Sortida Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia 11 i 12/02/2006
12 participants: Cesc D., José Luís, Stefano B., Txema C., Iolanda R., Edu A., Luís Javier, Kristin E., Rosa S., Manel C., Berta A. i Jaume J.
+550; 2h 30min; F.
Diumenge: Ref. Furcunfiecho 1.530m - Barranco del Puerto - Plan de Usabas 1.800m - Circ Zarrambucho 2.300m - Coll sud 2.600m - Peña Telera 2.764 m - descens pel mateix itinerari, amb esquís fins a la cota 1.285m.
+1.250m / -1.800m; 5h ascens, 2-3h descens; PD+, ***,S4 (pala sud, i dos trams intermitjos).
Anem de costellada?
Això semblava dissabte al migdia, a 980m, quan carregàvem els pianos a l'esquena: esquís, piolet, pala, graelles, cassola de fang, rom, vi, pa de pagès i tres kg de carn.
Fins i tot algun no creient va comentar i si anem a esquiar on hi hagi neu? Però la pujada pel bosc tira pel dret i als 50 minuts ja llisquem amb les pells!
El Ref.Furcunfiecho és ideal per accedir al vessant sud de la Serra de la Partacua. Es troba mig enlairat a la solana del Barranco del Puerto i, encara que no és el Hilton, té una potent llar de foc.
És tot per nosaltres: fer llenya, anar a buscar aigua... A quarts de sis la carn ja és a les brases i gaudim d'un bon sopar, el cremat i acudits a la vora del foc.
Diumenge sortim amb les primeres llums. El sol ens atrapa al Plan de Usabas (refugi en perfecte estat). D'aquí es gira al nord i es busquen els millors passos per superar la cinglera (pendent fort i exposat). Anem a buscar el pas entre les Peñas Retona i Parda. L'ambient és dolomític!
Ens sorprèn un forat a la roca, de la mida del Ieti, suposem que és la Cueva de las Grallas, a 2.200m.
Més endavant, al circ de Zarrambucho (cota 2.300m), ens enfilem totalment a l'est per superar un altre cingle (grampons). De nou amb esquís assolim ràpidament el coll que hi ha entre el cim i la Peña Parda. Davant nostre s'obre la pala sud de la Peña Telera. El pendent és fort (+ de 30º) i sostingut... ganivetes als esquís i ens enlairem per sobre de tot amb vistes des del Moncayo al Tallón i fins i tot cims nevats del Sistema Ibèric! Darrers metres i ja hi som! Cap al nord cau verticalment i més muntanyes: el Midi,el Tallón, la Collarada...
És l'hora bona del descens: neu dura-primavera que ens fa gaudir: hi ha passos drets, canaletes per baixar dels cingles, però avui tot és fàcil i fem vora 1.500m de descens amb esquís!
En resum: gran cim en bona companyia!
Bones traces!!!
(*) En cas de neu recent o poc estable evitar el recorregut esmentat a partir dels 2.300m. Enlloc d'aquest, és més segur continuar al nord i accedir pel coll oest.
(**) Com a alternativa de punt de partida, a la primavera, es pot prendre una pista que surt de la ctra. a Betés cap a Plan de Sus (demanar claus a l'ajuntament de Biescas).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada