Aquesta sortida, que ja es va intentar fer al març de 2020 quan justament aquell cap de setmana va començar el primer confinament per la Covid, haurem d'esperar a la clásica tercera oportunitat, ja que el temps no ens va acompanyar i vam arribar sosament fins al ibón Baix de Pecico (cota 2500). Per lo demés bonic entorn, pel tast que em vam puguer fer entre la boira, i bòna estada al refugi de Bachimaña, on els guardes del refugi son molt amables.
Aproximació al refugi, desde la Casa de Piedra:
Dissabte per la tarde vam pujar fins a prop del coll de Marcadau, pujant per l'aiguavessant esquerre i baixant pel barranc de la Canal, que com ja fa pensar el nom, es bastant dret i només resulte cómode per la baixada, no així per pujar-hi per allí.
Diumenge ens llevem amb una espessa boira que, amb algún moment de resòl que fa brollar alguna esperança, ens acompanyará la resta del día, i amb previsió de neu a partir d'aproximadament la una del mitgdía, així que arribem al ibón Baix de Pecico i considerem que en un día com avui ja n'hi ha prou, dons malgrat dur GPS s'ha d'esquiar a palpentes. Llástima que la neu estabe molt bòna, ja que havíe una catifa de neu nòva sobre una base consistent i en cap moment ens vam tindre que possar les ganivetes.
Al arribar al ibòn de Pecico no ens quede més remei que fer un esforç d'imaginació recordant les fotos que hem vist del espléndit paisatje que allí exesteix...
I devallem al refugi de Bachimaña i després cap a la Casa de Piedra, on tenim el cotxe.
Al embassament alt de Bachimaña, que en aquesta época de l'any es pot passar perfectament pel damunt:
A l'aproximació al refugi es va puguer calçar els esquís uns 150m per devall del refugi a la pujada, algo menys a la baixada per la dificultat del terreny. Es un petit peatje que s'ha de pagar per gaudir de tot aquest meravellós entorn a l'hivern.
Hi tornarem i caurán, la circular a la Gran Facha i el cim!!!
Hi vam ser: Ester i Rosa
7 comentaris:
Molt bé Rosa, la tercera serà la bona....
Les coses que costen donen molta més satisfacció quan s'aconsegueixen!
Molt bé Rosa i Ester, ben intentat!!! el lloc es mereix el viatge :)
Gràcies companys i companyes pels ánims!
Enhorabona Ester i Rosa per la perseverança i la determinació, Dones valentes i determinades que "Malgrat la boira cal caminar" o hauria de dir foquejar ;-) Segur que la propera és la bona!!
No serà per no haver-ho intentat! A la tercera va la vençuda, i tant! La perceverança tindrà un bon premi!
Després de tants dies d'anticicló....què hi farem! També és bonica la muntanya, encara que la boira ho tapi tot....A la propera:)
Publica un comentari a l'entrada