Piada Suïssa Central - 1 a 3/04/2005

Enviat per Manel B.

Zona: Suissa Central, prop del Furkapass

- Dies: 1, 2 i 3 d'abril de 2005.

- Accés: Avió fins a Milà i furgona llogada fins al poble de Realp passant per Lugano i el tunel de Sant Gotardo (200km).

- Refugi: Albert Heim Hutte (2543m) SAC

- Ascensions: Galenstock (3586m) i Lochberg (3074m).

- Components: Oriol B., Rafel S., Raimon O., Xavier B., Marta M., Miquel V., Joan B., Joan Manuel Cl. i Manel B.

- Componets que van ser baixa per motius aliens a la seva voluntat: Laia M., Carles S. i Joaquin S.

Expedició que en principi estava prevista per a fer el cim del Bernina que però degut a la poca quantitat de neu que té aquest massís va acabar convertint-se en la descoberta d'aquesta zona del cor de Suïssa on s'ajunten les conques del rius Rhin, Rhone i Po.

Observant el plànol d'innivació de Suïssa elaborat a Davos, (http://www.slf.ch/avalanche/hsr-frc.html) vam buscar la zona amb més gruix de neu situada més a prop de Milà i així vam trobar aquest indret que disposa d'alguns bons refugis situats estratègicament per fer unes boniques i alpines ascencions.

- JORNADA 1: Pujada al refugi ALBERT HEIM.

(Desnivell: +1.000 m -0 m)

Quedem a l'aeroport de Barcelona a les 5 del matí de divendres per facturar tot l'equipatge dels 9 components en el vol d'Alitalia que surt a les 6:35. Després d'un petit retard i un viatge addicional aeroport - carrer Bruc 114 - aeroport en busca d'uns maleits pals, sortim amb avió cap a Milà. Arribada cap a les 8 del matí i lloguer d'un dels dos vehicles que teníem encarregats a l'empresa Avis, ja que amb una furgoneta, o millor dit minibus, de nou places teníem el lloc just per cabre-hi tots i tots els paquets. Arribem al poble de Realp cap al migdia, i veiem que de neu no enfalta encara que és un any amb poca innivació per l'època de l'anyen què estem. Després de dinar els entrapans que portàvem, equipar-nos i omplir cantimplores, sortim cap al refugi seguint inicialmentla carretera coberta de neu del Furkapass. Travessem el pont del torrent Natschental (1650m) i pugema travessant uns matolls directament a l'Hotel Galenstock (1995m). El dia és radiant i suem la samarreta a causa de la calor que fa a les hores centrals del dia. Continuem pujant fort fins a Tatsch i flanquegem l'esperó per endinsar-nos a la vall del Tiefengletscer que remuntem fins queaparex el refugi a dant d'un cimet rocallós.

- JORNADA 2: Ascensió al GALENSTOCK

(Desnivell +1.100m -1.100m)Ascenció al cim més alt de la zona superat únicament a la regió pel Dammastock veí. Sortim a 2 quats de set del matí quan s'età fent de dia i remuntem tot el glaciar de Tiefen fins pàcticament sota el Tiefenstock. Girem en direcció SO i ens situem al peu del coll on deixem els esquís. Equipats amb piolet i crampons, grimpem pel terreny mixte fàcil que serveix d'accés a l'aresta NE del Galenstock. Continuem per aquesta aresta que es redreça en l'últim tram abans del cim, on arribem a les 11 del matí. Impressionant panorama des del cim que arriba fins al Montblanc passant per les muntanyes del Valais com el Cerví o el Mont Rosa i les muntanyes de l'Oberland com el Finsteraarhorn, l'Aletshorn o el Monch i la Junfrau. Baixada del cim en tres cordades que fan més segura la desgrimpada mixta fins als esquís i descens pel costat dret del glaciar que ens reserva la millor neu gràcies a la seva orientació NE.

- JORNADA 3: Ascensió al LOCHBERG

(Desnivell +800m -1.800m)

Després de moltes deliberacions sobre la millor opció per l'activitat d'aquesta jornada, finalment decidim pujar tots junts a aquest cim que permet fer la travessia cap a la vall de Goschener, però baixant plegats pel vessant de la pujada al poble de Realp. L'ascensió s'inicia a les 7 tocades baixant fins a la cota 2380 aproximadament per tal de vorejar l'esperó que prové del Winterstock. Deixem un petit niu de material, posem pells i remuntemen direcció al Winterlucke. La neu està bastant dura i hem de posar ganivetes per progressar cap amunt però el dia és esplèndit i la llum ho envaeix tot. Abans d'arribar al coll efectuem un llarg flanqueig a la dreta que ens permet progressar amb esquís fins al peu mateix del cim. Els deixem a l'aresta quan el pendent es redreça i els rocs sovintegen i remuntem el tram final d'aquesta a través d'un marcat corredor que ens porta fins al cim. Panorama també excepcional orientat cap a orient on ens costa identificar la quantitat de muntanyes descunegudes. Un vent fred no ens impedeix de pujar els rocs que formen el punt culminant i fer una llarga ganyipada tot assovorint el moment. El descens l'iniciem per la vall que baixa directament a Realp però hem de remuntar uns 100m de desnivell entre la cota 1170m i 2270 per tal d'esquivar la zona de reserva d'animals que hi ha a la part baixa de la vall i saltar a l'Hotel Galenstock per on vam fer l'aproximació al refugi.

Finalment arribada amb els esquís als peus fins al costat de cotxe ales dues de la tarda després de tres dies complets d'esquí de muntanya i alpinisme. Després de recollir i carregar tot l'equipatge a la Furgoneta seiem a l'aire lliure per prendre una birra mentre contemplem el panorama de les muntanyes nevades intentant allargar i retenir aquests últims instants de neu.

Retorn a l'aeroport de Milà a quarts de set de la tarda i després d'una facturació un xic accidentada i un sopar a base de pizza i creppes de nutella, sortim cap a Barcelona on arribem a les 11 de lanit. L'únic incident remarcable és l'espera infructuosa de la meva motxilla que es va quedar a Milà fins l'endemà.

Fins aviat,

Manel B.