a la dreta i tot seguit fent una ziga-ziga per una pala força dreta orientada al NE, darrers metres i ja som dalt! (2584m)
Ens felicitem, estem contents però el millor és afanyar-se a treure pells davant les condicions de vent i núvols amenaçadores. El primer pendent, aquell més dret, el baixem un a un, a poc a poc, i al pas de cada persona, fem baixar petites allaus. És evident que la neu és ben molla i pesada i la gravetat fa la seva feina.
Som novament al còth de Bargadèra, ja amb menys vent, i fem el descens a través de la vall, amb la nostra millor tècnica de supervivència davant la neu pastosa i podrida i rient, moltíssim!! amb les còmiques caigudes de cadascú. Ningú se’n salva.
Arribem de nou a la cabanha de Sarrahèra de Baish, ens desabriguem, bebem aigua i mengem una mica, i tornem cap el cotxe, altra vegada amb el cel serè i la càlida temperatura primaveral.
I anem pensant què podem anar a fer l’endemà ...
Bones traces, salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada