Dissabte: +1.280m (4h); Diumenge +600m (2h) / - 1.880m (3-4h).
Dificultat: més "exposat" que difícil, PD+ a AD-, S4 (sostingut...)
I en teníem de ganes de fer aquest cim! I aquesta a era la nostra: meteo dubtosa, però havent confirmat que en Manel Castelló anava a la Feria de Abril enlloc de a la muntanya... no podíem deixar escapar l'oportunitat!
Dissabte, després de donar la volta als Pirineus creuant Ripollès, Cerdanya i Ariège fins al Couserans, vàrem arribar al Pla de Lau (960m) a la bonica vall de Riberot.
A 1.300m arribem a un dels passos claus del recorregut. Som sota la cascada de Nérech,
salt d'aigua de prop de 150m que baixa per una llastra granítica, tancant la vall. Sembla infranquejable però per l'esquerra, passant per congestes de restes d'allaus i grimpant algun ressalt arribem a dalt. Ja ho diuen les guies, amb neu el pas deu ser molt delicat...
A 1.500m ja hem deixat enrera el brugit de l'aigua i ens calcem els esquís... Foquegem per una neu podrida amb les darreres llums del dia embolcallats per núvols, boires i un cel rogenc.
Enfilem un esperó cap al nord per situar-nos ja en un terreny més ample i esquiable obrint-nos nous espais cap al sud (Pic dels Tres Comtes, Pic de Sernaille) i cap a l'est (la pala Clavera i el Petit Valier).
Encara amb llum, assolim la cabana de Caussis (1.859m; en condicions per passar-hi la nit 3 o 4 persones), i amb una hora més, amb la claror que fa la lluna rera els núvols, topem amb el Refugi d'Estagnous (2.245m). Si n'hi ha de neu aquí! El refugi (de dos pisos) és cobert per la neu en la part del darrera, i pel davant fem l'accés pel dormitori del primer pis despertant a un bilbaí solitari que fa dos dies que tomba per aquí...
Diumenge sortim els tres palpejant la boira, d'esquerra a dreta fins a situar-nos sota una pala que baixa del coll Faustin. La visibilitat millora, i a 2.600m, enlloc de flanquejar cap el coll decidim continuar (a peu) recte amunt (40-50º) fins a enllaçar amb la pala sud-est. Ja a la pala el terreny manté el pendent però es fa evident i de seguida arribem dalt. Sota la neu surten les puntes de dues creus, una de ferro i una de pedra (...dos de les tres que el bisbe del Couserans, Valérius, va fer clavar al segle V !)
la visibilitat és bona i ens atrevim a baixar amb esquís. Del cim al coll Faustin disfrutem amb una neu dura, no gelada, la veritat molt més fàcil que no deia la llegenda...
Ara bé: en sortir del coll cal fer un flanqueig cap a la dreta molt lleig, molt molt lleig. Els esquís no ens fallen i arribem on hi han les puntades de pujada... Tot segueix molt dret però ara més ample i amb la neu més transformada, i un raig de sol, i avall gaudint de nou!!!
Deixem al refugi i ens submergim en un mar de núvols, amb una neu primavera primer i més podrida després però que arriba fins als 1.500m.
Ja prop del cotxe, un rètol ens torna a provocar: Tuc de Barlonguera...
Bones traces!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada