Piada Serrera "Experiment psico-meteo-emocional" - 16 i 17/04/2005

Enviat per Manel C.

Llegiu la lletra petita abans de continuar:

L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIXLA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .

Manel.( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )

Ultimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Bé, a la sortida d’ aquest cap de setmana planejava el mateix pronòstic. Desprès de estudiar les possibles condicions de la neu a Andorra el dia abans, finalment ens varem decantar pel Pic de Serrera 2.913m +/-1.150m des del poble de Serrat i pel Sorteny.

PARTICIPANTS: Eli, Aureli, Sergi X., Alex M., Roger, Peter, Luis Javier, Iolanda,Marina, Núria, Neus, Marta, Berta, Laia, Toni, Mateu, Fer (amb raquetes) i Manel.

PREPARACIÓ I GRUP ( abstenir-se catòlics, apostolics i romans !!)

Últimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Ja començava a pensar en un mal d’ ull – algun company ensigalat anteriorment – i quins podien ser els remeis: un ritual, una ofrena a algun deu o força de la natura, un sacrifici humà, com algú que vingui per primera vegada a una sortida del club, ...., o com a solució ultima i complicada col•locar alguna espelma en alguna església – algú sap qui es el Sant Patró dels esquiadors de muntanya ? - que tot i que sembla una solució fàcil, ambla recent mort del Papa, a les esglésies es una mica complicat entrar, doncs sembla que hi ha overbooking de fidels esperant presenciar algun miracle d’ultima hora de cara a la beatificació imminent. Com a persona laica i atea, amb una educació judaic - cristiana, no hauria de tocar un tema tant del.licat, doncs podria tocar la “fibra” d’ algú, però ho he de dir: JA N’HI HA PROU DE “MAMAR” CADA DIA “PAPA”.

Perquè no ho fan al “PAPA TV” o“CHANNEL PAPA” i ens deixen tranquils. Potser algú de la meva condiciósocial podria canviar de canal per consultar la Meteo Papa, sempre i quansigui més exacta. Si algú s’ ha sentit ferit pels meu comentaris, no era la meva intenció, aquesta piada no va adreçada a ell, i al mateix temps em remeteixo al quadrede texte del inici. Tot i que la organització de la sortida va esser una mica precipitada degutals partes de meteo, i la dificultat afegida de trobar allotjament, varem ser força gent els que teníem ganes de “marxa”, alguns varem sortir dissabte precipitadament per satisfer el nostre instint consumista a Andorra, altres més tard, trobant-nos a la Casa de Colònies AINA, Canillo, que tot depenentde l’ església catòlica, varen donar acollida a un anima “descarrilada” com jo, potser algun dia podran recuperar-la. Encara no m’ han excomulgat – no paro de fer mèrits - i potser algun dia sigui apostata – els meus pares em varen batejar per error perquè tothom ho feia - però tot i les meves critiques i les seves grans contradiccions, reconec la tasca social que realitza l’ església.

Teniu les dades de l’ establiment al final de la piada. Es recomana arribar puntual al sopar, doncs l’ ambient es pot “crispar” força amb els personal de cuina, que tenia ganes de plegar. Els vaig explicar que ens varem quedar atrapats en un pàrking d’ Andorra – podeu consultar a la Lonely Planet d’ Andorra l’ apartat de “Pàrking Dangers and Annoyances” – i que per això varem arribar tard. No ens va tocar l’ ou ferrat de l’ arròs a la cubana, però a canvi, tot i que l’ Alex no s’ ho creu, ens varen compensar amb una ampolla de vi negre Raimat Abadia del 1994. L’ ambient va arribar a “DEFCON 4” quan la Iolanda es va seure a taula amb els seus macarrons cuinats amb el fogonet seguint amb un “Basta Ya de Chachara !!“ amb una altra taula que es va edulcorar i suavitzar. Tenien ganes de plegar. Desprès de sopar varem començar a pensar l’ objectiu de diumenge: “Aquest cim es vessant sud, la neu deu estar inestable. “

“La aproximació serà llarga, la pista estarà nevada, i un dels cotxe no porta cadenes.”

“Aquest cim vessant nord, es una mica lluny.”

Finalment va haver “quòrum” i ens decidim a fer el Pic de Serrera per Sorteny.

DIA 17/04/05 AINA, CANILLO – ORDINO - EL SERRAT – SORTENY – PIC SERRERA (+2913m/-1150m)

Allau de alarmes de mòbils i despertadors. Son les 6:00. Ens hem de llevar i esmorzar i cap a Sorteny. Arribem per una pista gelada al pàrking de Sorteny on l’ Alex entrena a derrapar i fer cabrioles amb l’ Audi de cara al rally de Finlandia. De la resta potser ens toqui empènyer algun dels cotxes. Per sort venen darrera d’ una maquina llevaneus. Ens preparem, posem pells ........

“Moment publicitari:Venc pells coll-tex mixtes 65 mm. ample, per esqui de 1,65m de llarg, tenen només 8 jornades. M’ he passat al carving i son estretes pels meus esquis nous.Preu: 45 euros. “

..... i sortim. En poc temps arribem al borda-refugi de Sorteny ....comentari d’ en Jaume J. d’ una darrera estada, nomès arribar a casa: “En pocs minuts retrobaré la comoditat del matalàs i enrera quedarà la fredó i duresa de les lliteres de ferro de la Borda de Sorteny!”

Després de la Borda de Sorteny, hem anat cap a l’est enmig de prat i bosc, deixant enrere la desviació cap el Pic de l’ Estanyó just a l’ alçada de la borda-refugi de Sorteny, i al punt on es tanca la vall, hem escollit i decantat cap a la dreta per anar a parar a un prat on hi ha una cabana ( 4places). Potser hauria estat millor decantar-se cap a l’ esquerra primer i el barranc de ladreta i més dret deixar-lo pel descens a la tornada. Des d’aquí l'itinerari es fa evident....redreçant-se cap al nord, fins a un punt sud de la impressionant pala del Serrera. Tot i que érem un grup força nombrós, el ritme era sostingut, però no suficientment ràpid per a dos cursetistes que ens varen passar “fletxats”. No ens varem aturar massa, arribant desprès d’ una successió de voltes maries al coll que donava pas als últims metres més inclinats de la pala. Varem parar a “ganyipar”, feia vent, i altres grups d’ esquiadors es varen anar afegint en aquest punt de trobada. Alguns no teníem clar si la pala reunia unes condicions optimes per pujar, no ens feia gens de gracia tirar-nos la pala per sobre. Disparitat d’ opinions i dubtes en aquest improvisat camp base. Va esser aquí on l’ Expedició va decidir que els que atacarien el cim serien el Luis Javier “Ollarzabal” i la Iolanda “Seagarra”. La resta varem decidir tornar. A continuació teniu de primera mà, la descripció de l’ ascensió final del mateix Luis Javier:

“En el collado pusimos cuchillas e iniciamos una diagonal ascendente en dirección oeste para evitar la sostenida pala Sur, sobrecargada de nieve y con posibles placas de viento. De esta manera alcanzamos el espolón que conduce a la cima, más protegido de los aludes por la existencia de roca. Progresamos con nieve bastante dura y haciendo frente al fortísimo viento que prácticamente nos tiraba (menos mal que llevábamos cuchillas) hasta un sector de rocas, sin nieve, que nos cortaba el paso. Nos quitamos los esquís y sólo con los bastones subimos por las pequeñas rocas hasta la antecima, desde donde proseguimos por la estrecha y alargada arista horizontal hasta la cima, dotada de un gigantesco hito de piedra de unos 1,80 m. de altura.

Descenso a pie hasta los esquís, donde el torb dificultaba sobremanera quitar pieles y cuchillas y calzarse las tablas. El descenso por el espolón de ascenso con un primer tramo de nieve muy dura pero muy esquiable (maldito viento que se te llevaba volando) seguido de un tramo venteado. Posteriormente diagonal descendente hasta el collado, donde seguimos hasta el final vuestras huellas de bajada.”

L’ estat de la neu era bó, neu pols, pesada en alguns trams, però suficientment bona com per recordar aquest descens.

Retrobament amb els dos protagonistes de l’ascensió al parking, ¡ desprès a Ponts, on varem parar a dinar. Menu de supervivencia per 7,5 euros amb “vino peleón”. La Iolanda no va demanar, diuen que s’ havia cuinat uns macarrons al cotxe mentre el Luis Javier conduïa, com si d’ un camió pakistani de la ruta de la seda es tractés.

Fins aviat,

Manel & co.

ANEXE ALLOTJAMENTS IN ITINERE – ANDORRA

*** SEU D' URGELL XARXA ALBERGS GENCAT LA VALIRA

Telf. : 973.35.38.97- no contesten -

*** CENTRE RESIDENCIAL SERVEISC/ SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE 51, 25700 La Seu d’Urgell Telf. : 973.35.38.16

en règim de pensió completa i habitació doble. El cost és de 18 € perpersona i dia, i inclou des del sopar fins al dinar de l’endemà.- tancat aquest cap de setmana -

*** HOTELS I APARTAMENT A ANDORRA VIA INTERNET

http://www.hoteles-en-andorra.escapade.es/www/llista.jsp

AINACanillo. Principat d'Andorratel. casa de colònies

Telf. : (00376) 851 434 i 851 115 (Esther)MP. 19 EUROS

En principi és molt millor. Es pot dormir a les diferents bordes que tenen, perquè dóna molta independència i val el mateix. El menjar de la Casa de colònies no és gaire bo, i és escàs.....millor portar-se'l o bé sopar fora. Per cert, mira la pàgina web.... .http://www.esglesiacatolica.ad/index.htm

També es pot reservar via Index S. L. Tarragona, tel. 977 21 85 03 Josep Mª.