Aprofitem el primer cap de setmana sencer una mica estable. Hem passat d'uns hiverns que havíem de fer malabares per poder fer esqui de muntanya a un any, on tot té neu, tot...
La idea original de la proposta, era anar a la vall d'Aran a fer alguns dels cims clàssics, però amb l'elevat grau d'inestabilitat de la meteorologia, es va plantejar una alternativa més propera, aprofitant que hi ha un bon gruix de neu al pirineu oriental, aquell que fa anys que no podem esquiar.
Ens allotjem al nostre refugi, a La Molina.
Puigpedrós, per Malniu 9,13km, + /- 816m F - S2
Escollim un cim que poc de nosaltres havia fet amb esquis, però gairebé tots sí que l'hem fet a peu.
Durant el sopar vam comprovar els accessos a la web del refugi: passa la màquina lleva neus i calen cadenes. Cost 4€/dia/cotxe.
Durant la nit de divendres a dissabte, van caure uns 5 cm de neu fresca i al llevar-nos, encara tot núvol i nevant, ens fa dubtar sobre el desti: estarà apte la pista? La pista de Meranges al desviament fins al refugi de Malniu, està tota asfaltada, no així la pista pròpia de l'accés al Refu. A totes dues sí que ha passat la màquina lleva neus.
Accedim al refugi envoltats de neu, molta neu... El recorregut és molt suau, sense cap gran desnivell a cobrir, i encarat totalment a cara sud. Un cop superat l'estany sec, ja resseguim tot el camí d'estiu direcció sud, fins anar a trobar la carena que ens portarà al cim. Durant tot el dia, la boira va entrant i sortint.... afectant la qualitat de la neu, que la trobem un xic encostrada en la part baixa, i ventada a la part superior, esquiable tota.
Puigllançada i Cap de Ginebrar, 12,4km, + /- 850m F - S2
Hem modificat fins a 3 vegades el destí, sempre amb l'objectiu de no fer molta cua a la tornada: primer voliem fer el Dòrria per Planòles, però la carretera que arriba al refugi Corral Blanc està tancada per neu, allargant la ruta 10 Km.
Després vam voler anar a Dòrria pel poble de Dòrria. Diumenge matí, ens arriba una filtració que la neu està molt costra... descartat.
Pensem amb el Puigmal, ens havien dit que hi ha molt bona qualitat de neu, però es preveia molt de vent.... i també més lluny. Total, decidim fer un clàssic: Puigllançada des de Alabaus.
Vam estar ventats, amb una neu una mica endurida pel vent, però molt, molt esquiable. Per fer-lo un xic diferent el descens el fem buscant les pales encara verges en direcció el coll de la Creueta. Per no retornar a l'estació per la carretera, vam decidir fer el Cap de Ginebrar, aquell bony de vaques que està devant l'estació i que normalment no el visitem.
Cap de setmana complert amb activitat els dos dies i unes quantes anècdotes: com ara un gos que duia ulleres de ventisca, uns esquiadors que com s'havien oblidat les botes van voler inventar esquiar amb bambes i cinta americana (ja us avancem que no té futur), unes noies que van perdre l'ultim tren, aix no... bus cap a barcelona...
Hi hem estat: Albert, Clara, Hector, Lluis, Quique, Marima. Pili, Sancho, Sonia i Eli
