Pic de Bure 2.709m, per la vall de Ratin +/-1570, 19’5km, AD-, **/***, S2/S3, 8h (31/12/2021)

Desnivell=+1.570m /-1.577m

Cota min.=1.403m

Cota Max.=2.709m

Orientació: NE dins la vall de pujada.

Dificultat= AD-, secció exposada S3. El plateau esta envoltada per penya-segats, perillós en episodis de boira, i possible caiguda de pedres en temps càlid.

Temps global: 8h

Distancia 19’5km

 

Bibliografia: SKI DE RANDONNÉE. ISÈRE. Editions Olizane. Itinerari 32. Mapa 3337 OT Dévoluy.

Un altre grup que estem per la zona de la Dévoluy, després d’uns dies aclimatant i cremant torrons prop de les pistes de Joue du Loup, ens decidim a intentar el pic de Bure. Es tracta d’un cim que crida l’atenció des de la vall de St Etienne-en-Dévoluy, pel seu perfil característic de penya-segat de 600metres i que conforma el “logo” de la estació de esquí de la Dévoluy, també ho són les gegants antenes parabòliques que escodrinyen l’univers en busca de l’origen, i que donen un espectacle digne d’una pel·lícula de ciència ficció com Star-Wars.

Sortim des de la base del telefèric del IRAM (*) a 1.485m (accés per carretera des de Saint Étienne-en-Dévoluy en direcció a l’Enclus i després indicadors de “télepherique Bure” o I.R.A.M.), que funciona únicament com a muntacàrregues per al abastiment del observatori, i per tant no és d’ús turístic. 

La orientació de la vall i la orografia dels circs, amb marcats penya-segats, fan que el sol no el veiem fins que sortim al plateau de Bure. Les condicions de neu han minvat espectacularment per culpa d’una pluja de més 24hores els dies anteriors, però la neu no resta del tot congelada per la temperatura que no ha estat molt baixa. Sortim amb els esquis als peus des del aparcament resseguint la pista, tot tallant alguns dels revolts.

A la segona torre del telefèric, el mapa marca un gir a l’Est segons el traçat d’hivern per entrar per la vall que segueix el Plate longe/Coste Belle, però nosaltres seguim pujant recte per la vall, com el GR d’estiu, en la mateixa direcció que el cable del telefèric. Des d’aquest itinerari es veu la entrada de la “Traversée Héroïque”, una de les múltiples cavitats que hi ha al massís i que alguns itineraris hi passen a través seu.

Al venir directes de la vall, hem de girar a l’Est per mirar d’encarar el flanqueig el més còmode possibles, pas clau de l’itinerari, i que passa per sobre d’una barrera rocosa. Finalment, acabem posant grampons per passar amb seguretat el flanqueig, S4 durant 100m, la resta S3.

Tornem a posar esquis i ganivetes fins a trobar-nos de cara el petit circ que ja dona al plateau de Bure, on ja es veu la base terminal del telefèric. Al no tenir neu en una diagonal molt llarga que ens hagués permès quedar molt aprop del coll, pugem pel fons de la coma pel que ens obliga a pujar amb grampons per a vèncer el coll de forma directe (marques del camí d’estiu pintura groc i vermell). Abans de superar el coll, ja veiem com treu el nas la primera parabòlica platejada, lluint i donant-nos la benvinguda.

Per fi, ens toca el Sol!!! Dubtem si acabar fent el cim de Bure, que es veu molt aprop i amb poc desnivell. Finalment ens animem, confiant en que baixarem per la estació d’esquí, un pas que coneixíem però que no pensàvem en principi utilitzar. A mida però que enfilem el camí, veiem que està més lluny del que sembla. A pilota passada, una recomanació per guanyar temps és treure pells, ja que tenim quasi 1’5km de lleugera baixada en línia recta, fins a arribar els vestigis o fonaments de més instal·lacions. Ens quedem sorpresos per una sifonada poc pronunciada que no ens esperàvem. Ara si, ens queda menys de 1km i 200m de desnivell per assolir el cim de Bure. En el cim hi ha una miranda que marca els 360graus. A contra-rellotge baixem del cim i pugem la sifonada i el pla fins a la base del IRAM amb pells.

Som conscients que anem tard, però estem confiats de poder escurçar molt en temps i dificultats baixant per la estació superior de la Dévoluy, utilitzant el pas de la Fenêtre, ja que de l’altre manera previsiblement haguéssim baixat els dos trams més costeruts de nou amb grampons per la seguretat del grup.

Poc temps tenim per contemplar les antenes, i ni tant sols ens dona temps de fer foto de grup... si no volem menjar el raïm al plateau de Bure.

La baixada per la Fenêtre de la Cluse és fàcil. La trobem amb neu fonda i transformada al haver tocat el sol. El pas està equipat amb passamans entre estaques i un cable de línia de vida, per a facilitar la pujada al que sembla un accés concorregut pel costat de l’esperó de la Cluse. És un accés molt més fàcil que pujar per la línia del telefèric. Baixem amb grampons i piolet.

Un cop baixem els primers metres a peu del pas de la Fenêtre, i traíem el nas per la vessant Nord...ja divisem les pistes que ens facilitaran enormement la baixada. Curiosa també la cavitat/túnel que travessa el dent de roca que deixem a l’esquerra. Són les 16:45 i ja estan començant a tancar els remuntadors superiors.

Baixem per pistes, tancant l'ultim descens de l'estació i amb les ultimes llums rogenques il·luminant a la serra de Faraut del davant, mentre la cuita al sol ja l’hem perdut nosaltres fa estona. Gràcies als rescatadors de cotxes Teresa i Rosa, podem recuperar els cotxes un cop acabem al pàrquing de la Super-Dévoluy.

Malgrat que potser no era la millor època de l’any (recomanat Febrer-Maig segons llibre) ni les condicions de neu per pujar/baixar per la Combe de Ratin (no vàrem trobar a ningú amb esquis, ni traces recents), vàrem gaudir molt d’un itinerari singular dels Alps.

* IRAM: institute Radio Astronomie Millimétrique. Institut de recerca de radio astronomia, construït amb l’objectiu de la exploració del univers i l’estudi del seu origen i evolució. Actualment té 15 antenes parabòliques.

A remarcar com apunt històric, en aquest telefèric es produí un tràgic accident en la que varen morir 20 persones al caure la cabina en el trajecte de canvi de torn el juliol del 1.999. Ho podem comprovar només arribar al pàrquing on un monòlit recorda el nom i fotografia de les 20 persones. Als pobles han quedat profundament marcats per la tragèdia donat que, d’alguna manera o altre, van perdre algun familiar o amic, ja que al estiu treballaven moltes persones locals al observatori i mentre que al hivern ho feien treballant a les pistes d’esquí.

Pel que alguns companys ens explicaren parlant amb gent local, poc després de fer un manteniment, varen oblidar activar el sistema de seguretat en cas de trencament de cable...Per si no fos poc el tràgic accident, poc després es tornà a produir un accident al xocar un helicòpter amb els cables del telefèric i moriren els dos ocupants del aparell. Així doncs, el telefèric només s’utilitza com a transport pel manteniment o subministrament de la estació, i segons ens van dir, els treballadors hi pugen amb helicòpter en els canvis de torn. Un accés fàcil és per on baixem de forma improvisada.

Participants: Teresa L., Rosa M., Roser R., Mercè B., Imma A., Fina R., Mikel C., Xavi K. i Roger G.

Fotos: Roger G.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/2021-12-31-pic-de-bure-91765204

 

Curs de Seguretat en Terreny d'Allaus (STA) - Nivell 1 edició 2022

 

Des de la Secció d'Esquí del CEG es vol fomentar la formació i la seguretat en la pràctica de l'esquí de muntanya. És per això que, un any més, proposem la possibilitat de realitzar als socis del CEG el curs que ofereix l'ACNA en Seguretat en Terreny d'Allaus (STA) - Nivell 1

El curs de Nivell 1 constarà d’una sessió teòrica online el 3 de febrer a les 19:30h, i el cap de setmana següent, 5 i 6 de febrer, es faran les pràctiques sobre el terreny amb un professor especialitzat de l’ACNA (Associació pel Coneixement de les Neus i Allaus).

El preu del curs de nivell 1 és de 160 € (desplaçaments, allotjament i àpats a part).

Es subvencionarà una part del cost del Curs als inscrits que siguin membres del CEG (amb antiguitat com a Soci CEG anterior a 31/12/2021).

Aquí teniu el formulari per fer les inscripcions, que cal complimentar abans del 20 de gener (places limitades, per ordre d'inscripció). https://forms.gle/LnAseUjtFBye6X5u5

Als inscrits us comunicarem el cost final del Curs en funció del nombre de participants i/o la subvenció aplicada, juntament amb les instruccions per fer l'ingrés.

Tot i que no l’organitzarem directament des de la secció, us animem també a fer el curs de l’ACNA STA – Nivell 2, destinat a totes aquelles persones que ja han realitzat el de Nivell 1, que tenen un ampli bagatge en muntanya hivernal i que volen aprofundir en el coneixement de la gestió del risc, nivologia i allaus.

S’oferirà una subvenció parcial als socis de la secció d’esquí del CEG (amb antiguitat com a Soci CEG i membre de la Secció d'Esquí anterior a 31/12/2021) que el vulguin fer pel seu compte, inscrivint-se directament a un dels cursos oferts per l’ACNA.

Esperem que sigui del vostre interès.

Bones traces!!!

el vídeo dels dimecres... Qui no té feina, el gat pentina

 

Trobada de Cegesquiadores i cegesquiadors a Dévoluy

Una nova trobada per fer esquí de muntanya (i gastronomia) als Alps. Le Dévoluy és una vall, en forma de gran circ calcari, ubicada al sud est dels Ecrins, entre el  Vercors i el Champsaur.

Un escenari força estètic i feréstec que permet molts itineraris d'esquí de muntanya. Com a complement tenim les estacions de Super Dévoluy i La Joue du Loup que estan enllaçades.

La zona és a 600km de Barcelona i ens hem allotjat a una casa rural amb dret a cuina Les Miloux, ubicada al llogarret Le Collet.

Normalment les condicions són bones, ja que l'altitud mínim a de les sortides és de 1200m, aquest any vam iniciar l'estada amb tres dies de pluja i altes temperatures que han fet malbé les bones condicions. Tot i així hem pogut fer força activitat aprofitant les cares est ben nevades.

Itineraris n'hi ha per a tots els nivells, fins i tot alguns aprofitant les pistes d'esquí.

Resum de l'activitat: Itineraris amb raquetes de neu, excursions a peu, esquí nòrdic, visita d'esglésies del segle XII, compres a Gap, xocolatada, raclette, lassagna, vi, Génépi, molts polvorons i altres aportacions gastronòmiques...

 

També, és clar, esquí de muntanya:

Dilluns 27 de desembre de 2021: Tête de Merlant 2.001m des del Col du Festre

+/-570m, 7km; F, *, S2; 2h

 

El Col du Festre (1.442m) és la porta d’entrada pel sud a les valls i muntanyes de Dévoluy i és un punt de partida de molts itineraris i per a tots els gustos i dificultats. Com que el dia està tapat triem el més senzill prenent els pendents suaus cap a l’oest primer i sud-oest després donant la volta per sota el cim de Chauvet (2.062m) fins al coll de Darne (1.933m) des d’on resseguim el llom casi planer fins la Tête de Merlant. Ens ha acompanyat la pluja primer i la neu després... Amb més visibilitat, des de poc abans del coll té més al·licient pujar fins le Chauvet, també amb més variants de descens.

Dimarts 28 de desembre de 2021: Tête de Pied Gros 2.305m des de le Joue du Loup

+/-1.000m, 15km; PD, **, S2-S3; 4-5h

 

Amb previsions de pluja i poca visibilitat, que no es compleixen, triem un recorregut d’esquí de muntanya que voreja els límits de l’estació d’esquí per l’oest pel bosc de Chagier cap al Plateau d’Aurouze. Vora els 1.900m, un parell ens escapolim del grup i de les pistes trepitjades per obrir traça cap a aquest monòlit rocós que ens crida, en lleugera baixada superant dos valletes. Un pendent fort i espadat rocallós fa recomanable accedir-hi des de la part més baixa del llom per un curt tram de fort pendent. Ja al llom, el resseguim fins la base del “peu” de la muntanya i accedim al cim amb una grimpada fàcil i agraïda per lo enlairats que progressem i els caients i parets de la Tête de la Cluse que tenim davant. Pel descens ens atrevim pel fort pendent de la cara nord, però l’esquiada és un nyap per la poca base i el poc relleu que ens dóna la tarda...  Acabem remuntant a les pistes per poder fer una baixada plàcida fins le Joue du Loup.

 

 

Dimarts 28 de desembre de 2021: Tête de Vallon Pierra  2.205m des de le Joue du Loup

+/-900m, 10km; F, *, S2; 3-4h

De fet hem sortit tots i totes des de la Joue du Loup i ens hem anat separant a partir del Plateau d’Aurouze. Una altre parell ens hem escapat vall amunt, seguint unes instal.lacions d'esquí tancades. Remuntem el pendent sostingut en direcció el Pic de Bure fins al final del remuntador al punt anomenat Tête de Vallon Pierra. El descens el fem pel mateix itinerari, sempre pels límits de l'estació i pistes tancades. Aprofitem per fer fotos dels que estan ala Tête de Pied Gros.

Dijous 30 de desembre de 2021: Cim de la Crête de la Plane 2.340m des de Pont du Villard (l’Enclus)

+/-990m, 13km; F, **, S2-S3; 4-5h

 

La pluja del dia abans ha fet estralls i anem a buscar una orientació nord per poder calçar esquís des del cotxe. Al Pont de Villard (1.354m) poc abans del llogarret de l’Enclus, ja hi ha neu i un camí que permet progressar amb poca base: és la pista forestal du Bois Rond. La seguim cap al sud fins la jaça de Barges (1.696m). El camí planeja cap al col de Rabou però nosaltres ens anem enlairant per sota els espadats de la Crête de la Plane resseguint llengües de neu anant a buscar un punt de la cresta als 2.180m. Encara fem uns metres més amb esquís i després ja a peu ens arribem al punt més alt passant per trams molt bonics pels pendents que cauen verticals cap al sud i les vistes a tocar de les parets més agrestes del Pic de Bure. Pel descens desfem el camí de pujada, en una gimcana per no fer malbé els esquís...

 

Dijous 30 de desembre de 2021: Tête de Vallon Pierra  2.205m des de SuperDévoluy

+/-750m, 9km; F, *, S2; 3h

Una membre del grup ha decidit iniciar-se a l'esquí de muntanya aquest mateix dia, l'estat de les pistes, la gentada i altres factors meteorològics li hanfet prendre la decisió, així que l'acompanyema buscar el material i fem un itinerari força atractiu per pistes tancades al límit de l'estació. Només a 100m del cim ens trobem amb la marabunta d'esquiadors de pista i decidim plegats que ha estat una bona idea. El descens el fem per pistes mediocres i plenes de gent.

 

Divendres 31 de desembre de 2021: Crête de l'Etoile 2.230m des del Pont des Pertusets (Agnières-en-Dévoluy) +/-1.000m, 10km; F, **, S3; 4-5h

 

Les condicions de neu dura i regel recomanen itineraris orientats a l'est, així que ens aventurem a un dels cims que hi ha al gran escenari que es veu des de la carretera del poble. Ens desplacem fins al pont de Pertusets i iniciem l'itinerari a peu per una coma en direcció oest per calçar-nos els esquís ben aviat, això si, fent el senglar una estona. Cap als 1400m el terreny és més clar i permet avançar sense dificultat per anar a buscar el pendent ample del cim. Pugem sense dificultat i sense ganivetes amb una neu ja transformada però molt estable. Es tracta de pujar per l'ampla pala que fa de carena entre dues valls i que es va estrenyent fins el cim. El descens ens regala una neu primavera magnífica fins a la cota 1500m, mantenim la direcció cap a La Grand Villard, per evitar l'emboscada del matí, cosa que aconseguim en part. Arribem al cotxe caminant uns 15 minuts.

 

 

Dissabte 1 de gener de 2022: La Tête d’Oriol 2.384m des del Pont des Pertusets (Agnières-en-Dévoluy) +/-1.100m, 10km; F, **, S3; 4-5h

Les muntanyes que encerclen Dévoluy per l’oest són totes una provocació per a l’esquí de muntanya: La Rama, l’Aupet, el Gran Ferrand... en primera línia abans d’aquests cims tenim l’Ètoile i l’Oriol, tots dos amb orientacions est, ideals per a les condicions “primaverals” que tenim. Pel recorregut, el millor és prendre el sender (marques grogues) que ressegueix el torrent fins a una cabana a 1556m. Som sota el llom que baixa del cim i cal superar-lo anant lleugerament cap al sud-oest. Els primers 100m són els més drets , i després hi ha una pala (500m), un curt replà i la darrera part del cim on s’hi arriba amb esquís. El descens és una delícia en neu “crema”.

 

Dissabte 1 de gener de 2022: La Rama 2.379m des del Pont des Pertusets (Agnières-en-Dévoluy) +/-950m, 10km; PD, **, S3; 4-5h

El primer dia de l'any, busquem un clàssic de la zona de Devoluy, La Rama. Ens acostem al llogaret de Coutières, situat a 1.405m. Arrel de la pluja dels últims dies i les elevades temperatures, calcem esquis a uns 1.500m d'alçada, als peus del torrent de la Pisse. Remuntem el torrent en direcció oest fins els 2000m, deixant a la nostra esquerra les construccions rocoses de Le Louret (1883m) i la Tete de Pre Galoche. En aquest punt, ens trobem davant la gran pala d'accés a la carena. La pala es troba en condicions òptimes, al estar orientada a est la neu transformada ens deixa traçar les zetes fàcilment. Tot i així, ens posem el casc i els serretes, per evitar sustos considerant el desnivell a superar.

A la carena, a 2150m ens trobem amb unes vistes sobre el Gran Ferrand i la serra de Chartreusse, impressionants. L'accés al cim el trobem ventat i amb neu molt dura, així que descalcem i ens posem els grampons. Accedim al cim, sense més dificultat.

 

Des del cim, estudiem el recorregut de baixada. Atenció que el descens per la vessant sud, ha d'estar en molt bones condicions, es un S3 sostingut, que en condicions de neu dura, pot ser perillós. No es el cas: gaudim del descens pronunciat entre la serre de Vallon i la Tete de Pre Galoche, mirant de no enclotar-nos en el Vallon des Arguillies, vall amb aiguamolls que desemboca a la Cascade del Saute Aure i que evidentment no podriem salvar amb les esquis, jejeje. Tot superat la Serre de Valon, girem a la Sud, per retrobar el camí de retorn al cotxe, passant per la Cascade de Saute Aure i la Cabana de la Rama. 

 

 

Cóm ens agrada l'esqui de muntanya!!!

 

Hi ha molta més activitat a fer, o sigui que hi haurem de tornar...

 

El mapa de la zona és IGN: 3337OT Dévoluy

 

Hi hem estat: Àlex M, Eli C, Elisa C, Manel C, Míriam M, Anna M, Montse S, Koki G, Còncep M, Raquel N, Sören S, Visi R, Agus G, Alba G, Jaume J, Marta C, Mariona J i Ricard M

 

Bones Traces !!

Biciesqui Llauset. Tossal de Buisís.

Bici: 4,5km, +/-125m. Esquí: 10km, +/-700m, F,*,S2 amb un petit tram S3.

Regal de bon matí.

La carretera d'accés a Llauset està tallada a la cota 1600, de manera que carrego la bici al cotxe per si la neu continua es fa esperar, de fet tot es veu força pelat. Tinc l'esperança de poder anar amb la bici fins el pont que travessa el riu Llauset. 

L'objectiu

Doncs no, a la cota 1725, a la bifurcació de la pista (a la dreta cap a l'estany de Llauset, a l'esquerra cap el meu destí), l'ombra del bosquet que hi ha sota la pista conserva la neu i no es pot passar amb bicicleta, de manera que canvio bici per esquís abans del que em pensava. Per sort la neu fins el pont aguanta força i no he descalçar massa vegades i el pendent és suficient per anar baixant sense remar. Passat el pont (1675m) poso pells i començo seguint la pista fins la primera corba i a partir d'aquest punt ja puc anar tallant intentant endevinar per on trobaré neu. Tinc sort i en trobo pràcticament fins a 300m del cim, que està completament pelat. 

Collada de Basibé des del tossal de Buisís

De fet, el panorama és força lamentable, poca neu a la vall de Castanesa, on es veu la pista que puja fins la collada de Basibé que s'ha fet fa poc arran del projecte de connexió de Fonchanina amb l'estació de Cerler, amb la seva especulació immobiliària inclosa. El cap del Moscadé, pelat completament. Per l'altra banda de la Noguera Ribagorçana el pic de Gelada també pelat. Veig, això sí, una pala que baixa del pic de Menada que promet molt, de fet és per aquí per on tenia pensat pujar, però com que no he vist neu a la part de baix, ho deixo per una altra ocasió i cap avall encadenant pales prou amples que proporcionen uns 400m de molt bona baixada i després ja encadeno amb la pista que em porta sense remar ni entrebancs fins el pont. Pells altre cop ara per anar a retrobar la bici i cap avall. 

No recomanable si no neva més.

Bones traces!