20 de gen. 2016
19 de gen. 2016
Petit Peric i Mont Llaret desde Les Angles
+/- 1200m, F * S2, 20 Km.
Excursió circular força llarga al Petit Peric, en la preciosa zona dels llacs del Capcir, per sobre del llac de les Bulloses amb vistes fantàstiques del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i la zona més salvatge de l'Arieja.
Sortim de l'estació dels Angles cap al Petit Peric (2690) passant pel refugi de la Balmeta (2100) on tornarem per remuntar cap al Mont Llaret (2376) de tornada, i baixarem per les pistes fins el cotxe. En total uns 20 Km i 1200 de desnivell, que xino-xano fem en 6 '30 hores, en un dia fred però ben solejat i esplèndid.
Deixem el cotxe al capdamunt del poble del Angles (Rue de la pista Verda) a 1781 m. d'alçada, i posem pells a la pista de raquetes de la Font Grossa fent uns 3 Km molt planets entre avets bucòlics farcits de neu, deixant a baix el llac de Vallsera.
Aviat trobarem el preciós racó de l'estany de la Balmeta, on ens trobarem el Carles, la Núria i el David que van al Pic de Pam, primers cegesquistes de la jornada!!
Deixem enrera la cabana de la Balmeta i anem pujant pels camps suaus que menen a Camporells. Davant ja tenim el Peric a l'esquerra i el Petit Peric a la dreta, encarats a la seva pala sud est, per la que pujarem i baixarem.
La pujada té unes vistes esplèndides del Carlit ben aprop, i des del Puigmal fins el Canigó darrera.
Els 9 Km. que portem a l'esquena es noten a la pujada d'uns 500 m. de desnivell però fàcil, on per sorpresa nostre també ens trobem amb la Fina que ja va de baixada.
Desde dalt les vistes son espectaculars: Portella d'Orlu , el Mortiers, Portella Gran, al Nord; i llac de Bulloses i tot el Pirineu Oriental al sud.
Fem una fantàstica baixada per l'amplíssima pala, que té una neu pols una mica transformada però es fa molt disfrutona. Llàstima que dura ben poquet, però l'hem disfrutat de valent!
Baixem amb neu pols pel cantó de l'estany dels Ànecs, vigilant just abans d'arribar a la cabana de la Balmeta de remuntar tan amunt com es pugui per l'esquerra per no quedar-hi enclotats.
Desde la cabana enfilem cap al Mont Llaret per una traça que segueix el que és la Volta de l'Aude passant per dos petits llacs, en comptes de pasar pel llom de la muntanya (Corrals del Llaret), decisió molt encertada perque fem una bona escurçada i la posta de sol s'apropa.
Arribem ben cansats i molt contents a les planes del Mont Llaret des d'on gaudim d'una posta de sol de conte, amb vistes espectaculars del Canigó, Pic Gallines, Redon, Cambra d'Ase i Puigmal, abans de fer una baixada solitària per les pistes amb neu acabada de trepitjar, i amb un darrer regal per un dia complert: dos petits isards que s'escapen davant la sorpresa de trobar esquiadors a aquelles hores ja una mica intempestives.
Pic Gallines i Rodó
El Canigó
Erem la Concep, el Koki, el Pastoret, l'Oriol i la Mercè.
Fotos: Oriol, Mercè i Koki
Bones traces!!
Excursió circular força llarga al Petit Peric, en la preciosa zona dels llacs del Capcir, per sobre del llac de les Bulloses amb vistes fantàstiques del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i la zona més salvatge de l'Arieja.
Sortim de l'estació dels Angles cap al Petit Peric (2690) passant pel refugi de la Balmeta (2100) on tornarem per remuntar cap al Mont Llaret (2376) de tornada, i baixarem per les pistes fins el cotxe. En total uns 20 Km i 1200 de desnivell, que xino-xano fem en 6 '30 hores, en un dia fred però ben solejat i esplèndid.
Deixem el cotxe al capdamunt del poble del Angles (Rue de la pista Verda) a 1781 m. d'alçada, i posem pells a la pista de raquetes de la Font Grossa fent uns 3 Km molt planets entre avets bucòlics farcits de neu, deixant a baix el llac de Vallsera.
Deixem enrera la cabana de la Balmeta i anem pujant pels camps suaus que menen a Camporells. Davant ja tenim el Peric a l'esquerra i el Petit Peric a la dreta, encarats a la seva pala sud est, per la que pujarem i baixarem.
La pujada té unes vistes esplèndides del Carlit ben aprop, i des del Puigmal fins el Canigó darrera.
Els 9 Km. que portem a l'esquena es noten a la pujada d'uns 500 m. de desnivell però fàcil, on per sorpresa nostre també ens trobem amb la Fina que ja va de baixada.
Desde dalt les vistes son espectaculars: Portella d'Orlu , el Mortiers, Portella Gran, al Nord; i llac de Bulloses i tot el Pirineu Oriental al sud.
Baixem amb neu pols pel cantó de l'estany dels Ànecs, vigilant just abans d'arribar a la cabana de la Balmeta de remuntar tan amunt com es pugui per l'esquerra per no quedar-hi enclotats.
