Alps - Vall d'Aosta (Itàlia)
Data: 15-05-05
dissabte +800m (a peu),
diumenge +/- 1.330,
dilluns -200m (amb esquís) / -600m (a peu)
Thaís, Andrea i Cris.
Sortida divendres tarda de Barcelona, dormim prop de Valence en un "hotel-automàtic" i dissabte fem el que ens queda de camí, plovent i tapadíssim, alhora que l'Andrea s'acosta a la vall d'Aosta des de Freiburg. Trobada a migdia a Pont, on mengem i carreguem motxilles per pujar al refugi Vitorio Emmanuelle II. També arriben els membres de l'altra expedició catalana que han anat a Ginebra en avió.
Pujant les esses que fa el camí amb els esquís a l'esquena arribem a suar la gota, ja que contra pronòstic acaba lluint el sol. Només els últims metresabans del refugi hi ha neu contínua al camí, no val la pena foquejar. Sopar abundant, descans i a dormir, que demà toca matinar força.
Esmorzar a quarts de 5 amb una gentada que va sortint en processó cap al Paradiso, alguns d'infanteria", però la majoria amb esquís. Pujada per neu majoritàriament dura, on el pendent es redreça calen ganivetes si no es vol patir. Cel ben net, a uns 2.600 comença a tocar-nos el sol, però tot i així fa un dia fred (es gela la boquilla del Camelback!). Comptem més de 70 persones vagarejant per la muntanya; quan som davant la part més impressionant de la glacera i abans d'albirar la cresta que duu al cim, ja n'hi ha que baixen fregant la neu sorollosament.
Després de més de 5h d'enfilar-nos, deixem esquís prop del coll i ataquem l'últim tram amb piolet i grampons. Merder de gent que va i ve, alguns encordats en grups grans, que obliguen a fer torns. No ens cal fer servir la corda que portem, en el tram més delicat ens assegurem a un cordino que hi ha instal.lat i fem cim!!! ja queda menys gent, coincidim també amb uns altres catalans que pugen des del refugi Chabod i ens informen que el Barça ha guanyat la lliga. L'espectacle al voltant és superb i la nostra satisfacció també!
Després de badar i badar, decidim que és hora de lliscar, s'aixequen núvols que amenacen però no arribaran a pujar gaire... a mesura que anem perdent metres, desapareixen darrera els cims. La neu és un pèl dura al principi, però transformada en aquell punt tan fantàstic a partir d'uns 2.800... mmmmmm! quina baixada!!! prop del refugi ja més pastosa, però es deixa fer bé. En total gairebé 1h de descens sensacional.
Ganyipada i cerveseta a la terrassa, retrobada amb els més ràpids, tarda assolellada i mandrosa fins a l'hora de sopar, a les 7, en què estem en un ambient molt més familiar que ahir, ja que moltíssima gent ha marxat.
Dilluns sona el despertador a quarts de 7, l'esmorzar matiner ja ha acabat i l'altre és massa tard, així que tirem del menjar que ens sobra. Un cop llestes, seguim les traces dels esquiadors d'ahir des davant del refugi, creuant el llac, per apurar la neu i no haver de carregar esquís a l'esquena durant tants metres, però la neu és crosta fastigosa i provoca nombroses caigudes, bufff! quan s'acaba creuem el riu i recuperem el camí per on vam pujar dissabte, que amb una bona tanda de ziga-zagues ens porta de retorn al fons de la vall.
Hi ha quantitat d'isards que campen tranquil.lament i baix vora elriu unes famílies de marmotes que juguen sota la pluja fina que va en augment. En unes 2h som al cotxe, recollim i després de l'esmorzar-dinar i comiat, emprenem els respectius viatges de tornada, plenes de bones sensacions!...
Salut!!!
cris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada