Montanhes de Comenge e Couserans

19 i 20 de febrer de 2013

Vista cap al sud des del Cap de Gausch (2148m)

Gruixos excepcionals de neu des del fons de les valls, força estabilitat i dos dies de bon temps per endavant. Fem la motxilla de travessa i sortim cap les valls gascones al nord de l’Aran, cap a la vall de Sant Lary. Son valls amb un encant especial, amb molts pobles petits i habitats, en que la vida rural segueix ben viva, i el temps sembla passar més a poc a poc. Son uns Pirineus autèntics, genuïns, que sobreviuen aliens a les transformacions que altres valls han patit. Una immersió al passat, a l’origen, al que s’ha perdut.

  

19 de febrer – 1er dia

Pont d’Autrech (790m) – Col de Consires (1573m) – CAP DE GAUCH (2148m) – PIC DE PEYRA NÈRA (2138m) – Col d’Auarde (1954m) – PIC DE PIÈLÉ DE MIL (2128m) – estany d’Uls – TUC DE BOC (2277m) – col d’Auéran (2176m) – Refugi Jacques Husson d’estany d’Araing (1965m) 

+2050m / -880m, S2, ***, 7h15

Ruta al Cap de Gauch, en arribar al col des Consires

Descens oest des del Cap de Gauch, Peyra Nera darrera

Llarga etapa, molta distància, lloms i pales suaus i panorames excepcionals dels Pirineus vistos des d’un punt de vista atípic, des dels 2000s més septentrionals de la serralada. Sortim a pocs metres del pont d’Autrech, en que la neu talla (800m) la carretera forestal de Joubac. Passat el pont de la Mouline, fem drecera entre fajos i prats fins trobar de nou la pista. Agafem un camí que fent marrades cap a l’oest s’enfila a la Cote de Roc i al cim sud de la Pale Grande (1609m). Descobrim el llarg i progressiu llom que duu al Cap de Gauch (2148m), un excel·lent cim d’iniciació que és també una magnífica esquiada de dia, tant des d’Autrech com des de Couéu. Mossada al cim tot albirant ja el Crabèra, dominador absolut a l’horitzó.

Per tal d’arribar al Pic de Peyra Nèra, fem un curt descens de 150m en neu pols pel vessant NE sortint del mateix cim del Cap de Gauch. Nosaltres decidim guanyar el coll a cota 2065m i resseguir amb els esquis als peus la bonica i a estones afilada aresta des Tourets fins als dos cims del Pic de Peyra Nèra (2133m i 2138m). Probablement sigui millor opció (més ràpida i menys aèrea) seguir flanquejant fins la base nord dels dos cims i guanyar el coll que els separa.

Arribant al Peyra Nera est (2138), la Calabassa al fons

Vista enrera cap al Peyra Nera oest (esquerra) i el Cap de Gauch (dreta)

  

Descens cara sud fins al col d’Auarde (1954m). Pells de nou per fer el Pic de Pièle de Mil (2128m), que és més aviat un turó de 200m que un pic. Les dimensions enganyen, tot és més gran del que sembla. Passa el mateix amb el Tuc de Boc (2277m) que sembla a tocar, però que té més de 300m de pujada des de l’estany d’Uls. El paisatge aquí és dòcil, pales, lloms, cubetes i plans que permeten ser esquiats per tots els vessants (on no hi ha cornisa). El vent ha deixat unes acumulacions extraordinàries en els colls, carenes o barrancs més inofensius.

Cim del Pièlé de Mil, amb el Valier a l'horitzó

Descens, Tuc de Boc i Crabera ens esperen

Descens de nou en vessant sud amb neu transformada fins al col d’Auéran (2176m). Per acabar, catifa de neu tot resseguin el llom que duu al refugi de l’estany d’Araing, amb llum de tarda i els sol amagant-se darrera del Crabèra, ben alt sobre els nostres caps. Aquí s’han acabat els cims de vaques; roca, crestes, corredors i parets son els protagonistes cap al sud.

La Montse es va mirant el Crabèra

El refugi d'estany d'Araing gairebé colgat

  

Trobem el refugi pràcticament colgat de neu, només el pis superior en la façana sud emergeix com un iceberg en mig de la neu. Palegem una estona per obrir només la mitja porta superior i entrar al refugi com qui s’escola per la finestra.  Una dotzena de places, confortable. Nit serena i tranquila. Ningú des de fa setmanes ha passat per aquí.

 

20 de febrer – 2on dia

Refugi d’estany d’Araing (1965m) - col d’Auéran (2176m) –TUC DE CRABÈRA (2629m) - col d’Auéran (2176m) -  Pic de Lanères  –  Trous des Maumats – Cabana de les Pugues – PIC DE LA CALABASSA (2210m) – Col d’Osquet – Mullera de Louch – Ruech (cota 920m amb esquís)

+1425m / -2525m, S3, ***, 8h30

Mandregem i sortim massa tard. Desfem el camí fins al coll d’Auéran on deixem part de l’equip. Fem l’ascensió al Crabèra (2629m) amb grampons i piolet. Carreguem els esquís fins a mitja pala, on se’ns acaba l’atreviment i només ens queda la prudència. Malgrat tot, bones condicions per baixar el cim amb esquis si superes l’aprensió que genera l’exposició. El llom nord i la part alta son però més gelades, amb menor gruix de neu, una mica encrostada i amb un gobelets XXL a la base.

Mauberme, Serra Nauta i Tuc de Canejan des del cim del Crabèra

Tuc d'Ermèr, vall de Toran i els Pirineus esplèndits

Fantàstiques vistes ... i Toran en primer terme. Tornem al esquis i esquiem concentrats la meitat inferior de la pala nord. Superats els primers girs, i amb la seguretat que dona veure que les condicions son bones i que els esquis s’aferren bé, gaudim de l’ambient i del moment. Superada la base, girs a plaer amb la tensió alliberada.

Iniciant el descens, estany d'Araing a sota

La Montse que s'ho mira ... però somriu

Des del coll d’Auéran, remuntem el Tuc de Boc fins al avant-cim SE. Guardem les pells i ens llencem cara nord per unes pales amb prou feines transformades que ens regalen un magnífic esquí. Se’ns va fent tard i queda encara força camí. Renunciem a seguir baixant fins a la cabana vora la font de l’Isard i flanquejem el vessant est del Pic de la Pièle de Mil. A cota 1700m aprox. calçem les pells per remuntar el llom dels Sarrats. Curt descens ombrívol sobre la cabana de les Pugues i pells de nou fins a la Calabassa (2210m) per l’aresta oest.

Descens nord del Tuc de Boc, la Calabassa al fons serà el darrer cim

Tornem a la vall

Pa i xolís per acontentar la panxa que ja fa estona que rondina i reclama. Fem el descens est de la piràmide somital i resseguim sense pells el llom cap al Pic de Paumade, massa ventat per ser esquiable. Des del Coll d’Osquet, fem un flanqueig fins trobar el llom nord del Paumade. Esquiem les pales força gelades (sort del gebre) amb llum de tarda fins la mullera de Louch. A partir d’aquí, els reguerots de fusió fan bastant penosa l’esquiada cap al bosc, amb neu endurida ara que la tarda avança. Passem per un seguit de bordes bucòliques i per camí i pista arribem al poble de Ruech, on cansats i satisfets acabem una travessa memorable.

IGN 1947 OT- Aspet – Pic de Mauberme (top 25)

Bones traces.

Carles i Montse

 

el vídeo dels dimecres... Couloir del Trencalòs

A la cara S de la Dent du Salantin - Tete des Sereines SE Couloir (Alps Valais)

Tete des Sereines - Gypaete Barbu South Couloir from mikamerikanto on Vimeo.

Sommets très bien enneigés entre les valls de Louron i d'Oueil

16 i 17 de febrer de 2013

Pic du Lion i Col de Louron

Després de les importants nevades caigudes les darreres setmanes al Pirineu Occidental i de la piulada dels companys aranesos tocava aprofitar la finestra de bon temps de tot un cap de setmana, ja tocava¡¡ Travessar el coll de Peyresourde amb tanta neu, el dia anterior restava tancat, deixava entreveure un paisatge propi de latituds més septentrionals amb "pentes skiables de toute part", tous de neu arreu amb poblets de somni a les valls. El nucli de Mont n'és un bon exemple amb unes interessants pintures del s. XVI a l'exterior de la seva església.

16 de febrer// Mont-Cap de Tuquet(1.844 m.)-Sommet de l'Aigle (2.078 m.)-Col de Louron-Pic du Lion (2.102 m.)-Col du Lion-Lac de Bordères-Cabane d'Artigue Longue

aprox. 900 m. de desnivell, S2, 5h.

Sortim de la part alta del poble de Mont, el primer poble que es troba baixant del coll de Peyresourde cap a la vall de Louron. Remuntem la vall de Coume Longue per un caminet encantador que passa vora unes bordes, al fons ja es veu el cap de Tuquet, el nostre primer objectiu. Al voltant dels 1.500 m. anem a buscar un coll guarnit de bones cornises que resta a la nostra esquerra, un petit pas on el coll s'ajau una mica ens permetrà franquejar-lo.

                      Cap de Tuquet                                                per l'esquerra entra la coma per on baixarem

                                                                                            l'endema, enfront les baixades del Pouyaué

Des del coll ssolim fàcilment el Cap de Tuquet amb bones vistes de la Val de Louron. Per relleu suau i prolongat arribem al Sommet de l'Aigle (2.078 m.). Ara ja trobem força gent, són vacances a França, la majoria venen des de Cazaux Dessus pujant per la bonica vall de Balencous. Flanquegem el Pouy-Louby per arribar ràpidament al Col de Louron i des d'allà només resten un centenar de metres per assolir el Pic du Lion (2.102 m.). Amb bona neu davallem 50 m. per la pala sud i flanquegem per terreny redreçat fins al Col du Lion. Esquiem el polsim d'aquest bell racó (NE) que davalla suaument cap al Lac de Bordères, també anomenat de Bareilles.

                   esquiant sota el Sommet du Tec                      baixant cap al llac, al fons Crête de la Coume du Lion

Arribats al llac veiem la fantàstica coma per on van baixar ja fa uns dies els companys aranesos venint des del Sommet du Jambet. Per sota el llac bons girs sobre neu dura entre avets encara carregats de neu. Ens acostem a les cabanes d'Artigue Longue amb neu crostada i esquivant els solcs fets per les darreres pluges, uns solcs que aquests dies de bona llum li donen un encant especial al paisatge. Trobem gent al voltant de les cabanes..., hem de renunciar al piset bonic promès per passar a gaudir de la cabana N. força més austera.

destapant la xemeneia                                                la llar de foc ja tiba¡

17 de febrer// Cabane d'Artigue Longue-Port de Pierrefite-Mont Né (2.147 m.)-Bourg d'Oueil-Col de Louron-Sommet de Pouy-Louby (2.091 m.)-Barranc de Coume Longue-Mont

aprox. 1.400 m. de desnivell, S2/S3, 6h 30

Sortim d'hora per darrera les cabanes, pugem bosc amunt gaudint d'algun arbre centenari. Aviat albirem el Mont Né i l'ampli Port de Pierrefite. Arribats al coll només resten 300 m. de pala fins al cim. Les impotents cornises que s'aboquen al SE indiquen la propera baixada a Bourg d'Oueil. Arribem sols a dalt, fantàstic panorama hivernal¡¡

         Port de Pierrefite                                                                       Mont Né               

Baixem amb neu una mica regelada però de bon fer fins al Port i des d'allà crème de la crème tot resseguint el vessant esquerra del riu Neste ben solcat d'allaus i bedolls. Travessem un pontet i arribem a la petita estació d'esquí de Bourg fent els darrers girs sobre neu primavera. Un mos i comencem la llarga i al principi ombrívola pujada cap al Col de Louron. Una imponent allau dies enrere ha travessat tota la vall, veiem un parell d'esquiadors que passen per sobre de baixada. Resseguim el bosc del vessant N que fa confiança fins arribar a terreny obert ja prop del Col de Louron. Veiem gent que davallen pels vessants assolellats sota el Pic du Lion, pels crits gaudeixen d'allò més, les pales d'aquell costat són llamineres.

Allau camí del Col de Louron                                      Arribant al Col de Louron

Des del Col de Louron tornen els amplis panorames: Neouvielle, Arbizon, Lustou,..., un darrer esforç i ja som dalt el Sommet de Puoy-Louby (2.091 m.). Flanquegem el Sommet de l'Aigle i encarem l'encaixada Coume Longue que davalla sota el cap de Tuquet, molt d'ambient i neu excel·lent!

Sota les cornises la Coume                                          Davallant la Coume Longue

                                 Longue que davalla a Mont

Ara només resta refer el bucòlic camí del dia anterior amb visita obligada a l'església de Mont al caure de la tarda. 

De tornada amb el cotxe tot just podem passar el Col de Peyresourde, una allau ha ocupat bona part de la carretera, bufff...

Bibliografia:
Mapa 1:25.000, Bagnères-de-Luchon, 1848 OT.
Frédéric Cabot, Ski de randonée dans les Hautes-Pyrénées. vol. 2, Rando éditions, 2009.
François Laurens, 52 balades à skis dans les Pyrénées centrales. Éditions Didier Richard, 2007.

Bones traces¡

Moments Mentet

Travessa Vallter-Mentet 16 i 17 de febrer.

Cicle d'esquí de Muntanya del Ceg

Els darrers episodis de neu han deixat un mantell esquiable prou contundent com per poder fer la clàssica travessa, tot i que els darres episodis de vent han deixat les carenes i els cims sense neu. així que hem decidit gaudir de la travessa i de la neu sense fer cims.

Dissabte 16 de febrer: Vallter Mentet +750 -1250m F/S2

Des de Vallter anem a buscar la Portella de Mentet, on ens hem de treure els esquís per baixar cap al nord. un cop calçats els esquís a l'altra banda, gaudim del descens cercant la millor neu entre els arbres. Arribats al Pla de la Font de les Soques, molt aprop de la cabana de l'Alemany, posem pells i remuntem 350m de desnivell per la vall de Bacibés. Gaudim d'un bon descens de neu poc trasnformada fins a la Cabana de l'Alemany. Després d'un descans seguim l'itinerari fins al poble de Mentet, amb neu contínua fins els 1700m d'altitud i resseguint clapes fins al pont del riu. La Gîte de la Cavale ens acull afablement i amb un bon sopar.

Diumenge 17 de febrer: Mentet-Vallter +950 -400m F/S2Remuntem la vall, amb una parada a la cabana de l'Alemany, fins a prop de la Portella de Mentet, on cal possar els esquís a la motxilla i remuntar fins al coll. El sol i el bon temps ens han acompanyat.

Agus, Xantal, Jesús, Visi, Joan, Júlia, Javi, Fina, David, Toni, Koki, Carmela, Jordi, Còncep i Ricard.

 

Aquí teniu el vídeo fet per l'Agus:

 

Toran

 

Ahir va fer 52 diumenges que vam fer la travessa d'Arres a Toran amb el Jaume. I ho hem celebrat tornant a la Vall de Toran, al nord de la Val d'Aran. Amb un dia radiant, neu a dojo i condicions força estables, hem sortit a l'aventura, a descobrir. I n'hem tornat amb una satisfació molt semblant a la de l'anterior 18 de febrer. Toran és una vall complexa, abrupta, salvatge i solitària. A partir de records, fotos, i estones de vissir3 hem somiat una volta ben maca sortint des del fons de la vall i visitant les valls de Comedan i Laujó. +1900m/-2000m, 8h, grampons i esquis a l'esquena un parell de cops. Afortunadament, aquesta vegada teníem la lliçó apresa i no ens hem equivocat seguint els camins de Bordius. Us deixem unes fotos per compartir la bellesa d'aquesta vall i la màgia de l'esquí de muntanya que tantes alegries ens dona.

 

Bones traces!

Montse i Carles.

Pic Petit del Pessó (2792m) i Tossal de Rus (2668m)

Vall de Sant Martí, Alta Ribagorça
16 de febrer de 2013
+/-1500m, S3, ***, 7h

 
Mentres condueixo cap a la Vall de Boi, em pregunto si hem fet bé de quedar amb el Dani a mig camí entre la Vall d'Aran i la Vall Fosca. Veient com està l'Aran i sabent del vent de port que no ha deixat de bufar, m'allunyo pensant que m'he equivocat fent via cap al Sud. I segurament era cert. Però malgrat tot, malgrat els lloms pelats i el panorama desolador de les cares nord més exposades, no imaginava la bona esquiada que acabaríem fent aquell matí.

Passem de llarg el barranc de Pessó tot i que el Tuc de Carants és probablement la millor de les opcions per esquiar. A mida que ens apropem del Port de Rus queda clar que no hi tenim res a fer cap al Tuc de la Mina i la Vall de Manyanet. Però arribats aquí descobrim que el Pic Petit de Pessó te una bona pala a sud, i ben innivada per ser a sotavent a cota alta. Sense conèixer l'itinerari, pugem a l'Estany del Crestell i seguim amb grampons fins al cim. La neu és encara dura, però aviat estarà cremeta. El sol ha fet feina aquests dies i el mantell es confirma estable. Una cisalla de mà i queda clar que res no es mourà.

Cim a migdia. Canviem de plans altre cop. Pensàvem fer travessa cap al Tuc de Carants, però no, avui hem d'aprofitar les condicions i esquiar aquest vessant que ara és en les millors condicions de neu primavera. Feta la mossada, desfem les passes i tornem pel sud cap a Sant Martí.

Canvi de rumb, cap al Petit Pessó

Descens per bona neu primavera

Vista enrera des de l'estany del Crestell

És d'hora i decidim acabar el dia fent el Port i Tossal de Rus, que sorprenentment, es pot fer amb esquís fins al cim. La neu al fons de la vall és manté pols, i no hi ha rastre de crosta. Fa bo però no fa calor. Descens suau i plaent fins al punt de sortida.

Cap a Riqüerna i cims de la Vall Fosca

Vall de Manyanet amb el Pallassos ben nu

Bona neu baixant de Rus

 Bones traces.

Puig de Trespunts, 2.624 m

Avui les previsions del temps eren molt bones, encara que s'anunciava risc d'allaus. El nostre objectiu era el Coma d'Or, una ascensió molt clàssica des del coll de Puymorens que ja havíem fet fa uns anys. Hem sortit de casa de matinada i hem anat a Ur a recollir en Joan i l'Eduard. Poc després de les nou hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de Puymorens i hem començat a pujar per la Vall d'en García. Les muntanyes andorranes es veien molt nevades i la vall per on pujàvem també. Tot feia preveure una gran jornada d'esquí. A poc a poc hem anat pujant per la vall, molt oberta i suau mentre al darrere s'obria un gran rerefons de muntanyes andorranes amb una nevada impressionant. Hem arribat a la Portella de la Coma d'en García (2.534 m) i ens hem trobat de sobte amb un panorama desolador: els lloms que porten al Coma d'Or estaven totalment pelats. Les grans ventades que van bufar per aquí la setmana passada van  escombrar la neu i van deixar les parts altes de la muntanya convertides en un pedregar. Teníem dues opcions: anar al Coma d'Or portant bona part del camí els esquís a l'esquena o bé adoptar el pla B. Finalment hem optat pel pla B; hem canviat el nostre objectiu i hem fixat la mirada en el Puig de Trespunts, un cim que des d'aquí ens presentava un perfil força atractiu i a on, si més no, podríem arribar a l'avantcim amb els esquís als peus. Hem començat a pujar per la carena amb els esquís als peus en direcció a la Tossa Rodona (2.601 m), un cim secundari però amb una gran vista, on hem arribat en pocs minuts.
Des de la Tossa Rodona calia treure's els esquís per baixar una cresta pedregosa en direcció al Puig de Trespunts. Hem arribat a un coll poc marcat entre els dos cims i hem esmorzat una mica abans de la pujada final. Amb els esquís als peus hem pujat pel llom de la carena fins poc abans del cim. Una petita cresta ens ha portat finalment al Puig de Trespunts (2.624 m). Des d'aquí la visió panoràmica era encara més extensa sobre les muntanyes andorranes del sector del Pas de la  Casa i tot l'Ariège.
Hem recuperat els esquís i hem retornat al coll on havíem esmorzat des d'on hem baixat per una pala força dreta per amb una neu excel·lent fins a la Coma d'en García. Hem baixat tota la vall, amb poc pendent però molt esquiable, fins al punt de partida. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí una petita pel·lícula:

---

---

49a Travessa UEC Bassiero 2013 - 3/03/2013

Des de l'organització de la Cursa d'Esquí de Muntanya del Bassiero 2013 ens fan arribar la següent informació:

Ens agradaria informar-vos que ja són obertes les inscripcions per a la cursa d'enguany. Estem molt il·lusionats perquè s'ha donat una nova empenta al nostre projecte, i trobareu una cursa amb més suport, tant a nivell privat com institucional, ambdós recorreguts diferents segons el nivell dels participants i les seves forces i ganes, i, sobretot (encara que no és ben bé responsabilitat nostra), moltíssima neu. Trobareu tota la informació a bassiero.blogspot.com.es/ Us esperem el proper 3 de març per a passar un gran cap de setmana d'esquí de muntanya.

Un matí al Pic de Ginevra

Pic de Ginevra 2358m +/-680m; F, *, S1; 2-3h

Puivalador (Capcir). Diumenge 10 de febrer del 2013.

Us deixo amb el vídeo que hem fet pujant al pic de Ginevre, gran tou de neu nova !!

Koki, Còncep i Pastoret.