Piulada - Tres tresmils a Jenatsch 24 a 26/02/2007 (Alps de Graubünden)

Daniel B., Berta A. i Jaume J.

Dissabte 24/02/2007: Travessa a Jenatsch i Tschima da Flix 3313m
+1500m/-1100m; +4h fins al Refugi; 2-3h el Flix; PD, S2 (S3 al Flix), ***(glacera); Totes les orientacions (NE el Flix).
Itinerari: La Veduta 2200m (Julierpass) - Val d'Agnel - Col d'Agnel 2984m - Refugi Jenatsch 2652m - Vadret (glacera) Calderas - Tschima da Flix 3313m - Refugi Jenatsch 2652m

Diumenge 25/02/2007: Enmarronats cap al Piz d'Err 3378m
+/-800m; 3-4h; PD+ (D segons estat del colouir), trams de S3; ***(glacera); Orientació SE.
Itinerari: Refugi Jenatsch 2652m - Vadrete d'Err - Coll 3300m - Punta de 3340m del Piz d'Err (3378m) - Refugi Jenatsch 2652m

Dilluns 26/02/2007: Travessa de Jenatsch al Julierpass pel Piz Surgonda 3196m
+600/-1000; 2h fins el cim, 1h descens; PD, S3, ***(glacera); N fins el cim, S-SO en el descens.
Itinerari: Refugi Jenatsch 2652m - Llac a Vad.d'Agnel 2768m - Glacera Traunter Ovas - Piz Surgonda 3196m - p.2832m - Valletta dal Güglia - Julierpass 2832 - La Veduta 2200m (Julierpass).

Deliciosa escapada de tres dies a Suïssa! Quan compràvem els bitllets d'avió el desembre passat no ens esperàvem pas que seria tant bona alternativa a un Pirineu tant pelat...

Fugim de Barcelona divendres al migdia, i ens treiem l'stress de sobte amb una passejada en bicicleta per Zürich. Anem a comprar "el millor formatge del país" a la botiga Welschland (http://www.welschland.com/). Ben proveïts i ja instal·lats a casa en Daniel gaudim d'una foundue boníssima (mitat-mitat Vadrerin Friburgeois i Gruyère, all, tres gots de vi blanc, i cullerada de maizena, i un gotet de kirch).

Dissabte matinem i marxem en cotxe al Julierpass (2h15'). En Daniel ha fet bona tria fugint (intentant-ho) del pitjor mal temps, buscant un punt de partida elevat per assegurar la neu i un refugi acollidor amb moltes opcions: la Chamanna da Jenatsch.

El dissabte remuntem la suau vall d'Agnel fins al coll (2984m) i fem un bon descens fins el refugi. Dinem i ens engresquem a remuntar una de les geleres que menen al refugi i ens enfilem fins la Tschima da Flix. Els pendents més forts de la gelera es remunten per l'esquerra i dalt del plató prenem direcció O cap al sol que es pon rera la boira. Per arribar cal deixar els esquís i remuntar l'aresta. Gran descens i molta gana pel sopar!

Diumenge el dia es lleva més clar però ràpidament empitjora. Remuntem la glacera d'Err, primer per la dreta i després per l'esquerra. Hi ha menys neu de l'habitual i els seracs i la blavor del glaç contrasten amb la blancor infinita de la boira... Bufa el vent i fot un fred que pela, però anem fent (GPS connectat) fins al colouir que suposem ens portarà al cim. Piolet i grampons i amunt però veiem que el cim ens queda 40 m més a l'esquerra per un terreny massa exposat. De nou gran descens!

A la tarda neva amb més força. El refugi és especialment acollidor però s'ha gelat la instal·lació d'aigua i ajudem a fer viatges amb esquis carregant bidons de 25 litres (buffff). Els guardes ens obsequien amb truita de riu fumada i un bon vi del Graubünden per berenar. Boníssim!

Dilluns fa por sortir del refugi del vent que fa... Sorprenentment som els primers a obrir la traça de la neu nova de la nit (10 a 20cm) i com que el temporal sembla que vulgui escampar els núvols enfilen camí del Pic de Surgonda. Fins no arribem al plató superior l'itinerari és dret i molt gratificant. Ja al plató, veiem l'objectiu: cal pujar a l'aresta i seguir-la. Ho fem sense problemes i el cim és el que ens ofereix més vistes dels tres dies: neva i fa sol! Resseguim l'altra costat de l'aresta i la baixada és una aventura cap a una vall que no coneixem i que ens han recomanat: la Valletta dal Güglia. Tot i alguna placa (fem baixar concientment un petit allau) el descens és preciós... i amb horari suís: a les 12h al cotxe que a les 5 surt l'avió!

Meteo: variable dissabte, marron diumenge (fort vent i neu), variable dilluns (sol i neu amb fort vent). Tots els dies amb fred (10 sota zero al refugi). La neu força bona: compactada i pols.

Mapes: CNS 268S 1:50.000 Julierpass - Pass Dal Güglia

Refugi: Chamanna da Jenatsch (+41 81 833 29 29). Moltes possibilitats: Piz d'Agnel, Piz Calderas,... Des del Julierpass o des de Bivio també hi ha infinitat de pics i travesses!

Bones traces, i gràcies Daniel!

Jaume

(CANVI CLIMATIC) ELS ALLAUS TAMBÉ S' ADAPTEN ........

Enviat per Manel C.

Hola !Sembla que aquest any, el panorama nival està una mica "txungu". La poca neu que hi ha es derreteix a "marxes gegantines". Molta gent decideix no sortiri anar a patinar a la Vila Olimpica, d' altres potser si estalvien poden fer una escapadeta als Alps, o els més afortunats anar a Groenlandia, Antartic,on calgui.....

Cal adaptarse ......estic valorant la possibilitat devendre'm el material d' esquí de muntanya o canviar-lo per un joc de petanca, uns patins en línia o un cistell técnic de boletaire amb gps incorporat.

El tema està magre, i si no canvio el xip aviat, em deprimiré, necessitaré ajut psicologic, o m' ho gastaré en drogues, tripis, pastilles al.lucinogenes,

.....Bé, no se com ho veieu vosaltres......el que es jo, potser sortiré aquest proper cap de setmana i veure que tal està de neu.

Per animar-vos si es que us cal, us envio aquest arxiu que va sobre un allau impressionant, l' he vist i he pensat amb tots els esquiadors de muntanya, i m' ha suggerit que potser podriem adaptar els nostres habits d' esqui.......de moltes formes. Jo estic per venir a la feina amb l' arva, en plan"tamagochi", de quan en quan el poso en modo rastreig a veure si trobo algú tant perdut com jo.

També podria venir amb les pells, però no se m' acut dona'ls-hi una nova utilitat.....

Continuaré cavilant a veure que puc fer .......

Fins aviat,

Bones Traces,

Salut,

Manel

Piulada Pedró dels quatre Batlles 11/02/2007

Enviat per Pilar V.

Piolada semblant a la de la Roseta ......... si es que això és una piolada d'esqui de muntanya .......... es-lo-ke-ay

diumenge 11 de febrer, Pedró dels quatre Batlles
assitents: incondiconal Elena M., gentelmen Aureli i jo mateixa

Sortim de l'aparcament del Golf de l'estació de Port del Compte i com que l'ascensió directe des d'alli és impossible pasturarem per l'herba del golf fins l'aparcament del telecadira del Sucre.

Decidim canviar el mapa de l'Alpina pel plànol de pistes, que ens indicarà, d'acord amb la ubicació dels canons de neu, per on es pot pujar .............

Foquejem una estona per les pistes fins agafar-ne una actualment fora d'us pels esquiadors per no disposar de canons ............hi ha prou neu,però, per foquejar de pujada ........ no per la baixada ............

Anem pujant fins dalt al carena on ens trobem d'altres "batiskafokatiuskas", o sigui, esquiadors sense neu, o "pingüins de l'empordà" desubicats ......... deixem els esquis sota un pi i fem la resta de litinerari a peu ....... ara la neu ens molesta, nem sense paraneus i només faltaria pringar el mitjons i botins !!!!!!!!!

Des del cim vistes immillorables del berguedà: Pedreforca, Cadí, Gallina Pelada, Serra del Verd, Rasos de Peguera ..........
ganyipada amb solete

Tornem avall, recuperem els esquis i foquejem fins el final d'un telecadira per poder fer un descens en condicions. Gorrejem un sube-baja del telecadira fins que ens enxampen i decidim clausurar aquesta jornada al bar !

El millor del dia: la bona companyia, la tranquilitat de l'indret i les bones vistes ....... ah! i haver tret a pasturar les andròmines d'esquiar !!!!!!!

Piulada pic de Pèdescauç 2369m i pic de Castarjás 2333M - 10 I 11/02/2007

Enviat per Rosa S.

Aquest cap de setmana ens hem enfilat cap a la vall d'Arán en la nostra búsqueda incansable i mitj resignada (per la escasés) de la neu.

Des del aparcament de Beret ascendim al tuc de Pèdescauç amb un temps inesperadament bò per lo que anunciaven

Déu prèmie als esquiadors que tenen fe: mitj sol mitj ennuvolat, vent fluix i temperatura agradable.

Des del Pèdescauç veiem el tuc de Parrós amb una pinta senyorial qu'ens atrau, però ho deixem per un altre cap de setmana dons ara està massa justet de neu.

D'allí com a consolació ens dirigim cap al Castarjás. Descens del Castarjás en direcció Cap de Blanhiblar, amb neu molla ja que havíe plogutel día avans (res de neu orgásmica com al Gallinero o al Portalet). Remontem uns cuants mètres la pista en direcció a la cafetería qu'es trobe a prop de Cap de Blanhiblar (2.242), passant per un petit paratje amb unes agulles de roca molt boniques i amb bònes vistes del Aneto i demés cims. Des de la cafetería descens disfrutón per les pistes fins al parking.

Activitat realitzada amb la penya del Centre Excursionista de Lleida, entre els qu'estaven Josep Mª C., Alba, Quim, Lluísa H., Feliu I. i altres bons companys i amics.

Salut i bònes traces i ben dretes.

Piulada Valle Brembana (Prealpi Lombardo) - 3 i 4/02/2007

Enviat per Pasdeguia.

Dates: 3 i 4 de febrer del 2007

Participants: Àlex M., Anna L., Berta A., Jaume J., Manel C., Glòria V., Jordi L., Anna M., Mila R., David T. i Ricard M.

Vist com pinta el pirineu i no estant disposats a ser vençuts per la manca de neu hem programat aquesta sortida a latituds més favorables.

La Valle Brembana és a la província de Bérgamo, a uns 70km al nord de Milà. Té diverses sub-valls i els cims oscilen entre els 2100 i 2700m.

Descripció de la sortida:

-Divendres 2: Sortida de Barcelona cap a Girona per agafar l'avió capa Milà (Bérgamo) a les 22'10. (http://www.ryanair.com/)

Arribem a bérgamo idesprés de llogar els vehicles ens traslladem cap a l'alberg situat al Ponte dell'Acqua (al final de la Vall que puja al Coll de Sant Marco) (Albergo Ristorante Genzianella Tel . 0345/86030, genzianella@valbrembanaweb.com)

-Dissabte 3: Una petita part del grup va a tastar la neu de lespistes tranquiles del voltant, la resta sortim de l'Alberg amb els esqúis als peus.

Cima dei Siltri 2175m

Desnivell: 928 m

Exposició: Oest

Estat de la neu: Polç primavera i primavera

Temps: Assoleiat

Horari total: 6h (anavem de relax)

A destacar la pala final del cim, que alguns van decidir repetir.

El descens el vam fer directament pel bosc evitant la possible encigalada pel camí de pujada.

Al vespre vam sopar plats típics de la zona, amb la corresponent sobretaula de limonzello cassolà.

-Diumenge 4: Després d'esmorzar aviadet ens hem traslladat a la vall del costat fins al poble de Carona. D'allà hem seguit l'itinerari d'accés al refugi Calvi (CAI) 1.972m Paso di reseda 2291m

Desnivell: 1200m

Exposició: Oest-Sud

Estat de la neu: Primavera

Temps: Assoleiat

Horari total: 6'30h (La pujada al refugi és planera i inacabable)

L'escenari des del refugi és bonic i ple de possibilitats, tant per al'esquí de muntanya com per a l'escalada. Després de carregar de nou, ens hem traslladat a l'aeroport de Bérgamo per agafar l'avió de les 20'20h. A les 23'30h erem a casa (quasi tots).

Per itineraris i més informació Club Alpí Italià secció Bérgamo http://www.caibergamo.it/

Bones traces

Pasdeguia

PIULADA alpinistica y gastronómica por el Portalet y rodalies 3 i 4/02/2007

Enviat per Luis.

Pues si compañeros, compañeras, amigos y amigas, gatos y gatas el finde en los alrededores del Portalet no ha podido salir con mas novedades.

Todo empezó en el Bruc (Barcelona) en el lugar de encuentro cuando Diego Audemard me llamaba por teléfono para localizarme estando yo de el a escasos 10 metros. Camino de Huesca, yo hacia continuas referencias a las magdalenas del Mont-Repos pero Carmen lo hacia al mismo tiempo de una pastelería cerca de Huesca en un pueblo llamado SIETAMO (por cierto vimos en vivo y en directo la magia de la repostería), pudiendo además de disfrutar de una coca a estilo Oscense de calabaza.

Entrando ya en temas propiamente alpinisticos, no hace falta decir que la cosa en cuanto al espesor del manto nival era como todos sabemos escaso, aunque en la cara norte de este paraje del Portalet aun se podía hacer algunos pinitos. El sábado cuando salimos hacia una de esas escasas elevaciones que rodean al imponente Midi d'Oussau tuvimos la desafortunada desgracia de que en el descenso al Diego Audemard, con una contractura muscular, un torcimiento de tobillo, una rotura de tibia y peroné(a razón del inmenso dolor que sentía), tuvo que ser evacuado en aeroplano hasta el hospital de Pau.

Pero la desgracia de uno supuso también la alegría de otros, que tras una larga y dilatada historia alpinistica nunca antes habían pasado por una circunstancia de ser evacuado hasta el parking del Portalet.

Por cierto la Carmen y el autor del texto hicimos toda la bajada con esquís a la "esquena" y con pieles las condiciones de descenso no podían ser peores, con una remada momunental.

Después de discutir y parlamentar sobre este incidentes nos retiramos a la Casa de Piedra (lugar predilecto y acogedor en los ambientes alpinisticos, por cierto la cena estaba buenísima, y el "pollastre molt bó") a la espera de noticias, que un par de horas mas tarde llegaría en modo de simple esguince de tobillo y el viaje de ir a recogerlo al "Centre Hospitalaire du François Mitterand a press du la entree de la autoroute A-64 de la France" ¡¡ Vive la France!!, y por supuesto viva Catalunya y España.

Para el domingo los compañeros Stefanie, Felix y Diego se retiraron a Barcelona, los dos primeros por el cansancio que había supuesto para ellos lo de viajar a Pau a recoger al malogrado compañero.

Para el resto de los expedicionarios y para los que se habían incorporado el sábado noche "avant del pollastre" la salida fue a otro pico llamado la Canal Roja o algo así, a unos escasos 2450 mts de altitud, con una subida de la cual presentíamos que casi en ningún momento íbamos a remar en el descenso, pues a diferencia del día anterior el coche lo habíamos dejado unos 500 metros mas hacia Francia bajando el Portalet donde el camino llegaba a la mismísima carretera. Allí una vez arriba al compañero Tony tuvo la desafortunada idea de dar a sus esquís riendas sueltas y claro uno de ellos escapo misteriosamente solo sin pieles hacia abajo, como un "desesperad".

Después de hacer las pesquisas y deliberaciones pudimos comprobar que la traza que deja un solo esquí es motivo suficiente para pensar que era el misterioso de Tony. Rosa S. fue la encargada de ir a recoger al utensilio misterioso.

A continuació de tot aixo ben arrivar tots sans i estalvis als nostres cotxes" Com acumiadament del meu missatge, aprofito per descriure als integrants de la sortida de aquets cap de setmana com son Rosa S. (de sobras conocida por todos), Carme (la mano derecha de Rosa), Felix(Made in West Germany), Stefanie(Rhone-Alpes), Diego(en català es Didac), Laia(la chicota de Tony), Montserrat (la noia de Gavá ), el mismissim Tony, Marina (Barcelonina) y el autor(tutifruticonnueces).

Per finalitzar el meu text aprofito per dir que m'agradaria trovarme un altre cop amb la gent que he conegut aquets dies a Huesca, y a mes a mes veien que la neu suposa felicitat per uns y feina per altres. Desitjo y espero que llueva y nieve mucho pues de ello depende en gran parte de nuestra existencia. Aprofito també per fer una referencia als companys que van fer una sortida al voltants de Bergamo, Jaume J., Berta, Joan Manuel C. y demás.

Esperamos desde aquí una pronta recuperación de Diego de sus molestias, y que en otro momento no muy lejanos podamos compartir la misma traza.

Bones traces a tothom.
Luis

Piulada Pedescauç - Cap des Clòsos - Tuc de Parros - 28/01/2007

Enviat per Montse B.

La 'gran nevada' de l'hivern ens ha deixat amb uns miserables 5 cm de neu (en promig) i molta feina de donar-li a l'olla per a decidir onanem diumenge ...

i si l'encertes, doncs l'endevines!

Les nostres ganes de neu ens han potenciat el sentit de l'olfacte per detectar la més mínima acumulació d'aquesta meravellosa i màgica substància que ens fa a tots disfrutar... i aquest diumenge vam estarrealment de sort.

Participants: Jordi, Toni, Pilar (i company), Nora (i company), Carles(i Juanita), Carles (el pinyofixe), Lluís, Manel, Neus (amb raquetes)i Montse

Tota la colla va sortir en diferents temps cap al Pedescauç i Cap desClòsos, seguint el clàssic itinerari des del pàrking de Beret, cabanade Gessa i amunt.

El panorama no és gents encisador. Les muntanyes més marrones que blanques i per tot arreu (excepte cares SE) estan ventades. Al cim,tres il·luminats del grup decidim que no en tenim prou i des de Cap des Clòsos descendim cap als estanys en direcció a Parros. La pala, completament obaga, està ben gelada i ventada, i patim fins que no arribem a la neu pols. Però des d'aquest punt la baixada és tot un plaer. Des dels estanys, posem pells i amunt cap al Parros. Quina calor que fa.

Cal passar un collet i ens posem en un tub que té molt bona pinta. Orientació SE, un bon paquet de neu, neu amb molt bones condicions i sembla que ben estable. Però primer cal fer cim, una foto de rigor i avall que el descens promet i la gana apreta la panxa.

En resum, 700 m de descens increible fins a les fonts de Parros, i des d'allà esquí de supervivència cap a Beret. Veient com està el panorama, podem estar contents de la sortida.

algú té una nova brillant idea per aquest cap de setmana? a l'Aran emsembla que ja no es poden fer gaires més miracles...

bones ... traces, caminades, rascades i piulades!

Pico de la Canal Roya 2331m - 28/01/2007

Enviat per Belen A.

Acabo de ver la Piulada de Manel y los detalles técnicos de Jaume...

El sábado subimos al pico de la Canal Roya desde el Parking de Portalet, y os puedo confirmar que la Zona Portalet esta muy bien. Si bien es cierto que hay que ir con cuidado con las piedras en la parte baja (escondidas bajo una capa de nieve polvo de unos 20-30cm), la bajada de la pala final del Canal Roya está espléndida, con unos 50-60 cm de nieve polvo en muy buenas condiciones.

Solamente encontramos hielo/crosta en los últimos metros de ascensión al Pico por la cara SW. A parte del Canalroya, había también gente subiendo por la zona del Anayet y del Midi D'Oussau y daba lasensación de que las palas más altas tenían muy buena nieve.

Por el contrario, la zona de Formigal está bastante más pelada por el viento y salvo las Autopistas de Nieve artificial, solamente hay nieve en las zonas de acumulaciones por el viento.

En resumen, una salida fácil y perfecta para matar el mono, por no decir el King Kong, esperando que caiga la gran nevada en el Pirineo de una p.... vez.

Bones Traces

piada o nota informativa amb una mica de retard - 28/01/2007

Enviat per Marina G.

Piada? no ho tenim clar, però sí, primera sortida amb esquís de muntanya de la temporada!!!

Participants: Laia, Toni, Gemma, Núria, Mireia i Marina

Divendres nerviosos... ha nevat!! què fem? on anem? hi haurà prou neu? podrem finalment aquest any fer alguna sortida al Pirineu? Ens decidim per la Vall d'Aran, tot i que sabem que panorama no és massa encoratjador....Tuc de Bacivèr, tuc de Parros? ha de ser alguna cosa senzilla, primera sortida de l'any, i algú de nosaltres es posa les pells de foca per primera vegada... (que per cert es defensa la mar de bé!!)

Arribem el diumenge al pàrquing de l'Orri de l'estació d'esquí de Baquèira, ens agafen els nervis i la por d'abans de les sortides. La veritat és que tot el que sembla molt nevat de lluny no ho és tant quan hi ets a prop, i canviem d'objectiu... Cap de Blanhiblar (2242 m). El veiem des del pàrquing, es pot pujar directament des d'on som i arribar a dalt per la carena, a més a més es pot baixar per les pistes si no trobem suficient neu. El dia ens acompanya, vistes de privilegi al Montardo i la neu sembla que no està malament del tot, neu pols de 1 a 50 cm. Fem un avant cim (2212 m) i ens trobem que per aconseguir el nostre objectiu hem de baixar fins un coll i tornar a remuntar i baixar per les pistes. La baixada des del coll però se'ns fa molt temptadora, i és que el gruix de neu en aquesta zona és més que acceptable i continua essent neu pols!! Total que no ens ho pensem dues vegades, traiem pells i gaudim del primer descens del 2007!! Per sort no és una zona rocosa, més aviat herbosa i no ratllem massa els esquís. Tornem als cotxes per la pista d'esquí de fons de Montgarri.

Bones traces!

Marina

Piulada pic del Gallinero (2.700 i...) - 27/01/2007

Enviat per Rosa S.

Activitat realitzada per Xavier M., Josep Mª i la que subscriu.

Les ansies de neu en aquestes altures de la temporada ens ha portat arrebaixar el nivell d'exigència en quant a itineraris, i ens vam conformar aquest dissabte amb fer un cim la major de la seva part per vòra pistes.

Sortim del parking de baix de Cerler (1.518 mt.) i amb un día esplèndit anem pujant per vora una autovía d'esquiadors fins a la capselera del darrer remuntador. Des d'allí una aresta de gel i roca fins al cim _gramponsindispensables_.

També es podíe fer agafant-ho més a l'esquerra per una vessant orientada al nord, pero hi havíe uns qu'estaven baixant per allí amb pinta d'estar patint molt ja que deuríe estar bastant gelat.

Son 1.200 mètres de desnivell en esquís, bò per estirar les cames dons jaestavem molt rovellats amb la ditxosa sequera de neu.

El descens, bueno sí, per pistes, pero amb una neu orgásmica; ja emperdonará el Manel C. que m'hagi prostituít esquíant per pista.

Salut i boniques traces.

Piulada - En travessa cap a Ayous, 27 i 28-01-2007

Enviat per Manel C.

Participants: David T., JoanManuel C., Berta A., Jaume J. i Manel C.

«que sàpigues, oh príncep, que entre els anys del mal anomenat Canvi Climàtic i la Nova Era Polar, quan els camps de golfs, complexes i condominis lúdics començaren a estendre’s....., i els esquiadors àvids consumidors de forfaits s’ endinsaven en una boirina d’ apatia mentre els de muntanya començaven a romandre desorientats per valls ignotes de neus costra i podrida a la recerca dels Sant Grial de les Neus o de la traça màgica que porta al Shangri-la de les neus perpetues....., reciten els joglars que ben de matí i sota les estrelles del mon hivernal, que reinava sobirà a les altures, estava en Jaume i els seus deixebles, rastrejador de paratges nivals ...., gps en mà, descobridor de traces màgiques ....., un saquejador de pales de neu pols, un il•luminat de gegantesques melanconies nivals que intueix una època de foscor i potser la fi del seu món...., allí estava per traçar i marcar amb els seus esquís bones traces........»

Bé...., com diuen els “joglars” la situació està una mica fotuda, tot ique la travessa circular ha estat magnifica per la bellesa de l’ itinerari, nevat i blanc, i les ascensions al cims, prou alpines com per fer necessari l’ us de grampons i piolet, tot i la seva poca alçada. Hem rallat una mica els esquis, no hi ha mantell nival suficient, i com no comencem a recitar sutres, mantres, pregàries i ens encomanem a sants, verges, màrtirs, deus de la natura, àngels, fem sacrificis rituals ...., perquè no només ens protegeixin de les neus costres, podrides, i dels rocs que amaguen, sinó que facin que caigui una bona nevada ara !!!, ho tenim clar....

Afegir que el refugi d'Ayous 1982m - Lac Gentau 1947m (extrem sud), situat en un escenari magnífic, tot i estar tancat, dir que està en molt bones condicions la part lliure, que consta de dos habitatges separats, un lloc per cuinar – pujant l’ escala - i el dormitori amb matalassos i mantes a la planta baixa. Hi ha font al costat mateix, davant del refu.

En definitiva, sortida molt recomanable amb neu i amb moltes possibles variants d’ itinerari.

Potser la setmana vinent ja es tard per anar-hi, doncs amb la bonança de temperatures no hi quedarà ni un floc de neu esquiable.

Com a recomanació gastronòmica “in-itinere”, recomanar-vos les “magnifiques magdalenes de Mont_Repòs”

...“Pare nostre, qui esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosaltres la Neu Pols;

facis la nostra voluntat,

així en els Pirineus com als Alps.

El nostres Flocs de cada día doneu-nos Vi;

i perdoneu-nos les nostres Traces,

així com nosaltres perdonem les Neus Costra;

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

D’ anar a esquiar a Pista,

ans deslliureu-nos dels Allaus.”

Amén!

( no crec que s’ ho prengui malament, en més probable es que no ens faci ni cas amb els problemes que te per solucionar al Món)

Bones TracesManel

P.D. A continuació teniu els detalls tècnics:

Meteo i estat del mantell: Gran bo, més fresca dissabte que diumenge. Diumenge alguns núvols prims a partir de mig matí. Hi ha de 25 a 50 cm de neu, però només amb base a zones obagues per sobre els 1900m, i es rasca bastant. En general es manté pols. A tot això, sinó neva només hi ha coses esquiables per a fanàtics amb esquís de reserva. Potser als pics del Portalet ben orientats es podrà fer alguna cosa (hem vist pujar gent al Canalroya, i es veia en condicions).

Resum de l'activitat:

Dissabte 27-01-2007: Travessa d'Astun a Ayous, pel Pic de los Monjes.

+800/-600; PD+, **, S3; 4 a 5 h.

Itinerari: Astun (Pk.superior 1700m) - Ibon d'Escalar 2078m - Coll de los Monjes 2168m - Coll de Benou 2250m - Pic de Los Monjes 2349m - Coll de Benou 2250m (descens per tub) - Lac du Pla a de las Baques 2059m - cota 1950 m -Coll de Casterau 2100m - Lac Bersau 2082m - Lac Gentau 1947m - Reugi d'Ayous1982m (no guardat a l'hivern. Perfecte amb un espai obert per menjar al primer pis, i un dormitori lliure per a 10p a sota, amb mantes i ben acondicionat...)

Diumenge 28-01-2007: Travessa d'Ayous a Astun, pel Pic de Castérau i la vallde Bious.

+800/-1000; PD+, **, S3; 4 a 5 h.

Itinerari: Refugi d'Ayous 1982m - Lac Gentau 1947m (extrem sud) - las Peyros1931m - Coll de Casterau 2100m - Pic Castérau 2227m - Coll de Casterau 2100m- Lac Castérau 1943m - Cabanes de la Hosse 1700m (vall de Bious) - la Cournade 1800m (bifurcació vall d'Astun) - Col d'Astu 2189m - Astun 1700m.

Cartografia: IGN 1547 OT Ossau

Referències i possibilitats d'allargar la travessa: Vèrtex 168 (any 1998)

Piulada de Reis - Alps d'Uri i Graubünden; 1 a 7/01/2007

Participants: Aureli M., Carles Ll., Montse B., Joan Manuel C., Ricard M., Manel C., Daniel B., Berta A. i Jaume J.

Buscàvem neu i quasi ens la posem per barret!
Hem passat la setmana a la Suïssa central, a la zona del Gotthard, prenent de base l'acollidor alberg del poble de Hospental, a 3km d'Andermatt.
I de neu no ens n'ha faltat: ja n'hi havia, i uns quants fronts d'oest n'han deixat més. De fet els tres primers dies no ha parat de nevar, amb vent fort, i la resta l'hem pogut gaudir amb dies cada cop més clars.
A destacar que a Hospental hi ha estació de tren de la línea Oberalppass-Matterhorn i això ens ha permès accedir als punts d'inici sense tocar el cotxe.

Resum de l'activitat:

Dimarts 2/01/2007: Tiefenbach 2106 m
+/- 600m; F, *, S1; orientació SE; 2-3h ascens, 40' descens.
Realp 1538 m (a 5' en tren des de Hospental, 2,5€) - Ctra. al Furkapass - Galenstock 1995 m - Tiefenbach 2106 m.

Neva. El vent és fort. Tot és blanc. Però la motivació del grup és alta i decidim prendre el tren fins a Realp per foquejar una mica: ens han dit que la carretera que puja al Furkapass, colgada de neu, és un itinerari segur. L'objectiu no és cap cim: és l'hotel-restaurant de Tiefenbach on ens esperen unes birres i xocolata calenta. I hi ha res millor per començar l'any? La baixada pel mateix itinerari tallant algunes corbes de la carretera.

Dimecres 3/01/2007: Gursherialp 2212 m
+/-800m; F, *, S3; orientació N; 1h de "fons", 2-3 de pujada, 30' descens.
Hospental 1495 m - Andermatt 1432 m - Itinenari/pista negra a l'estació intermitja del telefèric de Gemsstock 2212 m - Andermatt 1432 m - Tren fins a Hospental.

Neva més que ahir, el vent bufa més fort... Esquís als peus des de l'alberg, marxem cap a Andermatt a pendre alguna cosa. En arribar-hi el vent escampa els núvols i ens animem a tirar amunt. Pujem 800m de desnivell per un itinerari fora pista de l'estació, i per fi podem contemplar les muntanyes de la zona on som. Com en el dia anterior, la pujada acaba en bar, però aquest cop sí que ens espera un bon descens que ens deixa satisfets, i esperançats que el temps millori.

Dijous 4/01/2007: Lägenden Firsten 2542 m
+/- 1000m; F, **, S2; orientació NE; 3h ascens, 40' descens.
Realp 1538 m - pont a Laugbgädem 1603m - Lägenden Firsten 2542 m.

Avui el temps és millor. No neva i alguna clariana ens deixa veure el sol. Com que el risc d'allaus és elevat ens decídim per un clàssic de la zona que recorre per uns pendents molt segurs: és el cim del Stotxigen Firsten de 2752m.
Cal seguir un camí al costat del torrent i la via de tren. Hi ha tot de vagons aturats i un ambient molt "ferroviari" que no estem acostumats a veure. A uns 1600 m creuem el torrent per pujar a un grup de cases. Deixem el camí que continua cap al Refugi Rotondo i enfilem l'ample llom d'aquesta muntanya. Els primers pendents són més drets, després a 2200 se suavitza. Seguim una traça d'un grup fins arribar a la punta 2542m del pic. Som a un cim secundari, el Lägenden Firsten de 2542 m, i deixem el nostre objectiu per una altra ocasió ja que el temps i la visibilitat empitjoren per moments. A la baixada trobem la neu dolentota, però de gana ja n'hem fet prou avui.

Divendres 5/01/2007: Pic Badus (Six Madun) 2928 m
+1100m / -1400m; PD, ***, S3-S4; orientació N, E; 4h ascens, 1h30' descens.
Oberalppass 2033 m (a 35' en tren des de Hospental, 6€) - Milez 1860 m - Plidutscha 2152 m - Camona de Maigheshütte 2309 m - P.2631 m - Coll S - Badus 2928 m - Milez 1860 m - Tschamut 1645m (tren de tornada).

En Daniel s'ha escapat de Zurich i s'apunta al grup. Ens fa de guia, o com diu ell modestament "de traductor", per aquestes valls: som a tocar del naixement del Rin, al límit entre els cantons d'Uri i Graubünden (on es parla una llengua semblant al català, el romanch).
I bé, a l'Oberalppass hi ha moltes possibilitats per a l'esquí de muntanya. Volíem intentar el Pazolastock de 2739 m, però l'hem vist massa carregat i hem acabat fent un de més interessant i alpí, el pic Badus.
Hem començat flanquejant de baixada fins al llogarret de Milez. Hem d'obrir traça direcció sud. Hi ha molta neu i contínuament sentim "woooffssss" mentre s'aposenta el mantell. El temps tampoc ens acompanya en les primeres hores, però com que el terreny és suau seguim la vall. Descartem el Pazolastock i ens anem acostant al refugi de Maighel, que es troba a meitat de la vall, en els contraforts del Pic Capradi.
El dia s'obre i queda clar. Ganyipem i, després de consultar al guarda, ens engresquem a pujar al Badus. El tenim davant, són 600m directes per la cara E però anem contrarellotge: hem d'agafar el tren a les 5!.
La pujada és preciosa per successions de lloms, comes i tubets fins al coll. Seguim una traça perfecta d'un grup que va amb guia i que ha fet un itinerari minimitzant el risc. Des del coll, 10' de grimpada i som dalt. Vistes magnífiques, com el descens, trepidant i amb neu pols fins a 2300m. Després és més lent però no sense perill. A part del grup els hi baixa un petit allau quasi als peus, sense més conseqüències. Ja a Milez, enlloc de remuntar a l'Oberalppass, seguim baixant fins al llogarret de Tschamut, on hi ha estació de tren. És fantàstic no dependre del cotxe!

Dissabte 6/01/2007: Tälligrat 2748 m
+/- 1200m; PD, ***, S3; orientació N; 4h ascens, 1h descens; GPS wikiloc
Realp 1538 m - pont a Laugbgädem 1603m - camí d'estiu (O) o d'hivern (E, més segur) al Rotondohütte - pont a 2000m - Stelliboden 2209 m - Tälligrat 2748m.

Gran bo! Gran cim! I bona neu a la baixada! Sens dubte una bona cloenda de la setmana a Suïssa.
Tornem a començar a Realp. Compartim els primers minuts amb molta gent que puja al Stotxigen Firsten. Nosaltres seguim el camí al Refugi Rotondo fins que, en passar un pont a uns 2000m, el deixem i enfilem una valleta. Bé pel fons o pel llom on hi ha una caseta (Stelliboden 2209 m), en acostem a la pala nord del pic. Hi pugem pels lloms de més a l'est i arribem al cim esquís al peus. Sota nostra veiem el refugi, i molts cims per tornar a aquesta zona: el Rotondo, el Lucendro, el Gross Muttenhorn... més al nord el Galenstock, etc.
Fem el descens directe buscant els pendents més drets. Gaudim! Tarda de compres i birres a Andermatt, i Gran Final del torneig de Parchis.

Diumenge 7/01/2007: Stotxigen Firsten 2759 m
+/- 1200m; PD, **, S2; orientació NE; 3h ascens, 40' descens.
Realp 1538 m - pont a Laugbgädem 1603m - Lägenden Firsten 2542 m - Stotxigen Firsten 2759m.

Mentre els 8 tornem a Catalunya, en Daniel fa aquesta ascensió!

I si no neva per aquí hi tornarem aviat: a tenir en compte que des de Zurich (vols directes a partir de 29€ anada i tornada) hi ha trens que en 2 h et porten a Andermatt, Hospental, Realp, Oberalppass, Airolo,... punts de sortida de molts cims, travesses o refugis com:
Rotondohütte
Albert Heim
Maighel

Més info:

Piada nº519 de cegesqui (1 a 3 d'abril de 2005)
http://es.groups.yahoo.com/group/cegesqui/message/519
Vèrtex nº181 (any 2001): Dammastock. Cavalcant amb esquís pels Alps del nord.
On dormir:
Alberg de Hospental (23€ mitja pensió!!! amb carnet d'alberguista). Excel·lent tracte de la Natalie i del Roberto.
SJH Jugendherberge Hospental
Gotthardstrasse
6493 Hospental
Tel: (0041) (0)41 887 04 01, Fax: (0041) (0)41 887 09 02

Bones traces!!!

Piulada Queyras 27 a 31/12/2006

Enviat per Roger Ll.

Després de la piulada del Jaume, ens animem a anar cap a la zona de Queyras a la recerca d'alguna clapa de neu per estrenar la temporada.

En aquesta zona, el fred (-11º a 1era hora del matí) ha conservat prou neu per esquiar sense ratllar, sempre i quan triem cares N.

Per dormir, tots els petits pobles de la zona tenen les seves Gites, nosaltres triem Les Arolles a Molines-en-Queyras.

Dijous 28/12/2006. Le Pic Travessier

2882m+/- 860m, PD, S2-S3, 3h pujant, 1h baixant.

Anticicló, sol i fred. Neu crosta i dura. Elisabet Riera i Roger Llorenç

Itinerari 31 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la HauteUbaye", i dins de la piulada del Jaume i la Berta del dia 25/12.

Divendres 29/12/2006. La Crete de Jambe Route 2616m

+/- 820m, PD, S3, 2-3h pujant, 2h baixant

Anticicló, sol i fred. Neu crosta a la pala del cim, pols a la resta Elisabet Riera i Roger Llorenç

Itinerari 3 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye"

L'orientació (NE) i el bosquet ens donen la millor de les neus d'aquestes sortides, fins la Crete de Portettes. La pala final (E), té prou neu, encara que crosta. Cim molt maco que domina la vall i els pobles de Arvieux i Brunissard. No podem gaudir de la baixada ja que l'Eli es ressent d'una lesió al genoll que l'obliga a fer bona part a peu.

Dissabte 30/12/2006. Le Col Furfande i Pic du Vacivier 2631m.

+/-1100m, PD, S2-S3, 3h pujant, 1h baixantNúvols i vent moderat.Neu duraRoger LlorençItinerari 2 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la HauteUbaye", i dins de la piulada del Jaume i la Berta del dia 25/12.Diumenge 31/12/2006. Le Col de Fontouse 2289m+/-300mItinerari 1 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye"

La neu en bones condicions que havíem trobat els 2 dies anteriors fa que ens decidim a fer una última esquiadeta abans de tornar cap a casa, però aquest cop no l'encertem i, tot i l'orientació N, no hi ha prou neu. Decidim deixar-ho estar quan portàvem 300m de desnivell sense prou neu, sabent que tenim 8h de cotxe de tornada.

Bones traces!

Condicions al Pic de la Mina i al Puigmal de Llo

Enviat per gatsaule.

Hola,
soc el Joan de Berga (alguns ja em coneixeu) i tant sols us volia informar que ahir mateix el pic de la Mina estava en molt bones condicions de neu excepte la carena final i, abans d'ahir, el Puigmal de Llo estava impecable amb neu dura del cim al cotxe, tant per la pala com pel torrent (vessant nord).
No hi ha massa neu, però és dura. Tant en un cas com en l'altre no vam tocar ni una pedra.

Salut,
JOAN

PIULADA NADALENCA - Tuc dera Pincèla (2545m , 23/12/2006) - Cap de Vaquèira (2500m, 24/12/2006)

Enviat per Montse B.

Des de la Val d'Aran se'ns està fent força extrany aquest desembre i aquestes festes nadalenques sense les muntanyes ben ben blanques, des dels cims fins als pobles, ni els carrers, ni les teulades i xemeneies de les cases cobertes de neu... I com que ja no podiem resistir-nos més de no passejar els esquís muntanya amunt després de tants mesos d'estiu i els nostres somnis ja havien visualitzat tota mena de viratges per la millor neu pols, decidim fer un parell de sortidetes per l'Aran, probablement de les poques coses que es poden fer fins que no arribi la tant desitjada neu, i així, obrir l'estòmac pels àpats nadalencs.

Tuc dera Pincèla, 2545 m, 23/12/2006
Jordi, Manel, Montse

Pugem amb cotxe tot terreny per la pista des del poble de Bagergue fins un parell de corbes més amunt de la Bòrda de Perú (direcció Còth de Varradòs).
Caminem una mitja horeta fins a l'alçada de la cabana de Moredo. Des d'allà i ja encarant la vall del riu Arenho ens calcem esquís i foquegem amunt seguint el típic itinerari fins al coll i fem cim pujant per la part esquerre de la pala final, menys exposada al sòl. La resta de la pala està molt (però que molt) pelada. En aquest darrer tram la neu està força regelada, mentre que des del coll fins gairebé allà on ja no podem continuar amb esquís la neu (uns 20 - 30 cm) s'ha preservat agradablement pols, poguent disfrutar de valent del descens. Aquesta vall és força herbosa i arbustiva, el què ens permet ratllar mínimament les soles.

Cap de Vaquèira, 2500 m, 24/12/2006
Manel, Montse

Ja ho sabeu, aquesta és una opció d'emergència per tots aquells que no us poguem estar d'esquiar...

Des del pàrking d'Orri, pugem per la pista Luis Arias (encara tancada) fins al Cap de Vaquèira. El tram de baix està xafat, mentre que el de dalt es manté sense treballar. Des del cim, sorprèn de veure la zona dels Tucs del Bacivèr i Rosari amb tant poca neu. Tampoc la pala del Parros està en condicions. Fem el descens pel mateix itinerari, anant en compte amb algunes pedrotes perilloses i creuant-nos amb diversos grups de gent que amb el mateix pensament han decidit foquejar fins al Cap de Vaquèira.