Desde la cabana enfilem cap al Mont Llaret per una traça que segueix el que és la Volta de l'Aude passant per dos petits llacs, en comptes de pasar pel llom de la muntanya (Corrals del Llaret), decisió molt encertada perque fem una bona escurçada i la posta de sol s'apropa.
Arribem ben cansats i molt contents a les planes del Mont Llaret des d'on gaudim d'una posta de sol de conte, amb vistes espectaculars del Canigó, Pic Gallines, Redon, Cambra d'Ase i Puigmal, abans de fer una baixada solitària per les pistes amb neu acabada de trepitjar, i amb un darrer regal per un dia complert: dos petits isards que s'escapen davant la sorpresa de trobar esquiadors a aquelles hores ja una mica intempestives.
Pic Gallines i Rodó
El CanigóErem la Concep, el Koki, el Pastoret, l'Oriol i la Mercè.
Fotos: Oriol, Mercè i Koki
Bones traces!!
Puig de pam (2470m) i Mont Llaret (2376m)
Les Angles
+/-900m F, S2
Sortim de l'estació de Les Angles aprofitant la pista de raquetes Font Grossa que va cap a la Balmeta.
Ens trobem amb Koki, Concep, Mercè, Oriol i Pastoret que van cap el Petit Peric. El món és un mocador ple de cegesquistes!
La nevada d'ahir ha deixat un pam de neu ben bona.
A partir d'aquí pel mig del bosc anem seguint la traça passant pel Llac de la Balmeta i fins al
refugi de la Balmeta on girem a la dreta per enfilar-nos cap al Puig del Pam.
Baixem fins al refugi de la Balmeta i remuntem cap al Mont Llaret per baixar per les pistes
fins al cotxe.
David C., Nuria A., Carles
Bones traces!
+/-900m F, S2
Sortim de l'estació de Les Angles aprofitant la pista de raquetes Font Grossa que va cap a la Balmeta.
Ens trobem amb Koki, Concep, Mercè, Oriol i Pastoret que van cap el Petit Peric. El món és un mocador ple de cegesquistes!
La nevada d'ahir ha deixat un pam de neu ben bona.
A partir d'aquí pel mig del bosc anem seguint la traça passant pel Llac de la Balmeta i fins al
refugi de la Balmeta on girem a la dreta per enfilar-nos cap al Puig del Pam.
Baixem fins al refugi de la Balmeta i remuntem cap al Mont Llaret per baixar per les pistes
fins al cotxe.
David C., Nuria A., Carles
Bones traces!
18 de gen. 2016
Sortida de Cicle 9-10 de Gener - Tuc deth Miei-Cap des Clòsos-Tuc de Parros SO (2706m)
+/-1150 BE,S2,**
Participem Agus, Anna S., Anna M. ,Fina,Jaume,Marc,Mercè,Ricard,Roser,Visi, Javi.
Primera sortida de cicle de l'any, amb poca neu a les muntanyes decidim marxar a l'Aran, la meteo no era gaire bona pel cap de setmana i ens fa canviar varies vegades de ruta però ens va permetre fer aquesta bonica sortida.
Amb bon ànim ens enfilem cap el nord, cap a la cabana de Gessa, que en condicions normals es veu des del parking Peró avui està oculta enmig de la boira. En deu minuts arribem a la cabana per un suau pendent, continuem una mica més però de seguida ens tenim que desviar cap el est pujant per la carena que directament ens porta fins el primer objectiu del dia el Tuc deth Miei.
 |
| Tuc deth Miei |
No ens aturem gaire i seguim cap a l’oest i fem un lleuger descens sense treure pells per encarar la pujada al nostre segon objectiu, la boira comença a obrir-se per fi i ens permet veure les formes de les muntanyes que tenim al voltant i el Cap dels Closos davant nostre. Entre la boira trobem un esquiador solitari que ens acompanyarà el reste de la sortida, és un dia per anar acompanyat. Pugem per pendents suaus, plàcidament anem en direcció NO, només al final hem de fer un parell de voltes i amb un petit esforç arribem al segon cim del dia Cap del Clòsos (2418 mts), fem la foto i mengem una mica, per fi el sol s’imposa i ens deixa unes vistes precioses i cap el nord veiem el tuc de Parros.
 |
| Cap dels Closos |
Per fi ens trèiem les pells i ens llancem per la pala NE, la neu no és la millor per fer la primera baixada de la temporada per uns quants encara que es deixa gaudir, baixem uns 300 mts fins arribar a la vall i ens toca posar pells per començar la pujada cap un collet que es divisa cap al nord que ens permetrà passar cap l’altre vessant. Ara la pendent és més pronunciada però a canvi guanyem alçada ràpidament recuperant el desnivell perdut en la baixada des de Cap dels Closos, en el collet reagrupem per fer el flanqueig de una pala esposada, és el pas més complicat del dia.
La neu està força bé i fem el flanqueig sense novetats, ja intuïm el estany Nere de Parros a sota nostre però encara ens queden uns 250 mts de desnivell, girem cap a l’esquerra i ja veiem el llom que ens porta al cim SO del Tuc de Parròs (2706 mts) el nostre últim objectiu ja que no intentarem pujar al cim NE. Les vistes son grandioses , toca menjar una mica i gaudir del cim.
 |
| Tuc de Parros (SO) |
Baixem pel mateix camí de pujada amb una neu molt bona que ens divertim d'allo mes fins a la base de Cap del Closos. El descens és fàcil i ens dispersem lliscant per tot el vessant.
Arribats aquí tenim dos opcions, tornar a pujar i fer el mateix camí d’anada o baixar per la vall de Parros en busca de la pista que puja de Montgarri cap a Beret tot fent un llarg flanqueig per evitar perdre molta alçada. Finalment ens decidim pel flanqueig que es farà feixuc per una neu força dolenta que en algunes parts es crosta. Resseguim el vessant dret de la vall, per un bosc cada vegada més dens fins al pla de Beret on ens espera el cotxe rn total surtem més de 6 hores d'activitat. Més enllà unes cerveses i un gran sopar desprès d'un bon dia d’esqui amb molt bona companyia.
El vídeo de l'Agus:
El vídeo del Jaume:
El vídeo de l'Agus:
El vídeo del Jaume:
Cap del Port
Vall d'Incles (Andorra)
+/-1000m F S2/S3 (si es baixa pel bosc)
Després de les nevades del dissabte i el fort vent hem anat a buscar un indret protegit per evitar trobar-nos amb plaques de vent.
La Vall d'Incles té bona innivació i és esquiable des del mateix aparcament a l'entrada de la vall. Un cop a la carena queda evident com ha actuat el vent, deixant tot el tram final amb les pedres a flor de pell.
Després de fer tota la pista fins al fons de la vall (pont de la Baladosa) 3km, remuntem per la vall del Juclar fins a la cota 1920m i ens desviem cap al sud-est seguint la vall del Siscaró (indicadors). Remuntem per una canal fàcil ben marcada en direcció sud, que ens porta a sobre dels plans de Siscaró i des d'allà, seguint la tendència direcció sud anem a buscar els estanys de Siscaró (Estanys de Baix segons quins mapes) 2300m.
Des dels estanys, fent una petita marrada, anem a buscar el pas de les vaques, amb pendents suaus. Un cop al pas ens hem enfilat pel pendent, ja més dret, per anar a buscar la carena del cim, la manca de neu i de temps ens fa desistir de pujar dalt de tot del cim i ens quedem a un avant-cim a la cota 2691m.
El descens el fem de manera precària a la carena i amb bona neu a partir del Pas de les vaques, amb una rematada final dins del bosc amb neu pols.
Glòria V, Esteve, Anna M, Sergi B, Ricard M
"We can be heroes just for one day" David Bowie
Bones traces !!
Tuc der Òme (2732m) i Tuc de Parros (2731m)
Val d'Aran, 17 de gener de 2016
+/-1775m, S3, ***, 9h
Marc, Roger, Pep, Aniol, Montse i Carles
Finalment els Pirineus comencen a tenir l'aspecte que tots esperàvem. La neu ja no és tan escassa, en cotes altes el gruix és coherent amb les dates, i el fred crema a les galtes. Com ho trobàvem a faltar! Ens ajuntem una colleta i tirem cap a Beret i les valls allunyades al Nord de l'Aran. Amb un programa obert a les condicions que trobaríem, anem decidint el rumb en funció de l'hora i les ganes. Tot molt assambleari i coral. Acabem fent -amb variants- una volta ja piulada el 2011, però en sentit invers.
Vent a cotes altes, temperatures negatives tot el dia. Només a migdia sembla que l'ambient es fa més suau (snowballing en vessants S). Cel ras al matí, pero núvols alts entrant a la tarda fins a cobrir el cel. Neu treballada pel vent, variable, a llocs fonda i pols, a voltes compactada pel vent, crosta vella en algunes pales altes exposades, absent al cim NE del Parros, com sovint passa. Però globalment, bones condicions, bon esquí, i sensació d'estabilitat. Vam veure algunes allaus naturals probablement de dissabte tarda, però cap indici ahir.
Baixem sense pells fins a la cabana de Parros. Deixem la pista de Montgarri, i entrem a la vall d'Horcalh pel camí del marge dret. Arribats a la confluència que dona nom a la vall, tombem cap a Vernatar pel vessant obac de Cardigassos (prudència en el llarg flanqueig a mig vessant, penjat sobre el barranc). A 2100m creuem al vessant solà i remuntem fins als plans sota la Serra de Lastoar. Voregem el Tuc de Montoliu pel NE i enfilem a la Colhada Nera. Guanyem el cim del Tuc der Òme pel seu vessant S amb els esquís als peus.
Descens amb excel·lent neu fins a la Colhada Nera i després cap al O fins a l'Estanh de Montoliu. Parada tècnica per degustar entrepans i fer cata de termos. Improvitzem l'assamblea, votem les propostes, i s'aprova investir el Parros per majoria absoluta en primera volta. Seguim el descens cap al S fins als plans on serpenteja el barranc dels Calhaus (cota 2180m). Calcem pells i remuntem cap al Parros, primer resseguint el barranc sense entrar-hi, després buscant les pales amb neu més vella del vessant NO del cim. El darrer tram amb esquís però amb neu escassa i herba.
Carreguem els esquís a l'esquena i fem la travessa fins al cim SO a peu. És tard i el sol ja va de baixa. Avui som els darrers a fer el cim, altres esquiadors ja han baixat les pales SE i SO. Ens decidim per la SO esquiem amb sol de tarda el vessant Unhòla. Bona neu i tots ens deixem anar pala avall. Flanquegem el Tuc Blanc de Parros i fem el darrer ascens fins al Cap des Clòsos. Descens amb neu continua pel fons del barranc fins anar a trobar les pistes de l'estació (neu insuficient al vessant SE del Tuc deth Miei).
Bones traces de 2016.
Carles i Montse
+/-1775m, S3, ***, 9h
Marc, Roger, Pep, Aniol, Montse i Carles
Finalment els Pirineus comencen a tenir l'aspecte que tots esperàvem. La neu ja no és tan escassa, en cotes altes el gruix és coherent amb les dates, i el fred crema a les galtes. Com ho trobàvem a faltar! Ens ajuntem una colleta i tirem cap a Beret i les valls allunyades al Nord de l'Aran. Amb un programa obert a les condicions que trobaríem, anem decidint el rumb en funció de l'hora i les ganes. Tot molt assambleari i coral. Acabem fent -amb variants- una volta ja piulada el 2011, però en sentit invers.
Vent a cotes altes, temperatures negatives tot el dia. Només a migdia sembla que l'ambient es fa més suau (snowballing en vessants S). Cel ras al matí, pero núvols alts entrant a la tarda fins a cobrir el cel. Neu treballada pel vent, variable, a llocs fonda i pols, a voltes compactada pel vent, crosta vella en algunes pales altes exposades, absent al cim NE del Parros, com sovint passa. Però globalment, bones condicions, bon esquí, i sensació d'estabilitat. Vam veure algunes allaus naturals probablement de dissabte tarda, però cap indici ahir.
Baixem sense pells fins a la cabana de Parros. Deixem la pista de Montgarri, i entrem a la vall d'Horcalh pel camí del marge dret. Arribats a la confluència que dona nom a la vall, tombem cap a Vernatar pel vessant obac de Cardigassos (prudència en el llarg flanqueig a mig vessant, penjat sobre el barranc). A 2100m creuem al vessant solà i remuntem fins als plans sota la Serra de Lastoar. Voregem el Tuc de Montoliu pel NE i enfilem a la Colhada Nera. Guanyem el cim del Tuc der Òme pel seu vessant S amb els esquís als peus.
Descens amb excel·lent neu fins a la Colhada Nera i després cap al O fins a l'Estanh de Montoliu. Parada tècnica per degustar entrepans i fer cata de termos. Improvitzem l'assamblea, votem les propostes, i s'aprova investir el Parros per majoria absoluta en primera volta. Seguim el descens cap al S fins als plans on serpenteja el barranc dels Calhaus (cota 2180m). Calcem pells i remuntem cap al Parros, primer resseguint el barranc sense entrar-hi, després buscant les pales amb neu més vella del vessant NO del cim. El darrer tram amb esquís però amb neu escassa i herba.
Carreguem els esquís a l'esquena i fem la travessa fins al cim SO a peu. És tard i el sol ja va de baixa. Avui som els darrers a fer el cim, altres esquiadors ja han baixat les pales SE i SO. Ens decidim per la SO esquiem amb sol de tarda el vessant Unhòla. Bona neu i tots ens deixem anar pala avall. Flanquegem el Tuc Blanc de Parros i fem el darrer ascens fins al Cap des Clòsos. Descens amb neu continua pel fons del barranc fins anar a trobar les pistes de l'estació (neu insuficient al vessant SE del Tuc deth Miei).
Bones traces de 2016.
Carles i Montse
13 de gen. 2016
Curs de Seguretat en Terreny d'Allaus - Nivell 1 (ACNA per a Secció Esquí CEG) - 2016
Des de la Secció d'Esquí del CEG es vol fomentar la formació i la seguretat en la pràctica de l'esquí de muntanya. És per això que els propers 4 de febrer (teoria) i 6-7 de febrer (pràctica), es portarà a terme pels socis del CEG el curs que ofereix l'ACNA en seguretat en terreny d'allaus (Nivell 1).
L'activitat la coordinarà l'ACNA per encàrrec de la Secció d'Esquí i es dirigeix als seus membres, i a Socis del CEG.
Si voleu més informació o inscriure-us envieu un correu a esqui@cegracia.cat
11 de gen. 2016
7 de gen. 2016
Aquest any no em federaré a la FEEC, em sobren motius.
A començaments de cada any cal renovar la llicència federativa, amb el pagament de la quota anual establerta per la FEEC, és clar. I com cada any molta gent es pregunta quins avantatges opté que, bàsicament són tres. a) fomentar l'excursionisme i les activitats de muntanya b) tenir una assegurança que cobreixi les activitats que fem i c) tenir descomptes als refugis.
Sobre el primer punt ja fa temps que molts federats pensem que la
política de la Federació FEEC no és la correcta en diversos àmbits, i
ens preguntem si hi ha una aposta excessiva per la competició, si és
correcte la política de refugis, la burocratització de l'estructura
tècnica i sinó hi hauria d'haver més serveis reals a l'excursionisme.
El Clubs, Centres i Associacions membres de la FEEC potser són també responsables d'aquests increments en la mesura que el pressupost de la FEEC i el pla de Llicències s'aprova en Assemblea. Potser els clubs haurien d'estar més atents i vetllant perquè els pressupostos no siguin expansius i les llicències no pugin any rere any. Segur que hi ha partides del pressupost de la FEEC que no beneficien a tot el col·lectiu d'excursionistes i es poden reduir, i fins i tot d'altres com la formació que s'haurien de fomentar per sobre la competició.
El Clubs, Centres i Associacions membres de la FEEC potser són també responsables d'aquests increments en la mesura que el pressupost de la FEEC i el pla de Llicències s'aprova en Assemblea. Potser els clubs haurien d'estar més atents i vetllant perquè els pressupostos no siguin expansius i les llicències no pugin any rere any. Segur que hi ha partides del pressupost de la FEEC que no beneficien a tot el col·lectiu d'excursionistes i es poden reduir, i fins i tot d'altres com la formació que s'haurien de fomentar per sobre la competició.
Sobre el segon punt, aquest any
la FEEC proposa una quota federativa (que inclou l'assegurança i la revista Vèrtex) que puja un 5%
respecte a l'any anterior i que suma en els pitjors anys de la crisi un
augment acumulat gairebé del 32%. M'estalviaré adjectius respecte a aquest augment, però és realment desproporcionat, perquè no va d'acord amb l'augment de l'IPC,
no és comparable al d'altres federacions de l'estat, algunes de les
quals tindran un augment 0% i perquè no només no aporta cap valor
afegit respecte l'any anterior sinó que té una mica menys de cobertura.
Com a exemple tenim que el cost de la Federació Francesa al CAF i assegurança mundial és de 31'80 i 87€ respectivament: 118'30€ tenint en compte que l'assegurança mundial no exclou zones polars i altituds de més de 7000m. Condicions similars té la federació Italiana.
Comparativament amb la federació aragonesa i la valenciana els augments de preu són els següents.
Preu FEEC 132'50 139'90 +4'9%
FEME 161'7 163'5 +1'1%
FAM 109 109 +0%
Sobre el tercer punt:
L'acord de la UIAA sobre reciprocitats de refugis és un acord privat, ja que depèn de la propietat dels refugis. La FEEC té molts més refugis que la FEDME, i ens preguntem si ha forçat
prou la màquina per aconseguir un acord de reciprocitat directe amb la
UIAA, els resultats són que no. On pot ser el problema ? Si la FEEC té un acord de reciprocitat de refugis la gent deixaria d'afiliar-se a la FEDME perquè no tindria cap avantatge, aleshores la FEEC perdria la influència que té sobre la FEDME (gairebé tots són catalans) i de les prevendes que això implica, entre d'altres coses ser membres del Comitè Olímpic Espanyol, etc.
La FEEC, forçats per la pressió dels clubs va decidir que no acceptaria la reciprocitat amb la FEDME, teòrica mesura de pressió, però en realitat la diferència de preus dels refugis més importants és baixa, màxim del 17% i a la majoria d'ells accepten la reciprocitat de la UIAA ja que tenen ordres de la FEEC de fer-ho.
Si que hi ha a Catalunya un grup de refugis que el descompte per socis de la FEEC és del 50%, però per als socis dels clubs de la FEEC sense federar el descompte és del 31%.
Hem fet una simulació de nits a refugis d'un any, fent activitats diverses de muntanya, btt i esquí de muntanya, comparant els preus segons només ets de la FEEC, si no ets d'enlloc i si ets federat a una altra federació europea, per exemple al CAS (Club alpí Suís, amb reciprocitat).
Activitat i refugis a la simulació: 3 nits a refugis del CAF -zona Pirineu central-
1 nit refugi a Andorra, 2 nits refugis Val d'Aran a peu de carretera,
1 nit refugis Pirineu Oriental,
2 nits refugis dels Ports,
3 nits refugis a Sant Maurici, 3 nits refugis Pirineu Aragonés.
Preu per dormir públic general: 247€
Preu federats FEEC: 219,9
Preu reciprocitat (CAS o qualsevol altre): 187€
Això tenint en compte que; molt sovint anem a refugis privats o altre tipus d'allotjament, i que a molts llocs accepten la targeta de la UIAA encara que no ho diguin públicament (no contemplat al càlcul del preu).
El preu mig dels refugis del CAF és de 18€ i el preu de reciprocitat és de 9€. O sigui amb 10 nits a refugis del CAF has amortitzat qualsevol targeta federativa de qualsevol país d'Europa 90€.
Conclusió, la pèrdua de descomptes als refugis pel fet de no ser de la FEEC és una camama, si que és rellevant federar-se a alguna federació internacional per tenir la reciprocitat (CAS, CAF, CAI) ja que de cap de les maneres contemplem federar-nos a la FEDME.
Per part meva no es tracta d'un problema de preu, sinó de dignitat. Com hem comentat, la política de la FEEC sembla que estigui més centrada en mantenir una estructura que doni suport a la competició i tenir un peu al Comitè
Olímpic espanyol a través de la Federació espanyola que en donar servei a
l'excursionisme.
Per tot això crec que ja em sobren raons per no federar-me a la FEEC.
Per tot això crec que ja em sobren raons per no federar-me a la FEEC.
Quina alternativa hi ha ?
Pel que fa a l'assegurança la Federació Catalana d'Esports d'Hivern,
costa 115€ i té les mateixes prestacions d'activitats i d'assegurança
que la de la FEEC es tramita online i no cal ser de cap club.
Aquí teniu l'enllaç d'informació de l'assegurança i de tramitació online: http://www.fceh.cat/pdf/FCEH_
Aquesta assegurança no té descomptes als refugis internacionals i tampoc als de Catalunya. L'assegurança de la FEEC tampoc té descomptes als refugis internacionals i a la majoria dels de Catalunya.
Cal dir que hi ha refugis que fan descomptes a socis de clubs de Catalunya (sense estar Federat), per tant és important tenir a ma el carnet del Club en aquest casos.
Per solucionar aquest tema de la reciprocitat i descomptes als refugis alguns ens hem fet socis del Club Alpí Suís, la qual cosa et dona dret a descomptes a tots els refugis de clubs associats a la UIAA. La quota del CAS té un cost mig de 95€, segons el club escollit i inclou la revista Les Alpes cada dos mesos. Aquí teniu l'enllaç: http://www.sac-cas.ch/fr/
Aquí teniu l'enllaç d'informació de l'assegurança i de tramitació online: http://www.fceh.cat/pdf/FCEH_
Aquesta assegurança no té descomptes als refugis internacionals i tampoc als de Catalunya. L'assegurança de la FEEC tampoc té descomptes als refugis internacionals i a la majoria dels de Catalunya.
Cal dir que hi ha refugis que fan descomptes a socis de clubs de Catalunya (sense estar Federat), per tant és important tenir a ma el carnet del Club en aquest casos.
Per solucionar aquest tema de la reciprocitat i descomptes als refugis alguns ens hem fet socis del Club Alpí Suís, la qual cosa et dona dret a descomptes a tots els refugis de clubs associats a la UIAA. La quota del CAS té un cost mig de 95€, segons el club escollit i inclou la revista Les Alpes cada dos mesos. Aquí teniu l'enllaç: http://www.sac-cas.ch/fr/
I això fins quan ?
Fins que la política de la FEEC canviï cap a una Federació Independent, sense pertànyer a la FEDME i que defensi els interessos de l'excursionisme i la muntanya que no són només la competició.
Ricard Martínez
6 de gen. 2016
3 de gen. 2016
Piulada del Cap d'any 2016 a Stein, Toggenburg, 26/12 a 3/01/2016
... i més enllà de les Churfirsten a la cerca de la neu!
Aquest cop ens ha faltat neu i l'hem hagut d'anar a buscar. La vall de Toggenburg és d'aquelles valls bucòliques alpines, de cotes baixes i terreny amable que tant ens agraden per l'escapada que fem cada any per aquestes dates. Li teníem ganes per referències d'amics i cims emblemàtics que es poden fer des de fons de vall, com el Selun o el Säntis...
Orientada d'oest a est, la vall està flanquejada al sud pels 7 esvelts pics de les Churfirsten (Selun 2205m, Frümsel 2263m, Brisi 2279m, Zuestoll 2235m, Schibenstoll 2234m, Hinterrugg 2306m i Chäserrugg 2262m), i al nord pel Säntis 2502m, i la majoria d'aquest pics ens queden pendents per una futura escapada. Ens hem hagut de moure!
El vídeo d'en Carles:
Resum de l'activitat
Diumenge 27/12/2015 - Chäserrug 2262m en volta circular des de Schwendi
+/-1200m; F, **/***, S2; 6h? (vam fer la cervesa amb la posta de sol, no?)
Com que no hi ha neu podem pujar en cotxe fins a la cota 1150m per on normalment baixa una pista d'esquí de Wildhaus. A peu anem a buscar la llengua de neu per on baixen els esquiadors del Gamserrugg i com que som colla i no hi ha espai per a tothom no posem esquís fins la cota 1600 de Wildhaus. Deixem les pistes per descendre a una vall verge entre el Gamserrugg i el nostre objectiu. El terreny és calcari, laberíntic i hi ha poc gruix i moltes trampes. No desistim i trobem el camí que s'enfila cap al sud sota les parets del cim fins a unes pales ben dretes amb un pas amagat per accedir a la carena i el cim on sorprenem a munió de turistes que el telefèric ha pujat al restaurant. El cim és més enllà i ens deixa satisfets. La baixada per pistes tancades i neu dura, traient i posant esquís a la part baixa fins a Iltios 1342m (intermitja del telefèric) on fem unes merescudes birres i després a peu fins a Schwendi.
Dilluns 28/12/2015 - Wissmilen 2483m des de Maschgenkamm 2020m (estació de Flumserberg)
+700/-1800m; F, **, S2, 5h (it.30 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
Deixem la vall i en 70 minuts de cotxe anem a l'estació de Flumserberg, a sobre del Walensee i sense perdre de vista les Chufirsten, que ara veiem al nord. Prenem forfait d'esquiador de muntanya per arribar a la cota 2020. Baixem com podem (és cara S) fins la cota 1800m, a Panüol i des d'allí per terreny pla fins a Fursh 1792m. Neu contínua des d'aquest punt i itinenari agraït fins al coll que hi ha entre el cim i el Spitxmeilen (cilindre de roca que presideix el paisatge).
Hi arribem tots i trobem una canal de baixada on encara es conserva una mica de polsim! El retorn a Panüol és a contrarellotge per agafar el remuntador que ens puja a Maschgenkamm, des d'on encara fem 700m més de baixada per pistes fins al cotxe. Gran dia.
Dimarts 29/12/2015 - Sunnemberg 2222m i Unter Kärpf 2441m des de Mettmen
+/-650m, +/-850m; F, **, S2; 4-5h
Tornem a buscar una vall orientada a N amb punt de sortida alt. A Mettmen 1608m ens hi puja un telefèric (15CHF) i ja hi trobem "neu". De fet és neu força antiga i escadussera, sovint gelada fins que no agafem alçada. El camí va pujant penjat sobre el llac (Stausss Garichti) fins el llogarret d'Ober Stafel on ja amb "millor" neu acabem l'itinerari cap al sud i després oest fins a un pas des d'on es va al nostre objectiu, el Sunnemberg, o bé al refugi Leglerhütte i al cim del Kärpf.
Altre cop tenim a la vista les Churfisten i més a la vora les muntanyes de Glärnisch. La baixada és de subsitència, i tornem a fer moooolta gana.
Dimecres 30/12/2015 - Schlappiner Spitz 2428m des de Gargellen 1423m
+/-1000; PD,**/***, S3; 4-5h
Tenim Àustria relativament a la vora i com que hem vist aquest cim piulat ens n'hi anem (75min). El poble de Gargellen és a la vall de Montfaton i per la seva alçada i orientació podem sortir amb esquís als peus. De fet el camí és una pista de gel fins que no arribem al fons de la vall, a 1800m (Ober Valzifenzalp). Ambient gèlid i poc clar, i alguna dolència, provoca desercions... Però tirem amunt i l'itinerari ens sorprèn i ens regala cada cop més neu i més bellesa.
Arribem al coll (2200) que s'aboca a Suïssa i veiem el nostre objectiu ja més que atractiu, amb una enforcadura desafiant i agraïda alhora, i grimpada fins al cim.
Baixem per la cara nord, amb només algun tram bo, però molt satisfets altre cop.
Dijous 31/12/2015 - Stockberg 1781m des de Stein (sense esquís)
+/- 850m (it.7 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
Dia rúfol no ens fa enrere així que reservem una raclette per dinar i abans ens la guanyem amb aquest cimet que voldríem haver fet amb esquís als peus des del mateix poble on ens allotgem.
Per la tarda, part del grup ens allarguem a fer turisme rere el Säntis, a Urnäsch, i gaudim de la celebració local del darrer dia de l'any, recomanable.
Divendres 1/01/2016 - Pizol 2844m des del Pizolhütte
+850/-1850m; PD+,***, S2-S3; 4-5h; (it.26 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
L'any nou ens porta quatre dits de neu pols que fan de l'excursió una delícia. A 40min en cotxe a Vilters (500m) hi ha una estació d'esquí d'on prenem tres remuntadors fins a la cota 2227m.
Anem pujant i baixant fins a un coll a 2493m (Wildseeluggen) d'on baixem al llac Wildsee 2438m.
L'entorn és temptador per tots els costats i encarem la gelera fins al coll i després grimpada aèria, amb passamà fins al cim. Molt contents. Baixada de categoria, amb neu pols,
Ens hem allotjat a l'Hotel Ochsen d'Stein, amb tracte excel·lent i millor gastronomia (http://stein-ochsen.ch/). Gràcies!
Agraïments especials al Peter pel briefing que ens va fer el primer dia. Amb la seva experiència de predictor d'allaus, rescatador i esquiador de muntanya ens va donar consells claus per aquests dies.
I gràcies al grup per les ganes de "suar la samarreta" i passar-ho bé tot i les condicions de neu: Fina, Anna M, Manel, Ricard, Robert, Ariadna, Rafa, Raquel, Núria P, Teresa, Míriam, Anna S, Jordi, Carmela, Beti, Pep, Roser, Andrea, Lucía, Marina, Alba, Berta R, Núria A, Carles, Joana, Bernat, Berta A i Jaume.
Bones traces!!!
Aquest cop ens ha faltat neu i l'hem hagut d'anar a buscar. La vall de Toggenburg és d'aquelles valls bucòliques alpines, de cotes baixes i terreny amable que tant ens agraden per l'escapada que fem cada any per aquestes dates. Li teníem ganes per referències d'amics i cims emblemàtics que es poden fer des de fons de vall, com el Selun o el Säntis...
Orientada d'oest a est, la vall està flanquejada al sud pels 7 esvelts pics de les Churfirsten (Selun 2205m, Frümsel 2263m, Brisi 2279m, Zuestoll 2235m, Schibenstoll 2234m, Hinterrugg 2306m i Chäserrugg 2262m), i al nord pel Säntis 2502m, i la majoria d'aquest pics ens queden pendents per una futura escapada. Ens hem hagut de moure!
 |
| Des de Gafia 1868m (Pizol) la continuació de les Chufirsten cap a l'est (Roswiss, Fulfirst, Alvier,..) - 1/01/2016 |
Resum de l'activitat
Diumenge 27/12/2015 - Chäserrug 2262m en volta circular des de Schwendi
+/-1200m; F, **/***, S2; 6h? (vam fer la cervesa amb la posta de sol, no?)
Com que no hi ha neu podem pujar en cotxe fins a la cota 1150m per on normalment baixa una pista d'esquí de Wildhaus. A peu anem a buscar la llengua de neu per on baixen els esquiadors del Gamserrugg i com que som colla i no hi ha espai per a tothom no posem esquís fins la cota 1600 de Wildhaus. Deixem les pistes per descendre a una vall verge entre el Gamserrugg i el nostre objectiu. El terreny és calcari, laberíntic i hi ha poc gruix i moltes trampes. No desistim i trobem el camí que s'enfila cap al sud sota les parets del cim fins a unes pales ben dretes amb un pas amagat per accedir a la carena i el cim on sorprenem a munió de turistes que el telefèric ha pujat al restaurant. El cim és més enllà i ens deixa satisfets. La baixada per pistes tancades i neu dura, traient i posant esquís a la part baixa fins a Iltios 1342m (intermitja del telefèric) on fem unes merescudes birres i després a peu fins a Schwendi.
Dilluns 28/12/2015 - Wissmilen 2483m des de Maschgenkamm 2020m (estació de Flumserberg)
+700/-1800m; F, **, S2, 5h (it.30 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
 |
| Spitxmeilen (cilindre) i Wissmilen,a la dreta de l'anterior, des de Maschgenkamm |
Hi arribem tots i trobem una canal de baixada on encara es conserva una mica de polsim! El retorn a Panüol és a contrarellotge per agafar el remuntador que ens puja a Maschgenkamm, des d'on encara fem 700m més de baixada per pistes fins al cotxe. Gran dia.
Dimarts 29/12/2015 - Sunnemberg 2222m i Unter Kärpf 2441m des de Mettmen
+/-650m, +/-850m; F, **, S2; 4-5h
Tornem a buscar una vall orientada a N amb punt de sortida alt. A Mettmen 1608m ens hi puja un telefèric (15CHF) i ja hi trobem "neu". De fet és neu força antiga i escadussera, sovint gelada fins que no agafem alçada. El camí va pujant penjat sobre el llac (Stausss Garichti) fins el llogarret d'Ober Stafel on ja amb "millor" neu acabem l'itinerari cap al sud i després oest fins a un pas des d'on es va al nostre objectiu, el Sunnemberg, o bé al refugi Leglerhütte i al cim del Kärpf.
Dimecres 30/12/2015 - Schlappiner Spitz 2428m des de Gargellen 1423m
+/-1000; PD,**/***, S3; 4-5h
Tenim Àustria relativament a la vora i com que hem vist aquest cim piulat ens n'hi anem (75min). El poble de Gargellen és a la vall de Montfaton i per la seva alçada i orientació podem sortir amb esquís als peus. De fet el camí és una pista de gel fins que no arribem al fons de la vall, a 1800m (Ober Valzifenzalp). Ambient gèlid i poc clar, i alguna dolència, provoca desercions... Però tirem amunt i l'itinerari ens sorprèn i ens regala cada cop més neu i més bellesa.
Baixem per la cara nord, amb només algun tram bo, però molt satisfets altre cop.
Dijous 31/12/2015 - Stockberg 1781m des de Stein (sense esquís)
+/- 850m (it.7 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
Dia rúfol no ens fa enrere així que reservem una raclette per dinar i abans ens la guanyem amb aquest cimet que voldríem haver fet amb esquís als peus des del mateix poble on ens allotgem.
Per la tarda, part del grup ens allarguem a fer turisme rere el Säntis, a Urnäsch, i gaudim de la celebració local del darrer dia de l'any, recomanable.
Divendres 1/01/2016 - Pizol 2844m des del Pizolhütte
+850/-1850m; PD+,***, S2-S3; 4-5h; (it.26 del llibre "50 Skitouren - Ostschweiz" de Stefan Herbke)
 |
| Pizol des de Wildseeluggen |
Anem pujant i baixant fins a un coll a 2493m (Wildseeluggen) d'on baixem al llac Wildsee 2438m.
L'entorn és temptador per tots els costats i encarem la gelera fins al coll i després grimpada aèria, amb passamà fins al cim. Molt contents. Baixada de categoria, amb neu pols,
Ens hem allotjat a l'Hotel Ochsen d'Stein, amb tracte excel·lent i millor gastronomia (http://stein-ochsen.ch/). Gràcies!
Agraïments especials al Peter pel briefing que ens va fer el primer dia. Amb la seva experiència de predictor d'allaus, rescatador i esquiador de muntanya ens va donar consells claus per aquests dies.
I gràcies al grup per les ganes de "suar la samarreta" i passar-ho bé tot i les condicions de neu: Fina, Anna M, Manel, Ricard, Robert, Ariadna, Rafa, Raquel, Núria P, Teresa, Míriam, Anna S, Jordi, Carmela, Beti, Pep, Roser, Andrea, Lucía, Marina, Alba, Berta R, Núria A, Carles, Joana, Bernat, Berta A i Jaume.
Bones traces!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)