18 de gen. 2024

La Tarantaise, allà on hi ha neu.

Aquest any, ens desplaçem a la Tarantaise, on des de principis de desembre, s'està acumulant tota la neu que cau al planeta, a excepció de la que cau al Japó. 

Així que després de les respectives hores de cotxe i dels espectaculars "bouchons" de les carreteres franceses, arribem al llogaret de Montvalezan - Chatelard, situat a uns 1.500m d'altitud.

Ens allotgem a una granja, totalment reformada i molt ben acondicionada per 15 persones, amb uns propietaris més que amables: ens van acollir amb una Tomme, un paté de senglar i una melmelada d'aranyons casolanes... per si no teníem res per sopar. Tot un detall. 



Ens hi vam estar des del dia 30 de desembre, fins el dia 6 de Gener. 

Diumenge, 31 de Desembre del 2023, Le Roc Noir, 2.230m

Seguint amb el consell dels propietaris de la casa i considerant que la previsió del temps, ens deia que abans de dinar, ja estava nevant, ens decidim a intentar el Roc Noir.

Sortim de la casa i ens enfilem al cap d'amunt del poble, per anar a buscar les pastures, que estan cobertes de neu. En 5 minuts, calcem esquis i anem en direcció al remuntador que es diu Le Petit Bois, deixant-lo sempre a la nostra esquerra i anant guanyant alçada fins arribar a l'alçada del llogaret de Les Eucherts. 

En aquest moment, localitzem una ruta balisada de raquetes que ens anirà acostant al Roc Noir, sense més complicacions i observant sempre el punt més alt, el Mont Valaisan.

La baixada la fem, tot deixant enrere el núvol que s'acosta per pistes fins a la casa.

Dilluns, 1 de gener de 2024, Mont des Archets, 2.437m en itinerari circular

Desnivell: 1.200m – 13,700 km

Aprofitant que la nit i matinada ha nevant, ens desplacem cap al bonic poble de Notre Dame
du Pré, al mateix departament de la Savoia, i que acull a l’estació més petita de la Tarentaise i
de caire totalment familiar.


El dia es presenta radiant i fred. Sortim de la cota 1.270 des del centre del poble mateix, prenent la pista forestal que pel mig del bosc i en direcció nord-oest va guanyant alçada, amb
indicacions d’itineraris de raquetes. 


  


Aviat la deixem per anar retallant la gran marrada que fa, ja que hi ha prou neu per anar pujant pels prats, fins que sortim a una gran clariana, ja a la Granja de Marc a 1.850m. Després d’un petit flanqueig, encarem la carena que va fent diferents lloms, sempre amb la vista de la creu de l’espectacular Mont Jovet (2.558m) més a
l’est.
Un cop al cim i amb vistes de 360º, tenim davant nostre l’estació de La Plagne i un Montblanc espectacular.



Gaudim de la baixada amb la neu nova, desfent part del recorregut, fins a trobar la pista i aprofitar que està ben innivada per dintre el bosc, per arribar d’una tirada de nou al poble.



Dimarts, 2 de gener de 2024, intent al Roc Noir.

El dia es lleva nevant i així estarà tot el dia... així, que aprofitem que els carrers estan nevats ens calcem els esquis a la porta de la casa, perquè això, no pasa cada dia... ;)

Fent algunes variacions sobre el recorregut del primer dia, buscant la protecció del bosc, ens enfilem fins a cota 2.000m, on el vent i la nula visibilitat ens manen retornar a casa.

Dimecres, 3 de Gener del 2024, Col de Pointe de Chardonnay
Desnivell: 931m, 11km

Després de la nevada del dia anterior, busquem recorreguts segurs, i descobrim que hi ha gent, que matina més que nosaltres.... totes les pales, ratllades... totes....



Des del parking de Val Claret de l'estació de Tignes, anem obrint traça per per una neu fonda amb tendència al Oest... deixant a la nostra dreta l'Aguille Perchée.

 





Un cop arribem al coll, en entorn de pistes, observem que la gran acumulació de neu l nostre objectiu desenconsella renunciar-hi.. i baixem per les pistes fins al parking. 

Abans, peró, ens trobem amb un clàsic tiroles, que no per anar amb un sol pal, esquiava pitjor... més aviat baixa amb un bon estil de telemark..


Dijous, 4 de Gener Circular al Mont Roset, 
Desnivell: + 1040m, 14,5Km

Ens apropem amb els cotxes fins l'estació d'esquí de fons, situada al poble de La Cote D'Aime a cota 1.400m.

Calcem esquis i anem resseguint la pista forestal (apte per Btt, també) "Route de Montagne", sempre en direcció Nord i reseguint el riu L'Omente, fins al fons de la vall.




A cota 1.900m, girem decididament a Oest, per anar a buscar el Refugi de la Balme, on ens saluda la Pierra Menta, amb el seu barret ben nevat. 



Busquem entre les diverses traces que hi trobem, en direcció est, un pas del riu L'Ormente, que baixa amb força aigua. 


Un cop creuem el riu, sempre amb la Pierra Menta, vigilant-nos, ens dirigim direcció Sud cap al coll de Mont Rosset (2.334m) tot superant les diverses sifonades que anem trobant, tot amb neu pols i un halo solar.





Al coll, mirem de flanquejar cap a l'est, amb una pala força regelada i ventada. 




Desistim de fer cim, i en llencem per la vall del Torrent de la Portette, fins la capella de Saint Gerin (cota 1920), on ens trobem amb la Route de Montagne, que ens menarà entre els arbres ben nevats fins als cotxes.




Divendres, 5 de Gener Intent al Mont Roset, 
Desnivell: + 650m, 7Km

El dia es torna a llevar nevant... i molt. 

Ens tornem a desplaçar a l'estació de fons de Cote d'Aime, per intentar amb una ruta directe el cim. 



L'inici del recorregut es el mateix que el de la volta circular, pero de seguida abandonem la "route de Montagne" en sentit nord, anant la pista fins arribar a l'ermita de Saint Guerin.


La neu cau de manera incansable, pero la visibilitat es acceptable i no bufa vent. 

Intentem reseguir les traces de grups que van per davant nostre, i en arribar a la creu de Saint Gerin, el panorama cambia radicalment: no només neva, sino que la visibilitat es gairebé nula i comença a fer vent. 



Treiem pells, i gaudim d'una bona baixada amb neu nova fins al cotxe, on arribem molls pero contents.

Hi hem estat:
Mike C, Imma A, Xavi K, Fina R, Roser R, Manel C, Anna M, Albert K, Issa F, Alex M, Eli C.

Piulada: Roser i Eli
Fotos, de tots el participants.

16 de gen. 2024

Sortida de Cicle d'esquí de muntanya del CEG: Montpius i Tuc dera Pincèla - 13 i 14 de gener de 2024

Cap de setmana a la Val d'Aran, després de la nevada de reis. La sortida de cicle s'ha modificat, ateses les condicions de neu al Gran Tuc de Colomers. Ja hi anirem més endavant:)

13 de gener de 2024: Montpius (2274 m) en travessa 

+1100 m/-1300 m, S2, **

Punt d'inici: k. 158 de la N-230 de Vielha al túnel.

Punt final: Casau, on tenim la dutxa.

Sortim a les 8.30 de l'hotel i deixem els cotxes a l'inici de la pista forestal de la Arribèra deth Nere (cota 1300 m). Ja amb esquís als peus seguim 500 m de pista i ens desviem a mà reta cap a la Bòrda deth Sabatèr. Hi ha traça vella que creua el prat i que ens guia cap al camí de Pomaròla, un sender suficientment innivat per pujar, però no per baixar. Un cop arribem a la cabana de Pomaròla, anem remuntant pel fil del Sarrat de Pomaròla sense cap complicació (molta calor!). Un cop tenim el Montpius al davant, l'encarem per la carena sudest, creuant la cornisa per on ens resulta més còmode. Hi ha les restes d'una allau entre el Montpius i el Tuc de Cuenques, així que estem alerta de traçar l'itinerari més segur. Un cop a l'aresta sud, seguim amb esquís fins al cim. 


Gaudim de les boniques vistes a totes bandes i fem un descens memorable per la cara nord, la vall de Gèles. Neu pols de la bona.... A 1900 m s'aplana una mica i decidim remuntar cap a Eth Santet. El descens podria haver continuat, però tenim les nostres limitacions. El coll de Eth Santet és un lloc especial, amb borda oberta. Recuperem forces i fem la baixada cap a Casau. Primer, retallem la pista i anem baixant pel barranc. A 1600 m hi ha una cabana. Allà hauria estat millor seguir ja per pista, però ens hem ficat dins del barranc/bosc i hem tingut el nostre moment d'ensigalada (només una part del grup, els més irracionals). Un cop recuperada la pista, ja no l'hem deixada i hem pogut esquiar fins a 1200 m (alguns fins a la dutxa, han arribat esquiant!).

Recuperem els cotxes molt fàcilment i tenim tota la tarda per ensigalar-nos per Vielha....quin horror!

Agraïments al Carles Ll., que és qui ens ha proporcionat tota la informació i tracks per encertar-la de ple. Tot el grup ha estat encantat amb la proposta i sorprès d'haver pogut esquiar per aquestes cotes tan baixes! Alguna rascadeta.....però què més volem, si no hi havia base!).

14 de gener de 2024: Tuc dera Pincèla (2535 m) 

+/-1075 m, S2, **

Punt de sortida: Pista de Bagergue al Còth de Varradòs, a 1460 m, on la neu a la pista ja permet anar sobre els esquís.

Triem la ruta clàssica al Tuc dera Pincèla perquè desitjàvem repetir un descens amb neu pols i sortir des d'una cota que asseguréssim pujar i baixar amb esquís. Tot i ser una ruta molt piulada, per a alguns de nosaltres ha estat la primera Pincèla (i no serà l'última, és un cim que té molts punts a favor!).

La realitat ha estat que el dia s'ha llevat més tapat del que esperàvem i la neu s'ha humitejat molt amb l'augment de la temperatura. S'ha anat emboirant i al coll s'ha perdut força visibilitat. El premi l'hem tingut un cop ja baixàvem! S'ha obert i hem pogut veure les maladetes amb un mar de núvols ben màgic. S'ha anat obrint i hem pogut gaudir de visibilitat a la baixada. La neu, però, molt pesada. A mesura que hem anat perdent cota, la neu ens ha agradat més, i després de la remada matadora de l'últim tram hem arribat als cotxes a l'hora de dinar. 

Sortida de cicle superada....quina pressió! Hi hem estat: Eli, Àlex, Imma, Xavi, Clément, Rosa, Roser, Agus, Míriam, Carles P., Manel, Núria, Oriol i Berta.

Bones traces,

Berta

Relive Montpius i Pincela, molt interessants per veure el resum. Les fotografies són del grup, no les he fetes pas jo :)

15 de gen. 2024

Trobada d'insaciables i cegesquiadors al Refugi de Fornet - 12, 13 i 14/01/2024

Runs a l'obaga de Bonabé, Pic d'Àtics (i Tuc de la Cima)



Si sou del ram ja sabreu qui són els Insaciables. Diu la llegenda que per a ells els desnivells poden ser infinits, les pendents quasi verticals, i les seves llaçades i traces les més ràpides... i quan en Pito i en Carles ens van proposar de fer una trobada plegats ho vam rebre amb una barreja d'il·lusió de nen petit la nit de reis i respecte. A la proposta publicada aquí uns pocs s'oloren la festa i ràpidament cobrim les poques places que ens havíem reservat. 
Els astres ens porten al Refugi de Fornet, on sempre som ben acollits, i que triem perquè divendres en Pito Costa presenta el seu llibre "L'esquí de muntanya a Catalunya. 50 itineraris pel Pirineu Català" a la fabulosa llibreria Natural Llibres d'Alins, en un acte carregat del millor ambient d'esquí de muntanya i on ens trobem amb amics del Pallars i l'Aran que dissabte i diumenge també s'afegiran al festival d'obrir traça.

Resum de l'activitat

Divendres 12 de gener: Tuc de la Cima 2.456m en volta circular des de la Pleta del Prat

+/-750m; 7km; F,**, S2; 3-4h

Escapar-se a la neu un dia feiner és com fer una petita malifeta, i tres pillos i un altre que arrepleguem a Tremp anem d'avançada a entrenar-nos pel cap de setmana. Trobem un ambient ben blanc però que amaga poc gruix i haurem d'anar amb compte amb les pedres.

Fem volta arribant-nos al mirador de Corbiu per pujar per l'est i el llom nord-est. Per la baixada anem a buscar el coll que hi ha sobre les pistes de Tavascan.

Dissabte 13 de gener: L'obaga de Bonabé fins la Serra del Ras 2.411m, per la vall de Cireres i l'Escala Alta

+/-1.500m (alguns +/-1.750m);17km; F,***, S2-S3; 7h


Gran ambient! Encara fosc, en Carles ha estès el mapa i hem pogut visualitzar el recorregut que farem, amb 4 canvis de pells buscant les millors obagues i raconades on es conserva la neu pols. Al grup que hem dormit a Fornet s'afegeixen amics del Pallars que pugen a fer l'activitat del dia, i fetes les presentacions ens posem en marxa (diuen que fa fred, 8 sota zero, però hi ha caliu!). 


El grup es va allargant, però aconseguim fer l'activitat plegats amb diferents reagrupaments, on hi ha temps per riures, per dibuixar traces a muntanyes que veiem i fer alguna ofrena en forma d'elixir als déus de les neus. Fem unes esquiades memorables!

Diumenge 14 de gener: Pic d'Àtics 2.556m pel barranc de Pina

+/-1.350m; 17,4km; F, ***, S2-S3; 6-7h

Les nuvolades deixen un inici de dia tèrbol i humitat que espatlla la neu... però potser lo del mantell és secundari quan l'excursió és superba! 
Des de Fornet, esquís als peus baixem al Pont de Pina i seguim per un camí fins les bordes. 

El barranc de Pina s'enfila cap a l'est, i convindria seguir els sender que agafa alçada sobre les bordes enlloc de seguir bosc endins per terreny senglar.... sigui com sigui, superem el bosc i assolim la bassa de Sobriu en un circ flanquejat per muntanyots com el Montroig, Pilàs, els Mulats o l'Àtics. Per pendents més drets i en direcció sud primer i oest finalment arribem al Pas d'Estanyardo, d'on ja veiem l'Àtics.

Hi arribem pels lloms i petit tram d'aresta, i pel descens tornem per sota, amb una petita remuntada fins a tornar al pas d'Estanyardo, i des d'aquí només cal desfer el camí de pujada. 4 del grup han fet un descens i remuntada addicional pel vessant sud del cim.

Un cap de setmana rodó, on ens hem sentit insaciables ;)

Bones traces,

Pito, Carles (algunes fotos són seves, gràcies!), Roger, Jordi, Vicenç, Andreu, Cesc, Samuel, Pep, Ricard, Jaume i més amics del Pallars

13 de gen. 2024

Gorbeia, mode senglar

 GORBEIA MODE SENGLAR


Gorbeia S1, 5km, 1.482m

Aprofitant que ha nevat al patí de casa vaig cap al parking de l'embassament de Murua. Calculo que em tocarà carregar esquís uns 45min, la cota de neu pinta a 900m

Des del parking toca primer fer l'aproximació fins la neu per un meravellós camí ple de fang... a la cota 900m finalment poso esquís. Havia de fer sol però el cel està encapotat. No veig cap més esquiadors, així que començo a pensar si no seré un pringat. Al sortir del bosc es veu la processó de gent... caminant, skyrunners, però cap esquiador


El vent, que tampoc estava previst bufa de valent i decideixo que no baixaré pel llom que va ca al parking de Sarria ni cap al vessant nord. Des del cim es veu la ria de Bilbao (darrera esquiador vermell)  i tots els massissos vascos, Amboto, Aizkorri, Aralar i al fons Navarra. arriben des de la part de Biscaia 3 esquiadors, per fi gent normal


La baixada una tortura, la neu es massa pesada i no hi ha manera d'agafar velocitat. salvem els mobles com podem. Com manen els canons paro a fer un pintxo al bar Artzegi de Gopegi. aqui sempre excursió i després posar-se les botes.